Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
la Borda
Masia
Masia del municipi de Cabó (Alt Urgell), a la dreta del riu de Cabó, aigua amunt del Vilar de Cabó.
Apareix esmentada en el cens de 1860
Fenollet
Masia
Masia i antic terme del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NE del poble de Montanissell, vora el camí d’Organyà.
Cal destacar una petita capella, arranjada modernament amb ciment, dedicada a sant Miquel El lloc és documentat el 1378 i el 1519 apareix en el Spill com a possessió del vescomtat de Castellbò, dins la batllia de Sallent i Montanissell del quarter d’Organyà
Sant Martí
Església
Antiga església del municipi de Cava (Alt Urgell), les restes de la qual es troben al costat del fossar d’Ansovell, abans d’arribar al poble.
D’origen romànic, té la volta esfondrada És un bell edifici del segle XII d’una sola nau capçada per un absis semicircular de la seva mateixa amplada, amb tres finestres de doble biaix A la façana de migdia té una altra finestra del mateix tipus i el portal és emmarcat per tres arquivoltes en gradació La parròquia de Nonsuvelle és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, i el 1037, l’església de Sant Martí de Nansovel apareix documentada en una acta testamentària
Cava

Petit nucli de Cava, amb la serra del Cadí al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 291 m d’altitud sobre un petit replà al peu mateix de la serra de Cadí, a la dreta del riu de Cadí o de Cava.
Les cases són agrupades, amb cobertes de pendent de teula àrab, i en un extrem hi ha l’església de Sant Climent, sufragània de la d’Ansovell És un petit edifici rectangular, amb portal adovellat, orientat a ponent, on es dreça, adossada, la torre quadrada del campanar La festa major es celebrava el 23 de novembre Segons la tradició, el poble antic era situat prop del castell, al lloc dit la Cadira del Senyor fou cremat i llavors la població es traslladà a l’indret actual Del castell només resten part dels paraments Situat dins el comtat de Cerdanya, la primera vegada que apareix…
Sant Esteve de la Costa
Església
Església romànica de la Costa de Montseny, centrada per diversos masos sobre la vall de la Tordera.
L’edifici Església bàsicament del segle XII amb afegitons posteriors De l’estructura originària en conserva la llarga nau gairebé rectangular, coberta amb volta de canó seguit i encapçalada per tres absis trilobats dels quals ha perdut el del sud-est, a causa de l’afegiment modern de les capelles laterals A l’absis central encara es pot veure una finestra de doble esqueixada, i una altra de semblant és al final del mur de la nau a la banda sud Tot el conjunt es manté en molt bon estat La història Parròquia que consta entre les més antigues, ja que apareix citada en el lloc Montesigno , que el…
el Montnegre
El Montnegre
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que forma part de la Serralada Litoral, entre la Tordera i el coll Sacreu, que el separa del Corredor.
Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…
Valldarques
Llogaret
Llogaret del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situat a la capçalera del riu de Valldarques de poblament disseminat.
El poblament de Valldarques sembla que ha estat sempre molt disseminat El nucli principal -l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament- s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques La festa major s’escau el primer diumenge de setembre, i també és festa per Sant Romà 18 de novembre L’església parroquial de Sant Romà, un dels monuments arquitectònics més sobresortints de la vall, és romànica D’una nau i absis semicircular, el més remarcable és el campanar de torre, adossat a la paret de tramuntana De gran efecte plàstic…
Sant Vicenç de Gualba
Església
Església romànica de Gualba, situada al centre mateix de la població.
L’edifici L’església no conserva l’estructura original, d’una sola nau, que en època baixmedieval va ser engrandida i reformada Les parts més ben conservades, corresponents a una construcció del segle XI, són la façana principal i l’absis, decorat a l’interior amb unes pintures murals modernes A la façana s’obre el portal d’arc adovellat i arquivoltes d’ornamentació simple També s’hi obren tres finestres, dues que emmarquen la porta i l’altra a sobre, geminades i amb un mainell central de capitell sense relleus Aquesta façana va ser restaurada per la Diputació de Barcelona els anys 1955-1958…
Santa Maria de Tagamanent

Exterior de l’església de Santa Maria de Tagamanent (Vallès Oriental)
© C.I.C. - Moià
Església
Església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), enlairada sobre el turó de Tagamanent.
Restaurada el 1986, apareix documentada des del 1009 El 1098 el vescomte de Cardona Folc II, que era a la vegada bisbe de Barcelona, la cedí al monestir de Santa Fe de Conques perquè hi fundés un monestir Aquest, per raons desconegudes, no es fundà, per això els vescomtes la cediren a Sant Pere de Casserres i almenys entre el 1148 i el 1257 el prior de Casserres tenia la titularitat de capellà de Tagamanent Del segle XIV en endavant consta com a parròquia normal del bisbat de Vic Aquest intent de crear-hi un monestir féu que, avançat el segle XI, es reconstruís una església…
Estamariu

Vista general del poble d’Estamariu amb la serra del Cadí al fons (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part nord-oriental de la comarca El terme d’Estamariu s’estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme Passat el lloc de la Quera Nova, el terme pren la direcció N i passa lo Beneïdor 1682 m i el coll de Jou, i després gira en direcció W fins a trobar el curs del torrent del Coll de Jou, que fa de límit fins a la seva confluència amb el riu de Bescaran Des d’aquest punt el termenal pren novament la direcció N resseguint la carena de la serra de Banat, que separa les valls de Bescaran i d’Estamariu El límit s’inverteix en…