Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
monestir de Serrateix
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina ( Santa Maria de Serrateix
), situada al sector occidental del poble de Serrateix (Berguedà).
Vers el 940 s’hi aplegaren un grup de monjos amb les relíquies d’Urbici, sant venerat a Aragó, probablement fugint de l’ocupació àrab, procedència, a més, confirmada per la vigència a la comunitat de la regla dels Sants Pares o codex regularum fins al s X A partir del 977 els comtes de Cerdanya-Besalú el prengueren sota la seva protecció i confirmaren Froilà com abat 977-993 Amb 13 monjos, aquests anys l’abadia era ben afermada Noves donacions dels comtes Oliba Cabreta, muller i fills, entre ells Oliba, el futur bisbe i abat de Ripoll i Cuixà, i de nobles del veïnat ampliaren el seu patrimoni…
Sant Serni de Tavèrnoles
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada al municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a uns 300 m al N del cap de municipi, a la dreta de la Valira, a tres quilòmetres de la Seu d’Urgell, camí d’Andorra.
El lloc avui és anomenat el Monestir i antigament rebia el nom de Tavèrnoles, segurament perquè hi devia haver uns hostals o hostalets el llatí tabernulas significa això per al servei dels viatgers Sembla que el cenobi era de tradició visigòtica i força antic Probablement hi estudià el bisbe Fèlix d’Urgell 782-99, que hi tenia adeptes, raó per la qual el monestir es veié involucrat en l’heretgia adopcionista Però els orígens són molt confusos, a causa de les falsificacions de documents fetes pels seus monjos per obtenir la immunitat episcopal Existia certament ja al principi del s IX, quan…
Gósol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà situat a l’extrem NW de la comarca del Berguedà.
Situació i presentació Limita amb l’Alt Urgell per la banda N-NW terme de Josa i Tuixén i amb la comarca del Solsonès per la banda W-SW terme de la Coma i la Pedra i S terme de Guixers Per la banda E i SE resta unit al Berguedà a través dels extensos límits amb Saldes i toca també brevíssimament el terme municipal de Fígols Vell, per la banda del vessant occidental de la Gallina Pelada 2307 m A part el poble de Gósol, el cap municipal, aquest terme inclou el llogaret de Sorribes, també anomenat Sorribes de Gósol, i els antics llogarets de Bonner, Moripol i Vilacireres Pel que fa a les…
Gironella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà que s’estén a banda i banda del Llobregat, al S de la comarca.
Situació i presentació El terme arriba al S fins a la confluència de la riera de Clarà amb el Llobregat i limita, pel N i per l’E, amb el terme d’Olvan, l’extensa prolongació meridional del qual el separa amb una faixa estreta de terra del de Sagàs Gironella limita, a més, per l’W i el NW amb el terme de Casserres i toca pel S una punta septentrional del terme de Puig-reig Els principals nuclis de població són la vila de Gironella, que n’és el cap, els barris dels Bassacs i de Cuenca, les colònies Viladomiu Nou i Viladomiu Vell i la urbanització de Cal Ramons En el document de la consagració…
Berga
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Berguedà, a la vall alta del Llobregat, en un dels sectors més alts de la Depressió Central Catalana i al començament dels Prepirineus.
Situació i presentació Al N i NE limita amb Cercs, al SE amb Olvan, al S amb Avià, al SW amb Capolat i al NW amb Castellar del Riu Al N gran part del límit municipal és marcat pel riu Demetge, fins a l’indret on desguassa al Llobregat Aquest riu també assenyala gran part del límit oriental, fins a arribar als confins de la colònia de Cal Rosal, a l’extrem S, on rep la rasa dels Molins El municipi es pot dividir en tres sectors el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic…
el Pont de Bar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi del Pont de Bar es creà l’any 1970 quan es fusionaren els antics termes d’Aristot 27,7 km 2 i de Toloriu 14,94 km 2 L’any 1970 el nou municipi adoptà el nom oficial d’Aristot i Toloriu, amb cap al Pont de Bar, que ha acabat donant nom al terme El terme es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, al límit amb la Cerdanya A llevant confronta amb els municipis cerdans de Lles de Cerdanya i Montellà i Martinet Al S limita amb Cava, Arsèguel, i amb l’enclavament del Vinyer de Bescaran Anserall, i a ponent ho fa amb Estamariu i Anserall aquest darrer tanca…
Oliana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, confrontant amb el Solsonès pel sector de llevant Allargassat a la riba esquerra del Segre, limita a ponent amb Peramola, al N amb Coll de Nargó, a llevant amb Odèn Solsonès i al S amb les terres de Bassella El municipi comprèn, a més de la vila, les caseries de les Anoves i del Castell d’Oliana, els barris de la Colònia i de Sant Sebastià i la urbanització del Clot de la Guineu El municipi s’estén des del grau d’Oliana, a tramuntana, fins vora el turó de lo Pauet, de la serra d’Oliana El grau d’Oliana és format pel congost…
Montferrer i Castellbò
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi de Montferrer i Castellbò és el resultat de l’annexió a l’antic terme d’Aravell d’altres tres antics termes municipals El 1970 hom annexà a Aravell l’antic municipi de Castellbò La nova entitat municipal, amb capital a Montferrer de Segre, fou anomenada oficialment Montferrer i Castellbò A aquesta nova entitat foren annexats, el 1972, els municipis de Pallerols del Cantó i Guils del Cantó El terme municipal de Montferrer i Castellbò afronta per tot el sector nord-oriental amb el municipi d’Anserall A llevant ho fa amb el municipi de la…