Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
serra del Catllaràs
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Berguedà, al front septentrional del gran sinclinori mesozoic de l’alt Berguedà; recolza, juntament amb la serra de Falgars, al nord, als contraforts sudorientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet.
Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest domina la clotada de la Clusa
Sant Jaume
© CIC-Moià
Capella
Capella del municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell), vora la riba dreta del riu de Josa, entre aquest i el camí que duu de Tuixén a Josa de Cadí i a Gósol.
De tradició romànica, consta d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular La nau és coberta amb una volta de fusta, mentre que l’arc presbiteral i l’absis són coberts amb arcs carpanell, molt rebaixats A la façana de migjorn s’obre una finestra d’una sola esqueixada L’any 1983 s’hi feren unes obres de restauració que deixaren les parets a l’alçada d’un banc i retornaren la capella a la seva dimensió inicial, també s’obrí una nova porta al mur de ponent Malgrat les modificacions, es pot considerar aquest edifici com una obra rural construïda dins el segle XII, o potser a la fi del…
Gavarra
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al S del terme, aturonat a 1.123 m d’altitud, en un contrafort de la serra d’Aubenç.
A la part més alta, sobre el rocam, es dreça un casal d’aspecte medieval, construït amb petits carreus disposats en filades regulars Potser sigui alguna resta de l’antic castell de Gavarra A un nivell inferior hi ha l’església parroquial de Sant Sadurní, voltada de la caseria que antigament era closa resta el portal, ogival, d’entrada al poble Romànica, de l’església antiga només resta la nau i un bell campanar circular amb dues finestres geminades sembla que el darrer pis desaparegué el 1922 i aleshores fou construïda una espadanya al seu lloc L’absis fou enderrocat als segles XVII o XVIII,…
Jardins Artigas
© Lluís Prats
Jardins de la Pobla de Lillet (Berguedà), dissenyats per Antoni Gaudí i construïts entre el 1905 i el 1906.
Situats al costat de l’antiga indústria tèxtil Ca l’Artigas, propietat del senyor Joan Artigas i Alart, resseguint un tram del curs del riu Llobregat, al voltant de la zona de la font de la Magnèsia El jardí consta d’una gruta de grosses pedres sense tallar, amb voltes de claus pènsils com en els viaductes del Parc Güell Al costat de la gruta hi ha la font de la Magnèsia, que dóna nom a tot el jardí, que té forma allargassada seguint el congost de vora del riu Un pont, conegut també com el pont de la Magnèsia, uneix les dues vores del riu amb un airós arc coix damunt del qual hi ha els graons…
la Portella
© CIC-Moià
Abadia
Antiga quadra i abadia benedictina ( Sant Pere de la Portella
o de Frontanyà
), situada al municipi de la Quar (Berguedà), a la capçalera de la riera de la Portella
, afluent del Llobregat per l’esquerra, dins el terme d’Olvan, que drena la vall de la Portella
prop del castell de la Portella
(o de Frontanyà
), actualment desaparegut i no localitzat, que fou centre de la senyoria i després baronia de la Portella
.
L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li féu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle XIII estava en decadència…
Fígols Vell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà situat a la banda occidental de l’Alt Berguedà.
Situació i presentació El terme municipal és al massís muntanyós de la serra d’Ensija i de rasos de Peguera, on forma l’alta vall de la Garganta i també l’alta vall del riu de Peguera Inclou també, a l’extrem occidental del terme, una petita part de la capçalera de l’aigua d’Ora, que és la vall de la Font del Pi Limita al N amb els termes de Saldes i Vallcebre a l’E amb el de Cercs al S amb un enclavament de Montmajor, amb l’extrem septentrional del terme de Castellar del Riu i amb el de Cercs i, per l’W, amb l’extrem septentrional del terme de Guixers Solsonès i, en uns pocs centenars de…
el Llobregat
© Lluís Prats
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n'Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor…
Santa Maria de Merlès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb Osona i el Bages, a la vall mitjana de la riera de Merlès.
Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb…
les Valls d’Aguilar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Creat el 1972, comprén els antics termes de Noves de Segre, Castellàs, la Guàrdia d’Ares i Taús El nom adoptat pel nou municipi no és prou adequat, ja que, si bé comprèn la vall del riu de la Guàrdia o d’Aguilar i les de la seva conca el riu de Castellàs i el de Solans, Taús pertany a la conca de la Noguera Pallaresa i no a la d’Aguilar El terme municipal de les Valls d’Aguilar afronta a llevant amb el de Ribera d’Urgellet i amb l’enclavament dels Castellins Montferrer i Castellbò, al S ho fa amb Fígols i Alinyà, amb l’enclavament de Baridà del municipi de Ribera d’…
Vallcebre
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, situat al NW de la comarca, entre Saldes, a l’W, i Guardiola de Berguedà, a l’E.
Situació i presentació Al N limita amb Gisclareny i Guardiola de Berguedà, i per la banda meridional amb Fígols Vell i amb una estretíssima faixa de territori pertanyent a Cercs El límit septentrional entre Vallcebre i Gisclareny i Guardiola és recorregut pel riu de Saldes fins poc abans de la confluència amb el Llobregat El límit meridional correspon a la serra d’Ensija Serrat Voltor, 2271 m, el coll de Fumanya 1570 m i el grau de la Mola 1350 m Per la banda oriental té com a límit els cingles de Vallcebre, que dominen la vall del Llobregat, i el cap del Portet 1341 m A la banda occidental…