Resultats de la cerca

La seva església parroquial, d'origen romànic, ha estat ampliada i molt reformada Està dedicada a sant Martí

S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de les Peces, talla gòtica policroma L’església és romànica, d’una nau, ampliada modernament per la banda de migdia i coberta amb encavallades de fusta L’absis és semicircular, llis, amb una finestra de doble biaix A la banda de tramuntana s’adossa la torre campanar, romànica, que possiblement tenia finestres geminades al pis alt Els del poble d’Alàs celebraven aplecs el dilluns de Pasqua i per Sant Roc, a l’agost

És romànica, del segle XI i ampliada potser al XII L’edifici consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals L’absis, semicircular, és ornamentat amb arcuacions i lesenes El campanar, de torre, és adossat a la façana de migdia L’església, que fou restaurada, tenia com a altar un cippus romà es portà al Museu Diocesà de Solsona, que contenia una lipsanoteca de vidre verd segellada amb l’anell del bisbe Eribau d’Urgell dins la lipsanoteca hi havia, a més d’algunes relíquies, el pergamí original de la consagració del temple Fou consagrada entre els anys…

El primer titular conegut del comtat, Borrell I d’Osona, ho era també de Cerdanya abans d’ésser-ne desposseït l’any 820, en benefici del comte aragonès Asnar I 820-32 i del seu fill Galí II, que els retingué fins el 838, que en fou foragitat El seu successor Sunifred I, pertanyent a la família comtal de Carcassona, originària del Conflent, n’havia obtingut la investidura, segons que sembla per mediació de Berenguer de Tolosa, el 834, i els governà fins a la mort 848, després de la qual, malgrat la intrusió de l’enigmàtic comte Salomó 848-70, l’herència paterna, esdevinguda hereditària, fou…

La geografia Cap de comarca, Móra d’Ebre És constituïda per la part més deprimida de la cubeta tectònica de Móra, enfonsada dins la part meridional de la Serralada Prelitoral Catalana El riu Ebre recorre transversalment la cubeta que resta closa entre els congosts de l’Ase i de Barrufemes, però hom inclou també a la Ribera el fragment extern que, al llarg del riu, va de la seva entrada a Catalunya fins al pas de l’Ase Hom entén també que pertany a la comarca la faixa superior del glacis degradat per l’excavació fluvial que forma part del buc del gran riu De Faió a Ascó, l’Ebre drena en amples…

Situació i presentació Format el 1968 per l’annexió dels antics municipis del Pla de Sant Tirs, Tost, Arfa i la Parròquia d’Hortó El terme tradicional del Pla de Sant Tirs, força petit de 12,16 km 2 , era delimitat a l’W i al NW pel Segre, antiga divisòria amb Noves de Segre i la Parròquia d’Hortó A migdia i a llevant envoltava el terme l’antic municipi de Tost, i al NE confrontava amb Arfa El 1937 adoptà el nom del Pla de Cadí El terme tradicional de Tost, de 51,1 km 2 , d’extensió, era al SW de la Seu d’Urgell, al bell mig de la comarca S’estenia a l’esquerra del Segre i comprenia tota la…

Situació i presentació El terme de Flix, d’una extensió de 116,88 km 2 , és situat a banda i banda de l’Ebre, en la part de tramuntana de la comarca, al límit amb les comarques de les Garrigues, del Segrià i del Priorat Limita, al N, amb els municipis segrianencs de Maials i Llardecans, i amb els garriguencs de la Granadella, Bovera i Bellaguarda al NE confronta amb els termes de Margalef i la Bisbal de Falset, del Priorat, a l’E amb la Palma d’Ebre, al SE amb Vinebre, al segle amb Ascó i a l’W amb Riba-roja d’Ebre El territori comprèn la plana oligocènica de la Depressió Central, on el riu s…

Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, confrontant amb el Solsonès pel sector de llevant Allargassat a la riba esquerra del Segre, limita a ponent amb Peramola, al N amb Coll de Nargó, a llevant amb Odèn Solsonès i al S amb les terres de Bassella El municipi comprèn, a més de la vila, les caseries de les Anoves i del Castell d’Oliana, els barris de la Colònia i de Sant Sebastià i la urbanització del Clot de la Guineu El municipi s’estén des del grau d’Oliana, a tramuntana, fins vora el turó de lo Pauet, de la serra d’Oliana El grau d’Oliana és format pel congost…

Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’…