Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Castelló
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat (ja al sXVII) centrat en un castell (desaparegut) de l’antic terme de Pallerols del Cantó, al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), prop del monestir d’Elins, al qual fou donat pels comtes d’Urgell el 1009.
Hom té referència de la parròquia de Sant Joan de Castelló des del començament del s X, com a pertanyent als Caboet
pont d’Espia
© Fototeca.cat
Pont
Construcció i obres públiques
Antic pont sobre el Segre, al congost que limita els termes d’Organyà, Fígols i Alinyà i Coll de Nargó (Alt Urgell).
La part central és enderrocada Era d’un sol ull, un xic apuntat Explica Madoz, erròniament, que hi fou estimbat l’arbitrari i sanguinari comte d’Espanya després d’haver estat assassinat 1839 pels mateixos carlins, que havien estat partidaris seus
Fontanet
© Fototeca.cat
Enclavament
Enclavament del municipi de Cabó (Alt Urgell), dins el d’Organyà, al vessant septentrional de la muntanya de Nargó, prop de la plana al·luvial del Segre.
Hi ha el mas de Fontanet, amb les restes de la capella de Sant Martí
Sant Salvador del Corb
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi de Peramola (Alt Urgell), situada dalt de la roca del Corb.
En les seves restes, del s XII, es distingeixen encara arcuacions i bandes llombardes És considerada com l’església romànica més petita de Catalunya
Vinyoles
Masia
Mas del municipi de Cava (Alt Urgell), al N del terme, a la dreta de la vall del riu de Cadí, abans d’arribar a l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles
.
Fou construït aprofitant les restes d’una antiga casa forta o d’una torre de guaita medieval, edificada al voltant del segle XIII i posteriorment reformada
Cerneda
Veïnat
Antic veïnat del municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell), al vessant meridional de la serra de Cadí, aigua amunt del poble de Josa, sota la coma de Cerneres, vers el sector de capçalera del riu de Josa.
Avui despoblat, hi ha escasses restes de l’antiga església sufragània de Santa Maria de Cerneres Havia format part de l’antic terme de Josa de Cadí
Cal Pubill
Despoblat
Veïnat despoblat del municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 440 m d’altitud al vessant SW del tossal de Cal Pubill
o del Quer (1 816 m), vora una font.
El lloc ha donat nom a la serra de Cal Pubill, que culmina al lloc dit el Tossal, on es troben les restes del que fou el castell de Miralles
Sant Maximí
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NW de Sallent d’Organyà.
És el monument arquitectònic més remarcable de la vall de Sallent, romànic, amb tres absis semicirculars formant creuer Llisos, són construïts amb petit aparell acuradament tallat Al cantó nord-occidental de l’edifici hi ha les restes del campanar, de planta quadrada És documentada ja el 1036 sota l’advocació de sant Andreu
Sant Martí
Església
Antiga església del municipi de Cava (Alt Urgell), les restes de la qual es troben al costat del fossar d’Ansovell, abans d’arribar al poble.
D’origen romànic, té la volta esfondrada És un bell edifici del segle XII d’una sola nau capçada per un absis semicircular de la seva mateixa amplada, amb tres finestres de doble biaix A la façana de migdia té una altra finestra del mateix tipus i el portal és emmarcat per tres arquivoltes en gradació La parròquia de Nonsuvelle és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, i el 1037, l’església de Sant Martí de Nansovel apareix documentada en una acta testamentària
Castellnou de Bassella
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), des del 1999 submergit sota les aigües del pantà de Rialb
..
Pocs anys abans, la població, que el 1996 era de 44 persones, havia desatllotjat el poble Hom traslladà també el dolmen dit del Perotillo, i les restes de la necròpoli medieval exhumades el 1999 El nucli era situat a l’esquerra del Segre, a la part extrema d’un meandre, enfront de la Clua d’Aguilar De la seva església parroquial Sant Simeó depenien les de Bassella, Guardiola i Mirambell Al s XIX formà un municipi amb Aguilar de Bassella i la Clua d’Aguilar