Resultats de la cerca
Es mostren 450 resultats
Vilamajor d’Agramunt
![](/sites/default/files/media/FOTO/A086858.jpg)
Aspecte de l’església de Santa Maria i el castell d’Agramunt
© Fototeca.cat
Poble
Poble (465 m alt.) al S i dins el municipi de Cabanabona (Noguera), al límit amb el de Vilanova de l’Aguda.
La seva església depèn de la de Cabanabona
Finestrelles
Barri
Barri d’Esplugues de Llobregat, al vessant S de la muntanya de Sant Pere Màrtir, al límit amb el terme de Barcelona.
Es formà al començament del s XX, i el 1923 s’hi inicià la construcció d’una urbanització Fins el 1936 fou un nucli residencial d’estiueig, burgès i menestral A partir del 1940 l’onada immigratòria a la comarca de Barcelona l’anà convertint en un dels barris dormitoris de la població obrera del continu urbà barceloní, però des que hom hi installà l’any 1973 l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu, el barri s’ha anat reconvertint en zona residencial
Muller
Caseria
Caseria del municipi de la Sentiu de Sió (Noguera), al sector occidental del terme, prop de l’interfluvi del Segre amb el Sió.
L’església de Sant Jordi depèn de la parròquia de Balaguer
serra de la Capcida
Serra
Serra del massís de Cardó, al S de la creu de Santos, amb al qual s’uneix a través de la roca Foradada.
El barranc de la Capcida , que hi neix, desguassa a l’Ebre, per l’esquerra, prop de Tivenys Baix Ebre
vall d’Àger
![](/sites/default/files/media/FOTO/A016293.jpg)
Vall d’Ager (Noguera)
© Fototeca.cat
Depressió tectònica enclavada, al NE de la Noguera, entre el Montsec d’Ares i els relleus muntanyosos que separen la vall de la Depressió Central Catalana i recorreguda per una línia de dislocació que posa en contacte les roques calcàries del Montsec amb les margues eocenes del fons de la vall.
En són els límits, a l’E, la Noguera Pallaresa que la separa de la vall de Meià, la seva continuació i, a l’W, la Noguera Ribagorçana, les quals travessen aquesta regió pels congosts, difícilment practicables, dels Terradets i Camarasa, a la primera, i de Mont-rebei, Fet i Blancafort, a la segona, actualment emplenats, en bona part, per embassaments hidroelèctrics el tren, amb el recurs de nombroses foradades, segueix l’artèria fluvial pallaresa La carretera de Lleida al Pallars travessa l’alineació muntanyosa que limita la vall al S pel coll d’Àger 909 m alt i, bé que penetra a…
pic Pedrós
Cim
Cim (2 831 m) de la zona axial pirinenca, al límit de l’Alta Cerdanya (terme d’Angostrina) amb el País de Foix (Sabartès).
Domina per l’E l’estany de Lanós
la Donzell de Sant Cristòfol
Caseria
Caseria del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), al sud de Sant Cristòfol de la Donzell, al límit amb el terme d’Anya.
la Banya
![](/sites/default/files/media/FOTO/A101886.jpg)
Far de la Punta de la Banya
© Fototeca.cat
Península formada en època relativament moderna (existent, però, ja al s XV) amb els al·luvions de l’Ebre a l’extrem meridional del delta.
És unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador a l’extrem oposat, la punta del Galatxo es troba enfront de Sant Carles de la Ràpita Montsià, al terme municipal del qual pertany, tot i que l’esmentat istme l’uneix al terme d’Amposta la seva costa septentrional, o costa de Dins, constitueix el límit meridional del port dels Alfacs entre la punta de Palma Marina i l’istme del Trabucador hi ha el moll i les altres installacions de les Salines de la Ràpita o de la Trinitat L’extrem meridional de la costa de Fora és la Testa de la Banya, prop de la qual hi ha el far de la Banya…
Renant
Llogaret
Llogaret del municipi d’Oliola (Noguera), al S del terme, al límit amb els de Torrefeta i Florejacs (Segarra) i d’Ossó de Sió, Urgell.
La seva església Sant Antoni fou agregada a la parròquia de Cabanabona
Almassí
Antic terme rural de la jurisdicció i parròquia de Gerp, actualment al terme municipal d’Os de Balaguer (Noguera), al límit amb el terme de Balaguer.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina