Resultats de la cerca

Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès La zona inclosa dins l’…

És una estreta llenca de terra d’uns 40 km de llarg, disposada en direcció N-S davant la costa occidental de Dinamarca i d’Alemanya Centre turístic

El seu règim és nivopluvial, i el cabal, molt regular Des del seu aiguaneix es dirigeix cap al sud, fins a la ciutat de Pardubice, on gira cap a l’oest ja dintre la Bohèmia Central rep el Jizera per la dreta i el Vltava per l’esquerra aleshores es dirigeix al NW, a la Bohèmia Septentrional, on rep l’Ohǐe per l’esquerra, i entra a Alemanya prop de Dresden, on ja fa 100 m d’ample i duu 300 m 3 /s, després de creuar els materials cristallins dels Krušné hory Sempre en direcció NW, rep el Mulde i el Magdeburg per l’esquerra, s’orienta cap al nord i rep el Havel per la dreta, i torna a virar cap…

Neix al vessant sud-occidental de la Selva de Francònia i corre en direcció E-W entre els terrenys sedimentaris que formen l’Alemanya central travessa les ciutats de Bayreuth, Würzburg, Frankfurt i Magúncia, on desguassa, per la dreta, al Rin Canalitzat en la major part del seu curs, és una important via de navegació, alhora que és també aprofitat per a la producció d’energia elèctrica Un canal l’uneix amb el Danubi, a través del seu afluent el Regnitz

La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisisons i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de Lüneburg-…

Vigent entre el juliol del 1937 i l’abril del 1945, no era un camp d’extermini pròpiament dit Vernichtungslager , sinó que fou concebut com a camp de presoners de guerra, dissidents polítics i jueus deportats d’altres països ocupats, especialment de Polònia, Hongria, Txecoslovàquia i l’URSS El nombre d’interns superava els 260000, dels quals uns 56000 moriren executats, per desnutrició o per malalties Des del 1943 els interns foren forçats a treballar en la indústria de l’armament Fou utilitzat en 1945-50 per l’administració militar soviètica com a camp d’internament, i en aquests anys hi…

Fou establert pels musulmans, en un pla anomenat abans pla d’Almatà i actualment del Real, damunt la primera de les terrasses del Segre, emplaçament d’una població ibèrica i on, en època islàmica, hi havia hagut la mesquita major de la ciutat i una comunitat cristiana Destruït aquest nucli durant les guerres pel domini de la ciutat, sobre l’antiga mesquita hom edificà l’església parroquial, la qual rebé llavors el nom de Santa Maria d’Almatà i, posteriorment, el de el Sant Crist de Balaguer El nucli d’Almatà, emmurallat, era novament habitat a la segona meitat del s XII De l’antic nucli…

A causa de les pèrdues a través de les calcàries mesozoiques del congost de Blancafort, les seves cues no arriben, malgrat les previsions, a l’altura de Casserres del Castell, al riu Guard, i del Pont de Montanyana, a la Noguera La central de Canelles el salt té 96 m, de l’ENHER, té una potència installada de 150000 kW i una producció anual mitjana de 110166 000 kWh

La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també…