Resultats de la cerca
Es mostren 10850 resultats
Coscollera
Història
Antiga quadra del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), dins l’antic terme de Santa Maria de Meià.
S'hi conserva una antiga torre rodona
Coscó
Poble
Poble del municipi d’Oliola (Noguera), al vessant S de la serra de Montclar, a la vall del Sió.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria La jurisdicció pertangué al capítol d’Urgell
Corniola
Història
Antiga quadra del municipi de Camarasa (Noguera), dins la parròquia de Figuerola de Meià, dins l’antic terme de Fontllonga.
L’església de Sant Joan de Corniola és aturonada a 750 m alt
Corçà
Vista del poble de Corçà
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi d’Àger (Noguera), al vessant S del Montsec, uns 2 km a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
La jurisdicció civil i eclesiàstica pertanyia a l’abadia d’Àger L’església parroquial Sant Gregori és obra de mitjan segle XIX
Cabrera
Despoblat
Despoblat del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), a l’antic terme de Peralba.
Pren el nom de serra de Cabrera un dels contraforts meridionals del Montsec de Rúbies
Cabanabona
Cabanabona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipi de Cabanabona, d’una extensió de 14, 12 km 2 , és situat entre els termes d’Oliola, a ponent i tramuntana, de Vilanova de l’Aguda, a llevant, i a migdia confronta amb el municipi segarrenc de Torrefeta i Florejacs, pel sector de l’antic terme de Florejacs Cabanabona resta inclòs en la part de la Noguera que hom anomena subcomarca del Segre Mitjà, tot i que el municipi no arriba fins al riu És emplaçat als altiplans que separen les valls del Llobregós i del Sió El terme comprèn els pobles de Cabanabona, cap del municipi, i de Vilamajor, i el santuari de…
Butsènit d’Urgell
Poble
Poble, 306 m alt.) del municipi de Montgai (Noguera), aturonat a la dreta del Sió.
El 1415 la senyoria fou adquirida pel monestir de Poblet L’església de Santa Maria 1758 depèn de la parròquia de Montgai
Brussel·les
L’Atòmium, pavelló de l’Exposició Universal de 1958, i conservat a la ciutat de Brussel·les des d’aleshores
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la regió homònima i de l’estat de Bèlgica.
Situada a la vora del riu Senne i del canal Anvers-Charleroi, en un punt d’encreuament de grans línies de relació internacional És un nucli industrial i un centre comercial, administratiu, cultural i de comunicacions de primer ordre, no solament belga, sinó també europeu La ciutat baixa o nucli, a la vall del riu, antic barri residencial i industrial, és el centre administratiu i comercial els sectors oriental i septentrional són principalment industrials els sectors occidental i meridional són constituïts predominantment pels barris residencials del segle XIX, i té tot un cinturó de…
Bruges
Vista del nucli antic de Bruges
Sjaak Kempe Sjaak Kempe (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat de Flandes, capital de la província de Flandes Occidental, Bèlgica.
La geografia És unida a la mar del Nord per diversos canals, com el Brugge Zeekanal, que la uneix a Zeebrugge Centre industrial, turístic i comercial El seu port constitueix una unitat amb el de Zeebrugge Hi ha drassanes, i és un nus ferroviari i de carreteres El seu nom procedeix dels nombrosos ponts brug en flamenc que travessen els canals que passen per la ciutat Des del 1950 hi funciona el Collegi d’Europa, centre internacional d’estudis europeus El gran floriment artístic de la ciutat a l’època gòtica pot ésser comprovat encara actualment en edificis com la catedral, un dels monuments…
ducat de Bremen
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi, al cercle de la Baixa Saxònia, creat en ésser secularitzat el principat episcopal de Bremen a la pau de Westfàlia (1648) i adjudicat a Suècia.
El 1712 passà a Dinamarca, i el 1720, a Hannover