Resultats de la cerca

És centrat per l’antic castell de Seró , esmentat al segle XII, reformat en època barroca i transformat en casal conserva vells blasons També centra el nucli l’església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic i reformada als segles XVIII i XIX, que conté l’antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603 El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà El castell de Seró és esmentat el 1172 en el testament de Ramon Bernat, que en deixà la meitat en usdefruit a la seva vídua i la totalitat, en morir aquesta, a llur fill Ponç A la segona meitat del segle…

Es situa a 7 km del cap municipal i a 1 km de la carretera a Artesa de Segre El nucli s’estén cap a migdia als vessants de la serra, i d’entre els edificis es destaca el Castell, una mansió senyorial fortificada construïda al segle XVII damunt un edifici més antic Aquest edifici, fet de pedra ben escairada, presenta diversos elements de defensa, com el talús, les torrelles dels angles, o bé el matacà central El portal és format per grans dovelles en la dovella central hi ha l’escut o blasó senyorial i la data del 1635 L’any 1970 fou restaurat amb cura i el 1979 fou…

Hi ha les ruïnes de l’antic castell senyorial l’església parroquial és dedicada a sant Julià

Comprenia els pobles de Lluçars, que n'era el centre administratiu, de Gàrzola, de Tòrrec, de Boada i d’Argentera Donà nom al municipi una antiga jurisdicció senyorial que tenia com a centre la casa de la Vansa Fou agregat abans del 1930 al municipi de Vilanova de Meià Noguera

Al segle XI pertanyia ja als vescomtes de Cardona El 1450 Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano, la vengué a Bernat d’Albert, baró de Ponts El 1585 pertanyia a Antoni de Frígola el seu fill, Francesc de Frígola i de Llordat, la vengué el 1667 a Jaume de Cortada i Sala mort el 1679, correu major de Catalunya Fou reconeguda com a títol del regne al seu rebesnet Rafael d'Amat i de Cortada Passà als Càrcer i als Vilallonga, barons de Segur

El 1772 fou confirmada com a títol del regne a favor de Francesc de Santgenís i Pocorull mort el 1786

Onze cases i el temple parroquial de Montmagastrell es bastiren entre el 1756 i el 1780 al carrer Major i al de l’Església, transversal Al començament del s XIX hi havia una sola casa, la Casa Vella, però al llarg del segle s’hi constituïren vint-i-cinc cases més, al carrer Major, al de l’Església i al que comença darrere del temple, el de Ponent, ensems que s’urbanitzava el de les Escoles Unes 20 cases aixecades al segle XX han obligat a modificar el traçat del carrer Major, perllongant-lo vers ponent També s’ha construït la plaça Major L’església parroquial dedicada al Sant Nom de Maria,…

El 1496 fou venuda al primer duc de Cardona, que la incorporà al seu patrimoni

Situació i presentació Es troba a l’extrem NE de la comarca, en contacte amb la Segarra i la Noguera Limita a l’W amb el terme de Puigverd d’Agramunt, al S amb el de Tàrrega, a l’E amb els Plans de Sió i Torrefeta Segarra, i al N amb el d’Oliola Noguera La vall del Sió ocupa una tercera part del terme, al seu sector septentrional, i el territori restant és format per un altiplà que fa de partió entre les valls del Sió i del riu d’Ondara El Sió travessa el terme en direcció E-N i en una petita part n’és el límit septentrional a la banda esquerra, i parallela al curs del riu, s’alça una petita…