Resultats de la cerca

Sembla que desaparegué durant la guerra del comte Mateu de Foix contra Joan I el 1396

Hi ha les restes del castell medieval d’Artesa documentat l’any 1010, i que fou conquistat als musulmans pel comte Borrel de Barcelona tutor d’Ermengol d’Urgell i del fort de Sant Jordi, que es bastí durant la primera guerra Carlina El 1964 s’installà, dalt el Castellot, una creu amb la imatge del Sagrat Cor Madoz diu que, al SW del turó, hi havia diverses ruïnes, potser del nucli primitiu de la població

Esmentat el 1192, vers el 1263 s’hi havia erigit un petit hospital sota l’advocació de sant Jordi Confiat als carmelitans 1404, hi construïren un convent i ampliaren l’església romànica del segle XII el 1530 bastiren el claustre i el 1608 eixamplaren el convent Els carmelitans foren exclaustrats el 1835 i el lloc fou venut el 1837, però continuà com a santuari Els edificis foren malmesos durant la guerra civil de 1936-39 Posteriorment es restaurà el culte i el 1972 s’inicià una campanya de restauració per part d’un grup d’Artesa de Segre, parròquia a la qual fou cedit modernament…

Fou establert pels musulmans, en un pla anomenat abans pla d’Almatà i actualment del Real, damunt la primera de les terrasses del Segre, emplaçament d’una població ibèrica i on, en època islàmica, hi havia hagut la mesquita major de la ciutat i una comunitat cristiana Destruït aquest nucli durant les guerres pel domini de la ciutat, sobre l’antiga mesquita hom edificà l’església parroquial, la qual rebé llavors el nom de Santa Maria d’Almatà i, posteriorment, el de el Sant Crist de Balaguer El nucli d’Almatà, emmurallat, era novament habitat a la segona meitat del s XII De l’antic nucli…

Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià, que travessa el Segre per l’antic pont d’Alentorn , destruït durant la primera guerra Carlina i reconstruït posteriorment a l’altra banda del pont s’ha format una caseria anomenada el Pont d’Alentorn L’església parroquial de Sant Salvador fou refeta el 1637, però és esmentada ja el 1053 en la dotació de la canongia de Sant Miquel de Montmagastre feta pel vescomte d’Àger Arnau Mir de Tost La fabricació de forques per a batre, de fusta de lledoner, hi havia estat molt desenvolupada Els forcaires d’Alentorn anaven a vendre…

Formen el conjunt un castell i un santuari, situats a migdia de l’antic terme de Torreneral, agregat a Penelles Ferran d’Antequera vengué la propietat a l’abadia de Poblet el 1414 Anomenada la Torre del Bisbe al segle XVI, fou adquirida a mitjan segle XIX per Ignasi de Girona i Targa el seu fill Ignasi Girona i Agrafel la restaurà La possessió fou industrialitzada i explotada per Joan Girona i de Vilanova El 1982 la família Cusiné adquirí la finca als Girona, que el 2016 passà a ser propietat d’un dels fills, l’enòleg i vinicultor Tomàs Cusiné Des del 1780 hi ha constància d’activitat…

És centrat per l’antic castell de Seró, esmentat al segle XII, reformat en època barroca i transformat en casal conserva vells blasons També centra el nucli l’església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic i reformada als segles XVIII i XIX, que conté l’antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603 El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà El castell de Seró és esmentat el 1172 en el testament de Ramon Bernat, que en deixà la meitat en usdefruit a la seva vídua i la totalitat, en morir aquesta, a llur fill Ponç A la segona meitat del segle XVI…

Situació i presentació Amb 25,51 km 2 d’extensió, el municipi de Penelles, a la part meridional de la comarca, pertany al que ha estat anomenat la Noguera Urgellesa, per tal com es troba al pla d’Urgell i participa de les mateixes característiques dels pobles propers de la comarca de l’Urgell i és regat pel canal d’Urgell Confronta amb els municipis de Bellcaire d’Urgell W, Bellmunt d’Urgell i Montgai N, amb els municipis urgellencs de Castellserà E, la Fuliola E i Ivars d’Urgell S, i amb Linyola W, municipi aquest del Pla d’Urgell El sector septentrional és a més travessat de N a S per una…

Situació i presentació El municipi de Térmens, d’una extensió de 27,54 km 2 , és al S de la comarca, al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, a l’esquerra del Segre, riu que fa de termenal al NW amb els municipis de Balaguer i Menàrguens El terme confronta, a més, amb el de Vallfogona de Balaguer al NE i a llevant, més enllà del camí dels Arcs a Vallfogona al SE confronta amb Bellvís Pla d’Urgell, en part pel curs del Riu Corb, però enclou, també, un petit sector a l’esquerra d’aquest riu i al SW limita amb Vilanova de la Barca Segrià, en part per la Sèquia Nova L’important canal de FECSA,…