Resultats de la cerca

És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part preromànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura li fou afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos 17,76 m, que constitueix la seva característica més destacada La imatge de la Mare de Déu segle XIII que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra A l’interior, els fragments de pintures del segle XII foren venuts pel bisbat d’Urgell al baró alemany Cassel van Doorn, d’origen jueu, durant els anys trenta En pujar al…

Fou restaurat en 970-987 En resten bona part dels murs perimetrals d’una gran estança El mur més ben conservat és el de tramuntana, on hi ha dues espitlleres a mitja altura i dues finestres a la part superior Aquesta estança engloba altres dependències, entre les quals sobresurt una arcada ogival de les estances interiors L’aparell dels paraments externs contrasta amb el dels paraments interns, fet de carreus ben treballats collocats en filades horitzontals Prop del mur de ponent hi ha restes d’una petita construcció rectangular que podria correspondre a una cisterna A l’extrem occidental,…

Situació i presentació El terme municipal de Bellprat, de 30,98 km 2 , a l’extrem SW de l’Anoia, limita amb els termes anoiencs de Sant Martí de Tous NE i Santa Maria de Miralles SE i amb els de Santa Coloma de Queralt NW, les Piles W i Pontils SW, tots tres de la Conca de Barberà S’estén pel sector d’altiplans de Santa Coloma de Queralt, i el territori és accidentat per la serra de Queralt, que culmina a 851 m d’altitud on s’alcen les restes del castell de Queralt, que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre les plataformes tabulars del bloc del Gaià i l’Alta Segarra i que…

Situat en un lloc elevat i d’ampli control visual sobre la vall central d’Andorra, és un dels jaciments més intensament treballats d’aquest principat Després d’una ocupació mal definida durant l’edat del bronze, s’hi establí un petit nucli d’explotació vitivinícola en època romana, al final de la qual el lloc fou fortificat per tal de controlar el pas per la vall d’Andorra Aquest primer castell fou reformat i ampliat entre el s IX i el s XIII

La més petita en extensió, és, en canvi, la més poblada prop del 31% del cens total de les valls El 1935 fou dividida en dos quarts independents Andorra la Vella-Santa Coloma i les Escaldes-Engordany L’any 1978 hom creà una setena parròquia separant el nucli de la població de les Escaldes-Engordany A partir d’aleshores el quart de les Escaldes es transformà en parròquia o comú És situada a l’ampla vall central, d’origen glacial, travessada per la Valira, i comprèn la vall del riu Madriu i el seu afluent, el riu de Perafita El turisme i el comerç són les activitats econòmiques…

És un fragment de la zona d’ascensió de la Depressió Central Catalana vers la Serralada Interior En la seva part més característica és essencialment Depressió Interior, encara, i comprèn tant l’altiplà de Calaf i l’alta conca de l’Anoia i dels seus afluents de capçalera, aigua amunt de Jorba a la comarca d’Anoia, com la major part de la comarca actual de la Segarra excepte la ribera del Sió i les terres altes meridionals de la comarca d’Urgell i àdhuc el sector més pròxim de la veïna de les Garrigues A l’altiplà de Calaf, concretament als Prats de Rei, hom situa el municipi romà de Segarra ,…

Els contraforts septentrionals de la serra del Cis en formen els principals accidents, i és ocupat en la seva major part per pasturatges naturals, actualment en retrocés a favor del bosc L’agricultura és quasi totalment de secà dels conreus tradicionals subsisteixen els cereals 9% i ha desaparegut la vinya a favor del farratge 88% Les terres de conreu són explotades en un 69% per llurs propietaris La ramaderia disposa de 3580 caps de bestiar oví i 183 caps de boví Una indústria extractiva explota les pedreres El poble 60 h agl 1981 1250 m alt, a l’esquerra de la riera de la Mola, havia format…

Al segle XII li foren afegits el campanar llombard, notable per la seva esveltesa i elegància, i l’absis, del mateix estil, decorat amb pintures murals atribuïdes al Mestre de Santa Coloma conservades actualment al Museu d’Art de Catalunya Prop de l’església hi ha grups de bordes i una petita urbanització En un altre replà, vers el nord, i dins la parròquia d’Encamp, hi ha l' estany d’Engolasters , d’origen glacial, emissari del riu d’Engolasters afluent, per l’esquerra, de la Valira d’Encamp L’estany constitueix la cambra de càrrega de la central hidroelèctrica de les Forces…