Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Colorado
© Fototeca.cat-Corel
Riu
Riu de l’Argentina, a la Patagònia oriental, de la qual constitueix el límit septentrional.
És format per la unió del riu Grande i el Barrancas, que li aporta una cinquena part del cabal 850 km de longitud uns 1300 km de longitud amb el Grande 143,7 m 3 /s El seu règim presenta un màxim a l’estiu i un mínim a l’hivern, d’acord amb el règim nival dels seus afluents de capçalera Des de la confluència dels dos rius, el Colorado pren una direcció general de nord-oest a sud-est Rep, per l’esquerra, el riu Curacó i desguassa a l’Atlàntic formant un ampli delta
l’Anoia
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia
a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia
), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.
Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…
Chaco
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Litoral.
La capital és Resistencia Situada al Chaco Austral, entre els rius Bermejo i Teuco, al nord, i el Paraná-Paraguai, a l’est Els rius Bermejo, Río de Oro, Guaycurú, Negro, afluents del Paraguai i Paraná, a causa de l’horitzontalitat del territori, flueixen lentament formant nombrosos aiguamolls La font de riquesa principal és la utilització dels boscs fusta del quebratxo, jacaranda i la producció de cotó La indústria es basa en l’elaboració del cotó i els adobs, en les refineries de sucre i en les indústries derivades de la fusta Les ciutats principals són Resistencia i…
Corrientes
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió del Litoral.
La capital és Corrientes És una plana formada de sediments sobre el sòcol cristallí hom hi pot distingir dos sectors lleugerament ondulats i un de pantanós al nord esteros de Santa Lucía i Batel, Laguna Iberá El clima hi és temperat càlid, amb temperatures mitjanes anuals de 20°C i precipitacions abundants entre 1 000 i 1 500 mm anuals La xarxa hidrogràfica és constituïda pel Paraná, que estableix els límits septentrional i occidental de la província, amb els seus afluents Santa Lucía, Corrientes, Sarandi i Guayquiraró, i el riu Miriñay i Aguapey, que comunica els dos grans rius…
Tucumán
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Nord.
La capital és San Miguel de Tucumán Limita al N amb la província de Salta, a l’E amb la de Santiago del Estero i al S i a l’W amb la de Catamarca A l’E hi ha la serralada de l’Aconquija, de la qual surten diverses ramificacions en direcció a l’E formades per materials metamòrfics i cristallins La zona central és una plana recorreguda pel riu Sali, que rep els afluents provinents de les muntanyes de l’W El clima és tropical molt humit, amb temperatures elevades La vegetació també és de tipus tropical Regió molt rica en la producció de canya de sucre, també s’hi conrea arròs, lli,…
la Segarra
© Fototeca.cat
Altiplà
Nom donat tradicionalment a l’altiplà central que separa la conca del Segre de les de l’Anoia, del Gaià i del Francolí.
És un fragment de la zona d’ascensió de la Depressió Central Catalana vers la Serralada Interior En la seva part més característica és essencialment Depressió Interior, encara, i comprèn tant l’altiplà de Calaf i l’alta conca de l’Anoia i dels seus afluents de capçalera, aigua amunt de Jorba a la comarca d’Anoia, com la major part de la comarca actual de la Segarra excepte la ribera del Sió i les terres altes meridionals de la comarca d’Urgell i àdhuc el sector més pròxim de la veïna de les Garrigues A l’altiplà de Calaf, concretament als Prats de Rei, hom situa el municipi romà de Segarra ,…
Paraná
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, que en part assenyala el límit entre el Brasil i el Paraguai i entre el Paraguai i l’Argentina (3.700 km de longitud i 1.594.000 km2 de conca).
Es forma per la unió dels rius Grande i Paranaíba, tots dos originats a l’altiplà del Brasil En el tram brasiler presenta les característiques d’un riu d’altiplà, amb un llit rocallós que presenta dues sèries de cascades el salt d’Urubupungá, aigua amunt de la confluència del Tieté, i el salt de Sete Quedas, prop de l’aiguabarreig amb el Pequiry Els afluents per l’esquerra Tietê, Paranapanema, Ivaí, Iguaçú presenten també nombroses cascades i ràpids, les més importants de les quals són les de l’Iguaçú A Corrientes, el Paraná rep les aigües del seu gran afluent Paraguai Després…
Buenos Aires
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, entre l’estuari de Riu de la Plata i el riu Colorado.
La capital és La Plata Excepció feta de la serralada de la Ventana i la del Tandil, el terreny és predominantment pla Al nord, entre els rius Paraná i Salado, hi ha una àrea suaument ondulada, i al centre una àrea molt plana, drenada per nombrosos rius, molts dels quals sense desguàs, que han originat estanys, i una àrea, situada entre les alineacions muntanyoses de la serralada de la Ventana i la del Tandil i la mar, d’uns 200 m d’alçària, amb una inclinació general al sud-est Els rius principals són el Paraná i els seus afluents, el Salado i el Colorado, però tota la província…
Secanella
Caseria
Església
Caseria i església (Sant Cristòfol) del municipi de Veciana (Anoia), dins el terme de la parròquia de Sant Salvador de Miralles, a la vall d’uns dels afluents de la Riera Gran.
L’antic mas Secanella i l’església són esmentats ja el 1330
Argençola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la zona de transició amb la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal d’Argençola, de 47,09 km 2 , un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà Limita amb Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà, al SW, a l’W amb Talavera de la Segarra, on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu NW, Sant Guim de Freixenet Segarra, Veciana N, Jorba E i Sant Martí de Tous SE El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel torrent del Molí, un dels…