Resultats de la cerca

Situació i presentació La vila dels Prats de Rei centra un municipi de 32,45 km 2 Limita al N amb Sant Pere Sallavinera, al NW amb Calaf, a l’W amb Sant Martí Sesgueioles, Pujalt i Veciana, al SW amb Copons, al SE amb Rubió, i al sector oriental limita amb el municipi bagenc d’Aguilar de Segarra El terme és situat a la part meridional de la Segarra Calafina i és centrat per la vall que forma la riera nascuda a la Fortesa i que és tinguda per l’origen de l’Anoia La vila és al centre d’aquesta vall, en un indret ric en aigua, a 607 m d’altitud El sector nord i nord-est és més…

Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel Nasqué després de resolta la discussió entre l’orde i la vila sobre l’antiga donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol avui en ruïnes feta a l’orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126 Tingué una petita comunitat tres o quatre membres regida per un comanador, i ja era en plena decadència a mitjan segle XIV L’església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila

S'estructurà al començament del segle XIII com a subdivisió de la vegueria de Cervera En depenien els llocs dels Prats de Rei, la Manresana dels Prats, Montfalcó el Gros, Sant Puvim, Vallmanya, Solanelles, Puigdemàger, Segur, quadra de Galí, Puigfarnes, les Coromines, Sant Pere Sallavinera, la Fortesa i Boixadors El sotsveguer exercia sovint el càrrec de batlle de la vila dels Prats de Rei, on residia

És documentada des del 1068 i tradicionalment tenia només el mas de la Codina, per això és anomenada Cal Codina de la Quadra El 1778 perdé la independència en unir-se a Solanelles i, el 1840, s'uní juntament amb aquest poble al municipi dels Prats de Rei

El castell de la Manresana depenia també de la vila dels Prats del Rei En resta en bon estat la torre de defensa  L’església de Sant Andreu, sufragània de la parròquia dels Prats, és esmentada ja el 1126

És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, segles XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Se sap de l’existència d’una torre de defensa, documentada l’any 1022, però de la qual no hi ha gaire informació Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia

La quadra pertanyia a la sotsvegueria dels Prats de Rei, i el 1788 fou incorporada amb Solanelles i de Puigdemàger als Prats de Rei La primer notícia del castell de Seguers és del 1022 L’església dedicada a Sant Pere i Sant Feliu 1152 fou sufragània de Sant Miquel de Castellar entre els segles XIV i XIX El 1878 fou creada parròquia, amb 20 famílies, algunes d’elles del terme d’Aguilar A l’entorn del nucli de Seguers, a una altitud d’uns 620 m, es poden localitzar tres conjunts arqueològics uns habitacles, uns ermitatges i dues necròpolis

Existia ja el 1113, i molta part del seu terme fou donada a Sant Cugat del Vallès L’església, del segle XV al XIX, fou sufragània de la dels Prats de Rei, amb 6 cases el 1686 Ara és sufragània de la de Sant Salvador de Miralles Resta l’edifici romànic, amb modificacions posteriors

Esmentat ja el 1139, l’església parroquial era dedicada a sant Jaume des del segle XIV passà a ésser sufragània de la de Sant Pere Sallavinera El seu terme es refongué el 1788 amb el de Solanelles i poc després ambdós foren agregats al dels Prats Resten ruïnes del castell i de les cases deshabitades i l’església, romànica segle XII, abandonada