Resultats de la cerca

És formada per l’ampli aiguavés del riu de Núria , afaiçonat en una massa de llicorelles i de gneis a causa de la metamorfització dels sediments paleozoics per un magma granític Formen la capçalera el torrent de les Molleres que neix al pic de la Fossa del Gegant, 2 805 m alt, el de Noufonts al pic de Noufonts, 2 864 m, el de la coma d’Eina al pic d’Eina, 2 794 m, el de Finestrelles al coll de Finestrelles, 2 590 m i el del Puigmal al Puigmal, 2 913 m El riu és embassat prop del santuari en un pantà regulador, i s’encaixa aviat a les gorges de Núria , de més de 3 km de llargària…

Situació i presentació És el municipi més petit de la comarca i un dels més petits de Catalunya, al bell mig de la Plana, completament envoltat per les terres de les Masies de Voltregà Tot el seu àmbit municipal és pràcticament ple d’habitatges i edificacions, que tenen continuïtat urbanística, fins i tot, dintre del municipi de les Masies de Voltregà El tipus de relleu del municipi és el característic de la Plana, encara que es troba prop de les serralades orientals del Lluçanès És un petit territori que envolta el turonet on s’aixeca l’església, en la qual s’originà el nucli primitiu del…

Evolució de les edificacions El primer centre episcopal i la primitiva catedral, documentada des del 516, es trobaven a tocar del temple romà, a l’àrea ocupada actualment per l’església de la Pietat foren destruïts per les incursions sarraïnes i la destrucció de la ciutat del 826 En repoblar-se la ciutat a partir del 879 i erigir-se de nou el bisbat vers el 885, es construí un nou grup d’esglésies episcopals a la part baixa de la ciutat, prop del nou Vicus Ausonae , dedicades a sant Pere, santa Maria i sant Miquel, a les quals, per la precocitat de la primera construcció, calgué fer noves…

Situació i presentació És a la zona de contacte de les Guilleries amb la vall del Ter, poc després de la seva confluència amb el Gurri, a l’inici d’un pronunciat meandre, l’interior del qual és anomenat l’Esquerda El municipi de Roda de Ter és envoltat pràcticament per la demarcació de les terres de les Masies de Roda, a excepció del sector que ocupa el barri de la Creu de les Codines, per on limita amb el municipi de Gurb El terreny, format per materials constituïts durant el període terciari i essencialment planer, és solcat pel Ter, que fa d’eix a la demarcació de la vila de Roda i és en…

Situació i presentació És situat al centre de Collsacabra,a llevant de la serra de Cabrera Limita, al N, amb els termes de la Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles, tots tres pertanyents a la comarca de la Garrotxa, a l’E amb Susqueda, al S amb Sant Hilari Sacalm, ambdós municipis de la Selva, i a l’W limita amb les terres osonenques de Vilanova de Sau, Tavertet i Santa Maria de Corcó Aquest municipi es formà amb l’agregació de l’antic terme de Pruit a Rupit el 1978, tot i que a l’origen tots dos pertangueren a un mateix terme jurisdiccional, fins que en la divisió…

Situació i presentació Queralbs té el terme municipal més extens de la Vall de Ribes amb 93,47 km 2 Limita pel N, el NW i l’W amb el Conflent i l’Alta Cerdanya al S amb els municipis de Planoles i Ribes de Freser, per l’E amb el terme de Vilallonga de Ter i al NE fa de límit amb el municipi de Setcases El terme municipal és format per les dues antigues parròquies de Sant Jaume de Queralbs i Sant Sadurní de Fustanyà, esmentades totes dues en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 819, amb els noms de Keros-albos i Fustiniano A més de Queralbs, que és el…