Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
raval de Santa Eugènia
Raval
Raval de Santa Eugènia de Berga (Osona), prop de l’església, que pertany al terme municipal de Taradell.
Comprèn quatre carrers de la població i moltes cases al seu voltant s’ha desenvolupat molt modernament
castell de Besora
© Òscar Fernández i Marín
Castell
Antic castell, molt enrunat, situat dins el terme de Santa Maria de Besora (Osona), aturonat a 1.092 m d’altitud, a ponent del poble.
De l’església, romànica segona meitat del segle XI, resta una bona part del campanar quadrangular, de tres plantes i de la façana, i un porxo, del segle XII Restes arqueològiques al voltant del castell de Besora © Òscar Fernández i Marín El 898 les dues parròquies que es repartien el terme del castell, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora, foren donades pel bisbe Gotmar de Vic al monestir de Sant Joan de les Abadesses Inicialment del comtat d’Osona, el castell passà abans del 1018 als comtes de Besalú, com a part del dot de la comtessa Ermessenda, muller de Ramon Borrell…
estació d’esquí de Baqueira-Beret
© C.I.C. - Moià
Estació d’esquí situada al vessant nord dels Pirineus, entre la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà.
Fou inaugurada el 6 de desembre de 1964, sota l’impuls de Jesús Serra i Santamans És l’estació d’esquí més gran d’Espanya La primera àrea d’esquí fou Baqueira 1500 m, la qual es desenvolupà al llarg dels anys seixanta i setanta El 1982 s’obrí vers la zona del pla de Beret El 2003 amplià els seus dominis esquiables cap a la vall de l’Alt Àneu Pallars Sobirà Disposa de modernes installacions per a la pràctica de l’esquí alpí i altres esports d’hivern El 2023 comptava amb 165 km esquiables, repartits per 113 pistes que es troben en cotes compreses entre 1500 i 2610 m Disposa de 769 canons de…
,
castell de Montcada
Castell
Antic castell situat a la part alta de la ciutat de Vic (Osona), entorn del temple romà, els murs del qual en formaven el pati interior.
Al s XI era conegut per palau , o torre, comtal de Vic , o, més sovint, per castell de Vic Vers el 1088 fou cedit als Montcada amb un petit territori al voltant, on es formà la partida de Montcada de la ciutat Era guardat per castlans i batlles dels Montcada, i es constituí centre de l’administració de llurs béns El 1356 el seu domini suprem, que competia al rei, fou cedit al vescomte Bernat III de Cabrera, fet que motivà l’oposició dels bisbes i l’inici d’una època de segrests i tibantors que marcaren la història de Vic fins el 1448 Aquest any els consellers de Vic el compraren…
Can Branques
Veïnat
Veïnat i centre administratiu del municipi d’Orís (Osona), vora la carretera de Barcelona a Puigcerdà, al voltant de l’antic hostal de Can Branques
.
Àneu
Monestir
Antic monestir benedictí, situat al centre de la vall d’Àneu, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
Al seu voltant hi ha una caseria anomenada Santa Maria d’Àneu És esmentat ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Àneu, origen del deganat d’Àneu després arxiprestat d’Àneu Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a santa Deodata Al final del s X era dedicat a sant Pere Sant Pere d’Àneu L’any 1064 el comte Artau de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al comte Ramon IV…
Mare de Déu de l’Ajuda
© CIC-Moià
Santuari
Santuari del municipi de Balenyà (Osona).
Situat a l'W dels Hostalets, té el seu origen en la vella parròquia de Fruitós de Balenyà, documentada abans del 955 amb la vila rural anomenada Balagnans o Balaniano L’església, consagrada el 1083, conserva una bona part dels murs romànics, com també del campanar, al qual fou afegit un nou pis al segle XV El 1654 l’església fou saquejada i incendiada pels francesos, i fou reparada tot seguit amb un bonic portal esculpit, de gust renaixentista Els anys subsegüents fou ampliada amb capelles laterals, i el 1701 amb unes voltes noves que li donaren l’aspecte actual L’església, amb la creu de…
Norís
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 254 m alt.) del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), bastit a la dreta de la Noguera de Tor, al voltant de l’església parroquial (Sant Sadurní).
Formà un municipi que abans del 1929 fou agregat al d’Alins
l’Esquerda
© Osona Turisme
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat en una península formada per un dels meandres del Ter al seu pas per Roda de Ter (Osona).
Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…
vescomtat de Cabrera
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de Gualba i el…