Resultats de la cerca

El conjunt està format per l’ermita i la casa annexa de la demarcació de Sant Joan de Galí, que depèn de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer La capella, erigida amb motiu d’una pesta, és del 1520 La façana, que està orientada a migdia i presenta un gros portal amb dovelles, fou reformada al segle XVII A la part posterior dreta hi ha un campanar esvelt segle XVIII de planta quadrada que a la part superior forma una torre ortogonal amb quatre finestrals d'arc de mig punt i està cobert amb una terrassa La capella és de nau única, sense absis i sense cor A llevant, i en angle recte amb la…

L’edifici, de planta rectangular amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana, està reforçat per unes torratxes i flanquejat per una massissa torre d’origen medieval i coberta de quatre vessants Té portes adovellades i les finestres tenen llindes massisses Tot el recinte està envoltat per un mur i té la masoveria a tramuntana La masia fou construïda al segle XVII i ampliada al segle XVIII 

L’edifici És una bonica església de dues naus cobertes amb volta de canó, capçades a l’est per dos absis semicirculars, i amb un campanar de torre a l’oest La restauració que es va fer va tornar a afegir l’absis petit que durant els segles XVI i XVII havia estat mutilat Així, podem tornar a veure els dos absis, o més ben dit, l’absis i l’absidiola, situats a l’est, i una capelleta lateral d’època posterior Els absis tenen un aparell de petits carreus de diferents mides disposats regularment en filades Tots dos són decorats per arcuacions cegues, però a l’absis gran dues lesenes reparteixen…

L’edifici L’església, que originàriament era d’una sola nau amb absis semicircular, actualment, a causa de les successives reformes, té tres naus La nau central és capçada per un absis semicircular, la del nord, pel campanar i la del sud per la sagristia Al lloc que ocupa la nau meridional hi havia hagut un porxo, situat davant de l’antiga entrada a l’església, que va ser tapiat, però del qual encara queden restes ben visibles L’absis no té ornamentació, però presenta, ben centrada, una finestra de doble esqueixada amb dues espitlleres a banda i banda L’esvelt campanar de torre, de planta…

L’edifici Actualment l’església té planta de creu llatina Consta d’una nau amb un transsepte on s’obren els tres absis semicirculars situats tots a l’est A l’encreuament de la nau amb el transsepte, és a dir, al creuer, s’aixeca el cimbori coronat pel cos del campanar L’absis i les absidioles no tenen decoració i mostren, ben centrada, una finestra de doble esqueixada El cimbori, de planta octogonal, és ornamentat per un fris de dents de serra coronant un registre de finestres cegues que tenen els arcs i la cornisa de pedra rogenca El monumental campanar de torre té tres pisos Al primer hi ha…

La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de l’Eocè mitjà, com mostren…

Situació i presentació És situat a la vall del Ter, al sector septentrional d’Osona, tot i que fins el 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès Les terres de Sant Quirze de Besora limiten a l’E amb Santa Maria de Besora i per una llenca de terra amb Sant Pere de Torelló, al S amb Orís, al SW amb Sora i al NW amb Montesquiu, terme que se segregà de Sant Quirze de Besora el 1934, raó per la qual el municipi perdé una tercera part de les seves terres Travessat pel Ter de N a S, les màximes elevacions es donen a Puig Bufí 743 m al límit amb Sora pel sector més meridional…

Situació i presentació És al sector septentrional de la comarca Limita al N amb el municipi ripollès de les Llosses, a l’E amb Montesquiu i Sant Quirze de Besora, al SE amb Orís, al S amb Sant Boi de Lluçanès i al SW i W, amb Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, respectivament El terme de Sora ha estat inclòs tradicionalment en el Lluçanès, tot i que mai no ha tingut una vinculació específica amb aquesta subcomarca, i sí amb els antics termes meridionals del Ripollès Les terres del municipi són força accidentades, abocades als vessants septentrionals de la serra dels Munts 1059 m, límit…

Situació i presentació El terme arriba al S fins a la confluència de la riera de Clarà amb el Llobregat i limita, pel N i per l’E, amb el terme d’Olvan, l’extensa prolongació meridional del qual el separa amb una faixa estreta de terra del de Sagàs Gironella limita, a més, per l’W i el NW amb el terme de Casserres i toca pel S una punta septentrional del terme de Puig-reig Els principals nuclis de població són la vila de Gironella, que n’és el cap, els barris dels Bassacs i de Cuenca, les colònies Viladomiu Nou i Viladomiu Vell i la urbanització de Cal Ramons En el document de la consagració…

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des del 1989, després de segregar-se del Ripollès Limita al N amb el municipi de Ripoll Ripollès, a l’E amb Vidrà, al S amb Sant Pere de Torelló i Sant Quirze de Besora, terme amb el qual també limita per l’W, junt amb Montesquiu i les Llosses Ripollès El terme, molt muntanyós, s’estén a l’W del coll de Vidrà, el límit S va des del cim de la serra de Bellmunt 1247 m, termenal amb Vidrà i Sant Pere de Torelló, a l’E, fins a tocar el Ter, a l’W, passant per les Fages i pel collet de Bosquetell El…