Resultats de la cerca

El terme coincidia amb el de la parròquia de Sant Miquel de Sorerols, amb la seva sufragània de Santa Cecília Aquest lloc apareix documentat per primer cop en el llistat de parròquies del bisbat de Vic a mitjan segle XI L’any 1072 hi ha notícia d’un personatge anomenat Guillem Sanç de Sorerols, però no és fins el 1086 que aquest castell apareix esmentat Era domini dels vescomtes d’Osona-Cardona Van ser feudatàries d’aquest castell les famílies Sorerols, Malla, Sant Vicenç i Rovira, entre d’altres L’any 1587 el castell va ser venut per Frederic de Cardona al baró de…

L’edifici és romànic segle XII, ampliat amb capelles laterals i un campanar a partir del segle XVI Apareix ja esmentat el 1007, en un testament sagramental

Situació i presentació Al N limita amb Girona, a llevant amb Quart NE i Llambilles, a migdia, seguint en part la riera de Bugantó, amb Campllong i per la roureda d’en Gener amb Riudellots de la Selva aquest de la comarca de la Selva, i a ponent el límit del terme passa més enllà de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, que recorre la part ponentina del municipi, i voreja els termes d’Aiguaviva i Vilablareix El territori és pla, drenat per l’Onyar, que forma un meandre situat gairebé totalment dintre del municipi A més del cap de municipi, dintre el terme hi ha els veïnats de la…

L’església, que ha estat sempre parroquial, és documentada en un llistat de parròquies del bisbat de Vic de mitjan segle XI L’any 1070 apareix esmentada com a patrimoni del vescomte de Cardona L’edifici del segle XI va ser reformat entre els segles XII i XIII quan s’hi va afegir un campanar fortificat Durant els segles XVII i XVIII es va construir una segona nau, una sagristia i una capella Potser l’absis també va ser sobrealçat en aquest moment Originàriament era un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a l’est per un absis semicircular Aquesta estructura…

Situació i presentació Forma el termenal nord-occidental la riera de Mus, que separa el municipi del de Bescanó Al N limita amb Salt, a l’E amb Girona sector de Palau-sacosta, al SE amb Fornells de la Selva i al S, pel puig de Sant Roc i el Güell, amb Aiguaviva El terreny és eminentment pla, excepte al SW, on s’aixeca el puig de Sant Roc, amb petites zones de bosc de pins i alzines El poblament és sobretot disseminat hi ha el poble de Vilablareix, que dóna nom al municipi, el veïnat del Perelló, cap administratiu, la caseria de la Farigola i la urbanització del Mas Aliu, compartida amb…

L’església parroquial és dedicada a santa Eugènia, i antigament rebia el nom de Sant Eugènia de Sobrehorta La seva existència consta ja el 988, també és documentada el 1207, i el 1362 apareix citada en el  Llibre verd  del capítol de la catedral de Girona L’any 1936 l’església fou destruïda el nou temple, obra d’Arcadi Pla, fou consagrat el 2002 Formà municipi independent fins el 1963 La denominació de Santa Eugènia de Ter data del 1916 Abans era conegut per Santa Eugènia i, més antigament, per Santa Eugènia sobre l’Horta de Girona, com consta en documents des del segle XIV…

Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també…

La geografia De contextura granítica, recobert en alguns puigs per Paleozoic residual, és flanquejat al N i a l’W per materials eocènics, que formen cingles de retrocés en el contacte del Collsacabra i de la plana de Vic, molt coneguts i característics El massís és format per blocs de plegament germànic, amb surreccions i enfonsaments, amb algunes falles que l’emmarquen per migjorn i per llevant L’altitud màxima és de 1202 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1000 m Les carenes són suavitzades per una antiga superfície d’…

Situació i presentació S’estén a la dreta del Ter, que forma part del límit septentrional amb uns meandres pronunciats i el separa del terme municipal de Cervià de Ter Limita, a més, amb els municipis de Sant Joan de Mollet E i SE, Sant Martí Vell i Juià S, Celrà W i Sant Julià de Ramis NW El territori és travessat d’W a E per la séquia d’en Vinyals, que procedeix del Ter, a ponent de Celrà, i s’uneix a la riera de Sant Martí, dins el terme de Bordils A part del nucli de Bordils, cap administratiu, el municipi comprèn el veïnat de Rissec, al NE del poble, el conjunt disseminat del Molí i el…

Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el  pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou nomenat comte de…