Resultats de la cerca

Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra sant Abdó i sant Senén, edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916 Té, annexa, una hostatgeria

Existia ja el 1205, i encara era priorat el 1581 Amb el nom de priorat, però, ja regularitzat, subsistí la nova església fins a l’inici del segle passat, prop de la mar Les seves ruïnes, conegudes pel priorat de Sant Pere , foren arrasades fa poc en fer-hi una urbanització

Existia ja el 1099, i la seva demarcació formà sempre part del terme jurisdiccional de Sau La seva església fou reedificada entre els anys 1780 i 1782 avui es troba tancada i sense culte El seu cens normal era de 10 masies el 1885 tingué un màxim de 26 famílies la principal, el mas Tortadès, amb planters d’avets i altra flora especial

És esmentada ja al s XIV

Existia ja el 1382 i tenia un ermità que captava per a ella Fou reedificada vers el 1721 i restaurada el 1921 Té un petit atri i cor rectangular És oberta al culte, malgrat que no s’hi celebra per raó del despoblament de la contrada

Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya Era lloc de molta devoció El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap Es manté sencera, però sense culte des del 1936

Es troba prop de l’important mas Vicenç Existia ja el 1012 i es trobava sota la tutela del monestir de Sant Pere de Casserres Des del s XIV consta com a sufragània de Sant Pere de Roda de Ter, categoria que ha conservat fins a l’actualitat L’església actual fou refeta el 1786 Del s XII al XVII tenia 9 masos, convertits en 21 el 1860 Avui dia té dins la seva demarcació petits barris i cases que formen el nucli del municipi de les Masies de Roda

Reemplaçà l’antic castell de Sant Llorenç 882, que estenia la seva jurisdicció pels termes de Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Folgueroles i part del de Tavèrnoles Quan es desféu aquest primitiu terme, l’església de Sant Llorenç fou donada al monestir de Sant Marçal de Montseny 1067, perquè hi fundés un priorat benedictí Aquesta fundació no es dugué a terme i per això els seus senyors, els Meda i els Vilagelans, dotaren de nou l’església i la renovaren sota la direcció del sacerdot del lloc Ramon Pere 1125, que el 1152 ja s’intitulava prior i restaurador del Munt Des del 1161…

A la mateixa zona propera a la costa, però més al N, al límit amb el terme de Sueca, hi ha la caseria i nucli turístic del Mareny de Sant Llorenç