Resultats de la cerca

La reina Anna hi féu construir un hipòdrom l’any 1711 La cursa coneguda per Royal Ascot , per a cavalls o eugues de tres anys o més, és una de les grans proves clàssiques

Té algunes indústries, però és sobretot una ciutat residencial i balneària Centre d’ensenyament superior té una universitat Els romans l’anomenaren Aquae Sulis , i hi bastiren una estació termal Després del 1702 visita de la reina Anna esdevingué un centre de moda És una de les ciutats més belles d’Anglaterra Entre els seus monuments sobresurten les installacions termals romanes i l’església abacial, reconstruïda al s XVI en l’estil gòtic perpendicular Des del 1725 la ciutat fou eixamplada al nord-oest Excelliren en les noves construccions l’arquitecte John Wood i el seu fill homònim, el qual…

És situada a les ribes del Tàmesi, enfront d’Eton, a pocs quilòmetres de Londres, a l’W Ciutat de bon principi residencial, bé que en els darrers anys s’hi han establert algunes indústries d’òptica, d’instrumental científic i elèctriques, és un important centre turístic El desenvolupament de la ciutat és degut a la presència del castell de Windsor, que la reina Victòria convertí en residència favorita dels reis anglesos Fou fet construir per Guillem I d’Anglaterra el Conqueridor ~1028-87, i les seves restes són visibles encara al peu d’una torre Fou ampliat en època d’Enric I i Enric III…

Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà aquesta creació…

S'estén, dins de la illa de Gran Bretanya , des d’Escòcia fins al canal de la Mànega i limita a l’oest amb Galles La geografia física i humana Hi ha dues regions ben diferenciades la del nord i l’oest, i la del sud i l’est, que corresponen, respectivament, als Highlands ‘terres altes’, i als Lowlands ‘terres baixes’ Al nord-oest es troben restes del plegament caledonià que corresponen al massís de Cumberland, format per roques cristallines Les valls són disposades de manera radial tot formant un país molt trencat L’erosió glacial ha deixat diverses empremtes en aquest massís una d’elles són…

Situació i presentació És al bell mig de la Plana de Vic, al sector més planer Limita al N amb Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Manlleu, a l’E amb les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i Folgueroles, al S amb Vic i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau Com tots els municipis d’aquest sector ponentí de la Plana, té com a límit W la serra que separa la Plana del Lluçanès, on la frontera del terme de Gurb va de l’extrem del pla de Sant Sebastià, sobre Monellots, davalla a la riera de Sant Joan i fins a la de Sant Bartomeu, que continua fins prop del cap de la costa de Sant…

Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la ciutat entre la línia fèrria i el traçat de la carretera de Puigcerdà, i els…