Resultats de la cerca

És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1300 m Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb presència de formes…

La geografia De contextura granítica, recobert en alguns puigs per Paleozoic residual, és flanquejat al N i a l’W per materials eocènics, que formen cingles de retrocés en el contacte del Collsacabra i de la plana de Vic, molt coneguts i característics El massís és format per blocs de plegament germànic, amb surreccions i enfonsaments, amb algunes falles que l’emmarquen per migjorn i per llevant L’altitud màxima és de 1202 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1000 m Les carenes són suavitzades per una antiga superfície d’…

És un gran mas quadrat, amb una gran galeria a la façana de migdia i una capella dedicada a la Concepció És envoltat d’un gran parc tancat per un mur de pedra que toca a la carretera de Vic a Sant Julià Ja existia al segle XII Els seus hereus es fusionaren amb els hereus del Mas Albó de Castanyet de la Selva Tenen un escut compost d’un calvari o mont amb tres creus Aquest escut es troba en una clau de volta d’una capella lateral de Sant Martí de Riudeperes i en una porta del molí de la Calvaria, situat davant el mas, a l’altra banda de la carretera

Consta de cinc arcs i fa prop de 40 m de llargada La seva construcció s’inicià el 1384 i finalitzà el 1434 Facilitava el pas al camí ral de Vic a Folgueroles El 1983 fou declarat bé cultural d’interès nacional

Neix vora el coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny, dins el municipi de Montseny Vallès Oriental El curs alt segueix una direcció SW fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta S'orienta cap al SE, rep per la dreta la riera de la Boscana i deixa el massís del Montseny per la depressió del Vallès a uns 400 m alt, i inicia el curs mitjà S'endinsa en el miocè, damunt el qual ha originat terrasses quaternàries termes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, prenent la direcció SW-…

Amb el nom de torrent de la Rotllada , neix a uns 970 m alt, al peu dels cingles d’Aiats, entre els municipis de Pruit i de l’Esquirol En rebre el torrent de Sant Julià segueix en direcció NE-SW S'encaixa entre les calcàries i margues i els gresos de l’Eocè, forma engorjats de 80 a 100 m de profunditat la Foradada de Cantonigròs, la Barra de Ferro, el gorg del Saborell i desemboca a uns 380 m alt davant el monestir de SantPere de Casserres

Fou propietat del monestir de Ripoll, adscrita a la pabordia de Palau

Osona engloba per llevant fragments del Sistema Transversal i de la Serralada Prelitoral Correspon a la conca alta del Ter i a la capçalera del Congost, de tendència continental, com tota la plana de Vic La població 143 182 h 1981 2 173,48 km 2 65,8 h/km 2 és la més feble de la Catalunya oriental, però la més densa de la Catalunya interior L’increment màxim del darrer segle 63% sobre la del 1877 és la del vicenni 1950-70, després del qual sembla haver-se estagnat la industrialització, relativament forta tèxtil, metallúrgica, de la construcció i la fusta sobretot a les ciutats de Vic 30 057…