Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Sentfores

Sentfores
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vic (Osona), a la vall del riu Mèder, fusionat el 1932 amb el de Vic, a l’W del qual és situat.
Era centrat pel poble de Sentfores , dit popularment la Guixa La parròquia primitiva Sant Martí de Sentfores es troba a l’extrem de ponent del terme, abandonada Fou consagrada el 1150 en substitució d’una altra de consagrada des del 900 La formació del raval de la Guixa, on hom feu erigir una nova església 1865-78, motivà l’abandonament de l’antiga Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores , en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911 el seu domini fou dels cavallers Sentfores , que el tenien en feu de la mitra de Vic després passà als Centelles i a…
Clavelles

La Roca de Clavelles, masia i antiga casa comunal de Clavelles
Manlleu Arqueològic
Història
Antiga quadra del municipi de Manlleu (Osona), a l’oest de la vila, que formà ajuntament fins a mitjan segle XIX, centrat a la casa de la Roca.
Els drets que hi tingué el monestir de Sant Joan de les Abadesses foren cedits, al segle XI, a la mitra de Vic
Torroella
Castell
Masia i antic castell del municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), enlairat a 595 m alt., a la dreta de la riera de Muntanyola, poc abans de la seva confluència amb el Mèder.
El lloc és esmentat des del 910, i el castell termenat des del 1130 Fou dels Talamanca, dels Manlleu i dels Malla, i passà a la mitra de Vic el 1236 El mas actual fou refet al s XVI als peus de l’antiga fortalesa i conserva elements decoratius gòtics
Sameda
Castell
Antic castell medieval del municipi de Folgueroles (Osona), del qual queden escasses ruïnes en un puig, prop del coll Sameda, a l’entrada de les Guilleries.
Consta des del 992 i reemplaçà el veí castell de Sant Llorenç del Munt La seva jurisdicció s’estenia pels termes de Sant Julià de Vilatorta i de Sant Sadurní d’Osormort, i més antigament pels de Folgueroles i Espinelves El seu domini pertangué als Queralt i a la mitra de Vic Més tard s XIV passà als Centelles, senyors del casal de Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta
castell de Voltregà
Ruïnes del castell de Voltregà
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell termenat, avui totalment en ruïnes, del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), a 906 m alt., en un esperó de la serralada de ponent de la plana de Vic sobre Santa Cecília de Voltregà.
Existia ja el 902 i tingué història activa fins a les guerres remences 1465 Al seu costat s’aixeca l’antiga parròquia de Sant Martí Xic o Sant Martí del Castell Fou de diferents famílies els Voltregà, els Orís i els Cabrera, fins que el 1379 passà a la mitra de Vic, que el posseí, juntament amb la baronia de Sant Hipòlit, fins al s XIX Pertanyien a la seva demarcació els actuals municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Sant Martí de Sobremunt
Vila-rasa
Masia
Veïnat
Important masia i veïnat del municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona), situada al SW del terme.
És esmentada ja el 1133 Des del 1160 fins al s XIX els seus hereus cognomenats Vila-rasa o Jurdi de Vila-rasa des del 1354 tenien la batllia del terme de Sant Boi de Lluçanès, propietat de la mitra de Vic El mas fou reconstruït entre els s XVII i XVIII, i té prop seu una capella dedicada a sant Ponç, feta al s XVIII, en record d’una altra capella del mateix sant, situada més a ponent, dins la propietat del mas, que existia ja el 1080
baronia de Centelles
Història
Jurisdicció feudal centrada en el castell de Centelles de Sant Esteve (Osona), que pertangué des del segle XI a la família Centelles, la qual prengué aquest cognom pel fet de la possessió del feu.
Als segles IX-X, el seu terme encloïa les actuals demarcacions de Centelles, Sant Martí de Centelles amb Sant Miquel Sesperxes i Sant Quirze Safaja excepte Bertí, i era dividit en tretze vilars, tots sota la dependència eclesiàstica de Santa Coloma, la futura parròquia de la vila de Centelles, que esdevingué capital de la baronia Els dominis dels Centelles s’anaren ampliant pels territoris veïns la fortalesa de Blancafort, prop de la Garriga des del 1184 drets a la vall d’Osor en feu del rei el castell de Sentfores en feu de la mitra de Vic Manlleu, la domus de Bellpuig i el castell de Sameda…
sotsvegueria de Lluçanès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (821 h [1718]).
Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà aquesta creació…
Santa Cecília de Voltregà

Santa Cecília de Voltregà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Limita al N i l’E amb les Masies de Voltregà, al S amb Gurb i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau i Sobremunt S’estén pel curs inferior de la riera de Sorreigs, a la vall que aquesta forma des de l’espectacular salt del Gorg Negre fins que troba la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll, poc abans de prendre la direcció N per a barrejar-se amb el Ter per la dreta L’inici de la vall, en el sector W, es troba encaixat entre els cimals de la Tuta i de Santa Perpètua 795 m i la serra de Sant Martí Xic o del Castell de Voltregà 854 m El Gorg Negre, al límit amb el municipi de…
Seva
Seva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació S’estén per l’anomenada Falda del Montseny, i és format per dos sectors del terme, separats entre ells per l’apèndix que forma el municipi del Brull cap a Sant Jaume Limita al N amb el terme de Taradell i l’enclavament de Tona, a l’E amb el terme de Viladrau, al S amb el municipi del Brull i al SW amb el municipi de Balenyà i l’enclavament de Malla L’enclavament del terme de Seva, anomenat l’Aclau de Seva, és situat entre les terres de Balenyà, Centelles, el Brull i Aiguafreda El sector oriental del terme s’integra, per les seves característiques orogràfiques, dins les…