Resultats de la cerca
Es mostren 4599 resultats
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall del Ter, al sector central de la vall de vall de Sant Joan.
Situació i presentació L’extens municipi de Sant Joan de les Abadesses 53,6 km 2 limita al N per una petita franja amb Camprodon, al NE amb Sant Pau de Segúries, a l’E amb la Vall de Bianya Garrotxa i al SE amb Riudaura Garrotxa Al S confronta amb Vallfogona de Ripollès i d’aquí fins al SW amb Ripoll Tota la part compresa entre el SW i el N limita amb Ogassa Sant Joan de les Abadesses centra el sector de la vall del Ter limitada a NE per la confluència del torrent de Quatrecases amb el Ter i al SE per la confluència del torrent de Ribamala també amb el Ter Forma una típica vall dels…
Sant Joan de la Muntanya
Església
Església romànica del municipi de Pontons (Alt Penedès), damunt la serra de mas Fonoll, al NE del cim; és l’antiga capella del castell nou de Pontons, els vestigis del qual es veuen al costat, que fou donat, juntament amb aquest, el 1138, per Ramon Guillem d’Òdena als hospitalers, i que tenia per sufragànies les esglésies de Santa Maria i de Santa Fe.
L’església fou restaurada el 1968
vall de Sant Joan
Sector de la conca alta del Ter, al baix Ripollès.
Morfològicament és inclosa dins l’anomenat Subpirineu, i estructurada per eixos anticlinals que fan canviar al Ter la direcció N-S que reprèn a partir de Ripoll per la NE-SW Una falla E-W separa aproximadament els termes de Sant Pau de Seguries i Sant Joan de les Abadesses, amb la vila mercat de la vall D’economia agrària patates i pomeres, farratge i prats i industrial tèxtil i extractiva
Sant Jaume de Palou
Església
Església del municipi del Pla del Penedès (Alt Penedès), al N del terme.
Sant Jaume del Barretó
Església
Església del municipi de Ripoll (Ripollès).
Fa costat al mas del Barretó i la seva situació forma com un entrant dins el terme de Vidrà S'aixecà al s XII les notícies comencen l’any 1317 Abans se'n deia Sant Jaume de Montbac i de Bonbac Actuà com a sufragània de Llaés als s XVI i XVII És un interessant edifici romànic s XII Ha estat restaurada modernament 1975
Sant Jaume de Castellmós
Església
Antiga església de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), vora la qual hi havia el 1413 l’hospital de pobres.
Sant Grau de Ginebret
Església
Antiga església, al límit del Berguedà (la Pobla de Lillet) i el Ripollès (Gombrèn).
Sant Gil
Aspecte exterior de l’ermita de Sant Gil (Queralbs)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari de la vall de Núria, del municipi de Queralbs (Ripollès), a l’indret on segons una tradició habità com a penitent l’abat Gil i deixà a la cova on residia una imatge de la Mare de Déu (la de santuari de Núria
), una campana i una olla.
La primera capella fou bastida el 1615 Restaurada el 1715, fou ampliada el 1925 amb elements del vell santuari de Núria, que aleshores s’ampliava És famosa la font de Sant Gil , que brolla prop de la capella
Sant Esteve de la Riba
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Les Llosses (Ripollès), fins el 1974 del de Viladonja, situada al SW del terme, prop del de Sant Jaume de Frontanyà.
El 1097 fou cedida pel comte Bernat III de Besalú al monestir de Ripoll, del qual depengué sempre Esdevingué sufragània de la parròquia de Viladonja i modernament de la de Matamala L’edifici, romànic s XII, és veí de l’antiga casa de la Riba
Sant Esteve de Castellet
Església
Església romànica del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), situada a la dreta del riu de Foix, vora les Masuques.
L’edifici L’església, que es troba en bon estat de conservació, data del segle XI, però va ser modificada posteriorment, sobretot durant els s XVII i XIX Consta d’una nau rectangular amb una capçalera trevolada a l’est, amb un absis i dues absidioles semicirculars L’absis, més gran i de més alçària que les absidioles, s’obre a la nau a través d’un arc presbiteral L’espai entre els absis, a manera de creuer, és format per quatre arcs semicirculars i adovellats, que arrenquen d’un fris senzill L’arcada de la nau i la de l’absis central són més altes que les de les absidioles laterals Cada absis…