Resultats de la cerca

És drenat per la capçalera de la rambla de la Pobla o de la Pobleta del Riu , que aflueix per l’esquerra juntament amb la de Cabanes a la rambla de la Viuda El sector forestal té unes 700 ha de pinedes L’agricultura és bàsicament de secà, amb 920 ha de cereals, garrofers, vinya i ametllers només hi ha 15 ha d’horta Part important de la població activa ha hagut de recórrer a l’emigració temporera o al treball industrial a d’altres centres de la comarca, fins que darrerament s’han installat diverses indústries taulells El poble 710 h agl 2006, poblatins o poblaïns 298 m alt és a ponent de la…

Limiten la foia, a l’oest, els tossals Gros 771 m alt i del Boix 734 m alt, i a l’est, les Talaies d’Alcalà 528 m alt i la serra de Murs 425 m alt Oberta pel nord vers Sant Mateu i pel sud vers el pla de l’Arc, aquesta vall forma part del corredor prelitoral situat a l’eix tradicional de comunicacions parallel a la costa mediterrània El 42% del territori és improductiu, ocupat en gran part unes 5600 ha per matollar hi abunden els espartars Als sectors més plans hi ha hortes 160 ha regades amb aigua del subsol els principals conreus de secà són els garrofers, les oliveres, cereals…

S'hi conserva un milliari romà Darrere l’església hi ha la pedra on la tradició diu que predicà Vicent Ferrer, amb una inscripció

Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert/> Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt serra de la Vall d’Àngel

La geografia Cap de comarca, Castelló de la Plana Ocupa una posició central dins la regió És limitada al S pel Millars i al NE per la serra d’Irta, que la separen de la Plana Baixa i del Baix Maestrat, respectivament La rambla de la Viuda fa de límit amb l’Alcalatén per l’est, i la serra d’Espareguera i el tossal de Saragossa la separen pel NE de l’Alt Maestrat El sector litoral de la comarca és dividit en dues parts pel promontori d’Orpesa Al N d’aquest hi ha el pla d’Albalat, d’uns 4 a 5 km d’amplària i 20 de llargària, zona de costa baixa i sorrenca —limitada al N pel petit delta del riu…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…

El sector de ponent és accidentat pels contraforts de la serra de Penya-roja, prolongació de la serra d’en Galceran Les aigües són drenades pel barranc de Penya-roja, afluent de la rambla de les Coves El 10% de la superfície total és improductiva Al secà hom conrea 270 ha, dedicades sobretot a cereals, oliveres i, més modernament, ametllers L’horta ocupa una extensió de 7 ha El poble 248 h agl 2006, torratins 306 m alt, és situat sobre la riba esquerra del riu Sorgí al voltant d’una fortificació que dominava el pas del camí ral De l’església parroquial Santa Quitèria depèn el santuari de la…

La fundà vers el 885 el comte Guifré el Pelós amb territoris adjudicats inicialment al monestir de Ripoll , i li destinà com a primera abadessa la seva filla Emma, tot just nada La primera església monacal fou consagrada el 887, i la dotació inicial, consignada en l’acta de consagració, en el precepte d’immunitat de Carles el Simple 899, i en un decret del concili de Sant Tiberi d’Agde 907, s’estenia per un territori homogeni que anava de Sant Pau de Seguries a Ribamala, del puig Estela a Vallfogona i fins a Surroca i els peus del Taga Tot seguit aquest territori fou augmentat amb nous béns…