Resultats de la cerca

Comprenia la vall de Camprodon amb les valls del Bac, de Beget i de Bolòs, de la conca del Fluvià, la plana d’Olot amb les valls de Bianya i de Ridaura i el Ripollès estricte les valls de Sant Joan, Ripoll, Vallfogona, Gombrèn, les Llosses i Viladonja, però no Palmerola ni les valls de Besora i de Vidrà i una zona de l’alt Lluçanès Alpens A l’edat mitjana, Olot i totes les zones de la conca del Fluvià formaven part de la vegueria de Besalú d’altra banda, hi foren incorporades les antigues vegueries de Ripoll i de la Ral El 1716, la vegueria de Camprodon fou…

Els materials d’aquest Pirineu hercinià són tan metamorfosats gneis, ampelites, llicorelles, que hom destria difícilment els sediments originaris, en general precambrians al vessant cerdà i cambrians o silurians al ripollès Arrasades les arestes del primer plegament, es formaren peneplans entre 2600 i 2000 m alt pla de Salines El paroxisme pirinenc tornà a alçar el massís, fendit lateralment després per les glaceres quaternàries locals, les més orientals del vessant migjornenc, que només al costat cerdà assoliren certa importància La xarxa hidrogràfica actual en la seva erosió…

Morfològicament és inclosa dins l’anomenat Subpirineu, i estructurada per eixos anticlinals que fan canviar al Ter la direcció N-S que reprèn a partir de Ripoll per la NE-SW Una falla E-W separa aproximadament els termes de Sant Pau de Seguries i Sant Joan de les Abadesses, amb la vila mercat de la vall D’economia agrària patates i pomeres, farratge i prats i industrial tèxtil i extractiva

Osona engloba per llevant fragments del Sistema Transversal i de la Serralada Prelitoral Correspon a la conca alta del Ter i a la capçalera del Congost, de tendència continental, com tota la plana de Vic La població 143 182 h 1981 2 173,48 km 2 65,8 h/km 2 és la més feble de la Catalunya oriental, però la més densa de la Catalunya interior L’increment màxim del darrer segle 63% sobre la del 1877 és la del vicenni 1950-70, després del qual sembla haver-se estagnat la industrialització, relativament forta tèxtil, metallúrgica, de la construcció i la fusta sobretot a les ciutats de Vic 30 057…

Aquests rius conflueixen a Camprodon escindint el peneplà axial bé que geogràficament en resti marginada, hom estén la denominació a la vall del Ter des que, just després de Camprodon, travessa els Prepirineus reduïts en aquest sector a les serres interiors fins a Sant Pau de Seguries, població encara inclosa dins l’àrea del mercat de Camprodon, centre de la vall Al N limita amb les valls de la Tet Conflent i del Tec Vallespir La conca d’alimentació s’obre, al NW, amb el circ d’Ulldeter o de Morenç 2396 m alt, de modest modelatge glacial, entapissats per dipòsits morènics, dominats per una…

Situació i presentació El municipi de Molló, de 43,09 km 2 d’extensió, limita al N amb les comarques del Vallespir i el Conflent, a l’W amb Setcases i Llanars, i a l’E i al S termeneja amb Camprodon Comprèn tota la capçalera del Ritort, que neix als vessants SE de Costabona, a l’indret dit les fonts del Ritort o les deus d’en Sitjar, sota les roques d’en Mercer, i va encaixant-se vers Espinavell i Molló alhora rep nombrosos torrents que es formen a les grans serralades que envolten el terme torrents de Coll Pany, de la Casassa, de Coll Pregon, de Fabert i sobretot la riera de la Ginestosa,…

És limitat per la línia de crestes que uneix el coll de la Geganta, el pic de Bastiments 2 881 m alt, el coll de la Marrana que el comunica amb la coma de Freser, a la vall de Ribes i el pic del Gra de Fajol 2 708 m Constitueix la capçalera extrema del Ter, que hi neix a la font dita ull de Ter Al centre de la coma, a 2 391 m alt, el Centre Excursionista de Catalunya inaugurà el 1909 el xalet refugi d’Ulldeter , amb habitacions i restaurant, d’una característica forma parabòlica, obra de Jeroni Martorell Destruït el 1939, el 1959 la mateixa entitat inaugurà un nou refugi més avall, a 2 220 m…

Coincideix amb la conca alta i mitjana del Freser, encaixada al Pirineu axial, motiu pel qual el rocam és resistent esquists silurians i calcàries devonianes bàsicament, que formen la línia de crestes divisòria entre les conques de la Tet i el Segre amb la del Freser A la meitat de la vall el riu de Núria i el Freser s’engorgen prop de l’aiguabarreig, i aigua avall la vall del Freser rep el Rigard i s’eixampla Apareix una faixa de Permotriàsic i alguns períodes secundaris que indiquen la proximitat de l’Eocè prepirinenc, visible per una gran falla E-W amb encavalcament Ací les serres de…

S'estén des del coll de la Bona 1 890 m alt, a l’WNW, fins a la Berruga 1 785 m, passant pel pla de Pujalts, on hi ha els pics més alts roc dels Llamps, 2 046 m puig de Mogrony , de coma Ermada o de Pedra Picada, 2 045 m, per la Cubil 2 004 m i el coll Pan 1 747 m El solell forma un replà, on s’estableix el contacte entre el paleozoic de la zona axial pirinenca i el Permotriàsic que serveix de trànsit a les Serres Interiors S'estén del serrat Llis al pla de Sant Pere, on hi ha el santuari de Mogrony i el puig de Sant Pere 1 665 m alt Les torrenteres afluents del Merdàs solquen profundament…

Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…