Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
la Granadella
Masia
Masia i antic terme del municipi de Camarles (Baix Ebre), en una partida a la qual dóna nom.
En resta la torre de la Granadella , quadrada, esmentada ja el 1288 Ramon Berenguer IV donà el lloc a l’església de Tortosa el 1154
illa de Gènova
Illa
Nom donat a l’illa de l’Ebre, dita també illa de Sant Llorenç, que hi havia davant Tortosa, on actualment hi ha el barri de Ferreries
.
El 1149 Ramon Berenguer IV, com a compensació a l’ajuda rebuda dels genovesos en la seva conquesta, els donà una tercera part de Tortosa i dues terceres parts de l’illa al capítol de San Lorenzo de Gènova L’any següent els genovesos donaren a llur catedral l’altra tercera part que els correspongué i el 1289 el bisbe de Tortosa comprà l’illa al capítol de Gènova El capítol genovès poblà l’illa i hi fou creada la parròquia de Gènova A la fi de l’edat mitjana l’illa restà unida a la vora dreta de l’Ebre
Belo Horizonte
Ciutat
Capital de l’estat de Minas Gerais, Brasil.
Situada als contraforts de la Serra de Moeda, té clima tropical, suavitzat per l’altitud El desenvolupament industrial amb indústria metallúrgica, tèxtil, alimentària, del ciment, del tabac, d’adobs es deu a la situació favorable, com a centre d’una regió minera ferro, urani, or, diamants i agrícola, i a les bones comunicacions entroncament de ferrocarrils i de carreteres, aeroport internacional Fou fundada el 1890, i experimentà un fort creixement, que donà una estructura urbana de pla quadriculat És centre d’ensenyament superior Pontificia Universidade Federal de Minas Gerais,…
Minas Gerais
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a l’altiplà central, entre els estats de Bahia, Espírito Santo i Rio de Janeiro a l’E, São Paulo al S, Mato Grosso i Goiás a l’W i Bahia al N.
La capital és Belo Horizonte El territori es desplega en un complex altiplà drenat per nombrosos rius, en especial pels braços originaris del Paraná i el curs superior del San Francisco El sud comprèn un àrea accidentada per les serres de Mantiqueira i dos Aimorés L’activitat minera, que dóna nom a l’estat, és important per l’extracció de ferro jaciments d’Itanira, Rocas Novas, Sabará, etc Jaciments d’urani i de bauxita a Poços de Caldas Minas Gerais té el principal centre aurífer del Brasil a Nova Lima L’agricultura és molt diversificada, amb importants conreus d’arròs, cítrics, plàtans,…
Amapá
Divisió administrativa
Estat del Brasil.
La capital és Macapá Situat a la regió del Nord, entre la Guaiana Francesa i l’estuari de l’Amazones, és accidentat al NW per la serra de Tumucumaque, prolongació oriental del massís de les Guaianes la resta és una gran planícia, amb una elevació central, la serra do Navío, en la qual el 1946 foren descoberts importants jaciments de manganès La costa, estesa entre el riu Oiapoque fronterer amb la Guaiana Francesa i el canal do Norte a l’estuari de l’Amazones, és molt pantanosa el Jari, afluent de l’Amazones, fronterer amb l’estat de Pará, és l’altra conca important que drena el territori El…
Recife
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Pernambuco, Brasil.
Situada a la costa atlàntica, en una plana alluvial a la desembocadura dels rius Capiberibe i Beribe, la ciutat està dividida en illes formant barris, els tres més importants dels quals són Recife barri antic, San Antonio barri central i Bõa Vista barri modern Actualment s’estén cap al S, a la platja de Bõa Viagem, i cap a l’interior amb el barri d’Apipucos Important port de mar, té, davant l’entrada, un gran baix de corall, que dóna nom recife a la ciutat Indústries químiques, tèxtils, del calçat, del paper i del tabac Té mà d’obra barata, a causa de la gran quantitat d’immigrants…
Rio Grande do Norte
Divisió administrativa
Estat del NE del Brasil.
La capital és Natal Limita al N amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Paraíba i a l’W amb el de Ceará A la zona marítima, poc accidentada, s’hi troba el cap de São Roque, la punta més oriental de l’Amèrica del Sud El terreny ascendeix suaument cap a l’interior, constituït per una sèrie d’altiplans chapadas i serralades de materials metamòrfics La serra Borborema divideix l’estat en dos vessants oriental i occidental El clima és el propi del sertão pluges escasses i insegures i temperatures elevades Això fa que hi visqui una vegetació molt característica la caatinga , de tipus xeròfil,…
Gran Chaco
© Fototeca.cat
Regió
Regió de l’Amèrica Meridional entre els Andes, a l’oest, el riu Paraguai, a l’est, els Llanos de Chiquitos, al nord, i el riu Salado, al sud (uns 800.000 km2: uns 1.400 km de nord a sud i 600-700 km d’oest a est).
S'estén per Bolívia, el Paraguai i l’Argentina És formada per un sòcol cristallí recobert per terrenys alluvials i loess inclinat vers l’est Hom hi pot distingir tres regions el Chaco Boreal entre els Llanos de Chiquitos i el riu Pilcomayo, el Chaco Central entre el Pilcomayo i el Bermejo, i el Chaco Austral entre el Bermejo i el Salado El clima hi és tropical, amb oscillacions diàries de la temperatura molt acusades i amb una pluviositat que disminueix d’est 1100-1300 mm anuals a oest menys de 400 mm i que, sobretot a l’estiu, provoca el desbordament dels rius, que inunden la regió Coberta…
São Paulo
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a la regió del Sud-est, limitat al N per l’estat de Minas Gerais, a l’E per aquest i el de Rio de Janeiro, al S per l’Atlàntic i l’estat de Paranà i a l’W per aquest i el de Mato Grosso (247 898 km2; 28 820 000 h [est 1984]).
La capital és São Paulo Tot el territori pertany a la regió fisiogràfica de l’escut brasiler Això no obstant, es pot dividir en dues regions naturals la del litoral i la de l’interior La regió litoral és una estreta franja entre la costa i les serres de Paranapiacaba, Queimada, do Mar i Mantequeira La regió interior és un altiplà compost per materials paleozoics, inclinat suaument cap al riu Paraná Hidrogràficament, els rius de l’interior pertanyen a la conca del Paraná Tietê, Grande i Paranapanema, excepte el Paraíba, que desemboca directament a l’Atlàntic i que és el camí natural entre São…
Alfara de Carles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El municipi d’Alfara de Carles, d’una extensió de 63,87 km 2 és situat a la part ponentina de la comarca, al massís dels Ports de Tortosa o de Beseit, els contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant, des de les coves d’en Castells extrem més septentrional del terme, una carena muntanyosa, on hi ha els colls d’en Garcia, el tossal de la Cova del Bou 552 m, el de Penyaflor, el de Farrúbio 792 m i la tossa de la Reina 1113 m, fa de partió amb els municipis de Xerta, Aldover, Tortosa i Roquetes Per ponent, i formant part també d’aquest massís dels Ports de…