Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
los d’Amunt
Barri
Barri antic, origen del poble d’Alaró, separat per un torrent de l’àrea de creixement urbà (los d’Avall) iniciada al segle XVI.
També ha estat anomenat Pobla Antiga 1395, Partida d’Amunt o Vila d’Amunt
Ternelles
Possessió del municipi de Pollença (Mallorca), al NW de la vila, a la vall de Ternelles
, que davalla de la serra de Tramuntana, entre el puig Gros de Ternelles
(838 m alt.) i el castell del Rei (490 m), i aflueix, ja al pla, al torrent de Sant Jordi.
Més amunt de la possessió hi ha la cella de Ternelles
barranc de Sant Antoni
Barranc
Curs fluvial de la comarca del Baix Ebre.
Es forma per la confluència del barranc de Covalta i el barranquet de Matamoros, i desguassa a la riba dreta de l’Ebre, aigua amunt del mas de Xies
torrent de Sant Jordi
Barranc
Curs d’aigua intermitent del municipi de Pollença (Mallorca), que neix a l’W del terme, a la Cuculla de Fartàritx, i el travessa d’W a E, i passa per l’indret on hi havia l’antiga església de Sant Jordi
.
La seva vall, aigua amunt de la vila, s’anomena vall d’en Marc i aigua avall, la vall deSantuïri Desemboca al centre de la badia de Pollença, vora la possessió de Llanaira
Alaró
Municipi
Municipi de Mallorca situat als contraforts meridionals de la serra de Tramuntana.
El territori, relativament pla a migjorn, aconsegueix a tramuntana altituds superiors als 800 m És drenat pel torrent de Solleric, l’alta conca del qual és inclosa en gran part dins el terme municipal A més, hi és comprès també, fora d’aquesta conca, el clot d’Almedrà La part més muntanyosa és coberta de bosc pineda i alzinar i de matolls Les terres cultivades ocupen el 64% del terme municipal El regadiu hi té poca importància al secà hom conrea oliveres, ametllers, garrofers, cereals i farratge La major part de la terra és de conreu directe Tradicionalment, la ramaderia oví, boví, porcí i la…
barranc de la Cunca
Barranc
Afluent, per la dreta, de l’Ebre, al qual desemboca aigua amunt i dins el terme d’Aldover (Baix Ebre).
Neix als vessants septentrionals del Caro A la seva vall alta, inclosa en el terme d’Alfara dels Ports Baix Ebre, hi ha el despoblat de Carles i la caseria del Toscar
puig Major
© Fototeca.cat
Massís de la serra de Tramuntana de Mallorca, dins el terme d’Escorca, el més alt de les Illes i del sector NE de les serralades bètiques (1.443 m alt.).
La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar…
canal de la dreta de l’Ebre
© Fototeca.cat
Canal de regadiu del Baix Ebre i del Montsià, que arrenca de l’assut de Xerta, uns 3 km aigua amunt de la vila.
Segueix l’Ebre de prop, llevat del tram de Roquetes, fins a Amposta, d’on, a la sortida, havia d’alimentar el canal de navegació a Sant Carles de la Ràpita, avui reduït a séquia Segueix riu avall fins a l’illa de Buda, on arriba mitjançant un sifó canal de Buda Inaugurat el primer tram el 1857, a fi de fornir d’aigua el canal de navegació, el 1861 ja fou emprat per al regadiu, amb una dotació de 25 m 3 /s i uns 60 km de llarg, la meitat dels quals ja han estat revestits 1985 dins del projecte global de revestir enterament els dos canals principals el de la dreta i el de l’…
serra de Tramuntana
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada de Mallorca, la més important de les Balears, terminació probable del Sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d’Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…
ports de Beseit
© Fototeca.cat
Conjunt orogràfic, el més important de les muntanyes de la regió de Tortosa, format pels grups de la serra de l’Espina (1.181 m), el Montcaro (o el Caro) (1.442 m), la serra d’Encanader (1.393 m) i el pic de Cervera (1.347 m).
Limitat a l’est per la depressió d’Ulldecona i al sud-est per la vall de Tortosa, s’eleva de manera brusca sobre la depressió de l’Ebre L’estructura alpina de les Serralades Costaneres Catalanes es manifesta clarament per l’orientació sud-oest - nord-est dels plecs Aquesta estructura és tallada per falles verticals i cavalcaments Així, entre el bloc de Godall 400 m i el Montcaro s’obre la depressió de la Sénia, emplenada per dipòsits detrítics del Quaternari Els materials són, sobretot, calcàries del Juràssic, però hom troba, també, els nivells característics del Triàsic i del Cretaci L’…