Resultats de la cerca

S'hi conserven les restes d’una ciutat ibèrica, després romana, excavades en part des del 1932 Els materials més antics s V-IV aC són, en bona part, coneguts a través de la necròpoli de l'Albufereta d’Alacant La romanització no canvià, bàsicament, l’estructura urbana, i esdevingué ciutat, amb la categoria, probablement, de municipi Desparegué com a nucli important durant la crisi de mitjan s III Els noms ibèric i llatí no són coneguts, i és errònia la identificació amb Lucentum

Excavacions fetes per A Ramos i Folques mostren una ocupació prehistòrica Eneolític o bronze, diverses fases ibèriques, la romanització paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del segle III dC amb la destrucció de la ciutat i la supervivència fins a la invasió àrab, quan el lloc fou abandonat i nasqué l’actual Elx Les troballes, molt importants per a l’estudi de l’època ibèrica al S del País Valencià, són al Museu d’Elx i, sobretot, a la notable collecció Ramos, a l’Alcúdia mateix

Situació i presentació El municipi de Vilobí del Penedès, d’una extensió de 9,34 km 2 , limita al N amb el terme de Font-rubí, a l’E amb la Granada i les Cabanyes, al S amb Pacs del Penedès i a l’W amb Sant Martí Sarroca Comprèn el poble de Vilobí del Penedès, el raval de Bellver i la caseria de les Guixeres El municipi, situat a la part central de la comarca de l’Alt Penedès, és travessat per la carretera local de Vilafranca a Font-rubí El terreny és generalment pla, amb altituds inferiors als 300 m, a excepció de l’accident de les Guixeres, a la part central del terme, on s’assoleixen els…

Centrat per la ciutat de València, inclou les comarques de l’Horta del Nord , l’Horta del Sud i València , i fins l’1 de gener de 2023, també l’Horta de l’Oest , quan aquesta comarca fou dissolta i els seus municipis integrats en les comarques de l’Horta del Nord i de l’Horta del Sud La subdivisió comarcal inicial fou establerta el 1988 per l’Institut Valencià d’Estadística seguint únicament criteris demogràfics Llevat d’aquest aspecte, a efectes geogràfics hom pot considerar el sector com una comarca Comprèn l’estreta plana quaternària fins als primers turons miocènics de serra Calderona pel…

Situació i presentació El municipi de Sant Pere de Riudebitlles és situat a la vall mitjana de la riera de Mediona, o riu de Bitlles El municipi es troba al NE de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia Limita amb el terme de Cabrera d’Anoia al N, Terrassola i Lavit per llevant i migdia i, al NW, amb Sant Quintí de Mediona i amb Mediona La vila de Sant Pere de Riudebitlles, cap de municipi, es comunica per una carretera local amb la carretera comarcal de Vilafranca a Igualada, i dista respectivament d’aquestes dues poblacions 14 km i 25 km Per la carretera de Cantallops a Sant…

Situació i presentació El municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, d’una extensió de 6,3 km 2 , és situat en la depressió penedesenca Limita a septentrió i a llevant amb Avinyonet del Penedès, a migdia i a ponent amb Olèrdola i al NW amb Vilafranca del Penedès i la Granada El terreny és pla en la seva major part i lleugerament accidentat a l’extrem del SE, on hi ha el puig del Pi del Barba 363 m, que serveix de fita amb el terme d’Avinyonet El terme és drenat per la riera de Sant Marçal, que s’uneix, passat el Sant Sepulcre, amb la riera de Ribes A part el poble de Sant Cugat Sesgarrigues, cap de…

La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que…

Situació i presentació El terme municipal del Pla del Penedès, o Pla de Santa Maria, d’una extensió de 9,57 km 2 , limita al N amb Terrassola i Lavit, a l’E amb Subirats, al S amb Santa Fe del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Font-rubí i Puigdàlber És situat a la part central de la depressió penedesenca, al N de Vilafranca A part del poble del Pla del Penedès, el cap de municipi, hi ha diversos barris disseminats Bonavista, Cal Janes, les Parellades, les Tarumbes i el Pujolet, les antigues quadres del Gorner, Palou, la Sala i l’Aguilera Travessa el terme la carretera comarcal que va d’Igualada…

Situació i presentació El municipi de Sant Quintí de Mediona, d’una extensió territorial de 13,84 km 2 , és situat al N de la comarca de l’Alt Penedès, a la vall mitjana de la riera de Mediona o riu de Bitlles, aigua avall del congost de Mediona, després del qual la vall s’obre a la depressió penedesenca Limita al N i a l’W amb Mediona, a l’E amb Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola i Lavit i al S amb Font-rubí Per la vila de Sant Quintí passa la carretera comarcal de Vilafranca a Igualada, poblacions que disten 15 i 21 km, respectivament, de Sant Quintí L’estació de ferrocarril més propera…

Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…