Resultats de la cerca

És una construcció dels s IX-X, reformada al s XIII, constituïda per una torre rectangular i un recinte poligonal, ben conservats

Existia ja el 820 com a possessió del monestir de Santa Maria d’Arles, i és citada com a cella monàstica o priorat als s X i XI La seva església fou reedificada i consagrada el 1159, i consta com a simple parròquia des del s XV Depengué del monestir d’Arles, fins a la Revolució Francesa aleshores fou venuda a un particular Se'n conserva l’església del 1159, molt ben restaurada, d’una nau amb absis, amb una porta a migdia, que tenia un petit pòrtic, ornada de pilastres i columnes amb arquivoltes entorn d’un timpà llis

Es troba al peu de la carretera dels Banys d’Arles a Bulaternera, dalt la carena, sota l’antic castell de Bellpuig Modernament ha esdevingut un famós santuari gràcies, sobretot, a la majestat romànica del s XII que s’hi venera, esculpida segons el model del Volto Santo de Lucca i policromada amb poc encert al principi del s XVIII Hi hagué una primera església, que fou consagrada el 953, de la qual subsisteixen traces de l’absis i pedres decorades de línies verticals i horitzontals, englobades en l’actual nau principal, de pedra d’esquist, construïda al s XI, que acaba amb un absis…

Damunt el poble hi ha l’antic priorat de Marcèvol , dedicat a santa Maria el 1128 el bisbe d’Elna donà l’església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona Vers el 1370 hom fortificà amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus El 1381 li fou unit l’hospital d’Illa Era en plena decadència a mitjan s XV, i s’uní, successivament, a Santa Maria la Real de Perpinyà 1466 i a la comunitat de preveres de Vinçà 1476 En aquest temps foren refetes les…

És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada…

Són situades en una zona de gran vàlua mineralògica d’unes 250 ha, que ha estat explotada, d’una forma més o menys continuada, des del Neolític mitjà fins al començament del segle XX Les explotacions dutes a termes pels homes neolítics tenien per objecte la recerca de fosfats i silicats lidita, variscita i ocres Aquests minerals, que es troben estratificats entre el sòcol paleozoic de llicorelles silurianes, són aptes per a la fabricació d’un cert tipus d’utillatge i d’objectes ornamentals Per a l’explotació dels minerals, empraren la tècnica de sustentació dita de cambra i pilar, utilitzada…

El terme s’estén principalment pel vessant de l’esquerra de la vall, on es destaquen les ruïnes dels despoblats de Bell-lloc i de Campelles lloc esmentat el 906 del qual només resta l’església de Sant Esteve a la dreta del riu límit amb el terme de Cornellà de Conflent hi ha només el recinte estricte de la vila La superfície dedicada a l’agricultura és molt escassa 10 ha i destinada tota a arbres fruiters 6 ha de pomeres, 2 de pereres i 2 d’albercoquers el cens ramader és nul La vila vilafranquins 435 m alt fou bastida a la dreta de la Tet, a la confluència amb el riu Major de Vernet,…

L’edifici Del conjunt de l’antic monestir es conserven l’església, que és l’element més important, i una bona part de les dependències monàstiques, totalment transformades en adaptar-les com a masoveria L’església, ben conservada gràcies a diverses campanyes de consolidació realitzades al llarg del segle XX, s’emplaça al sector nord de tot el conjunt És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de mig punt i dividida en tres trams per quatre arcs torals, amb una capçalera de tres absis de planta semicircular i un transsepte entre tots dos espais Una volta de canó de mig punt…

Situació i presentació La riera de Begues divideix el terme en dues parts ben diferenciades des del punt de vista geològic i de vegetació La part meridional integrada dins el parc de Garraf és de terreny format bàsicament per pedra calcària en contínua dissolució modelat càrstic, per la qual cosa s’han format un gran nombre d’avencs, com el de la Ferla de 176 m de fondària o el del Bruc 118 m, i dolines com les del Campgràs Els avencs i les dolines es localitzen sobretot prop de les elevacions de la Morella 595 m i el Rascler 572 m, vora el termenal sud-oriental amb els municipis de Sitges i…

Bé que no són muntanyes gaire altes, el territori és força accidentat Hi són conreats principalment arbres fruiters cirerers i pomeres La gran extensió de prats i farratges 780 ha s’explica no solament per la naturalesa del terreny, sinó també per la ramaderia cabres, ovelles i equins En la indústria destaca una papereria molt moderna, que dona feina a 200 obrers i utilitza la primera matèria local per a l’elaboració, particularment, de paper de fumar hi ha també indústria alimentària galetes i de la fusta embalatges El turisme i el comerç són, tanmateix, la principal font d’ingressos, a…