Resultats de la cerca
Es mostren 8987 resultats
Querétaro
Ciutat
Capital de l’estat de Querétaro, Mèxic.
És situada a la regió del Bajío, a la vora del riu Querétaro i a 1 850 m d’altitud, en una zona agrícola rica, sobretot en fruites Nus de comunicacions i important centre comercial Indústries dedicades a la talla de pedres precioses, de filats i teixits de cotó, màquines de cosir, paper, adobs de pell i aiguardents Hi passa la carretera Panamericana L’església del convent de Santa Rosa s XVII té l’interior xorigueresc La de San Agustín s XVIII té una ornamentació molt rica És interessant també el pati del Palacio Federal s XVIII El 1867 hi fou afusellat l’emperador Maximilià de Mèxic
Querétaro
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la regió del Centre.
La capital és Querétaro Limita amb els estats de San Luis Potosí N, Hidalgo E, Mèxic E i S i Michoacán S i Guanajuato W La meitat sud-occidental correspon a l’extrem sud-est de l’altiplà Meridional, obert en diverses valls que permeten la comunicació amb altres regions La meitat nord-oriental pertany al domini de la Sierra Madre Occidental, molt retallada a causa de l’erosió regressiva Els rius principals, poc aprofitables, són el San Juan i el Lerma El clima és tropical temperat amb escassa pluviositat 450 mm anuals Hi ha poca producció agrícola cereals, canya de sucre, tabac, cafè, plàtans…
Porkkala
Península
Península de Finlàndia, al SW de Hèlsinki.
Per l’armistici del 19 de setembre de 1944, Finlàndia es veié obligada a arrendar-la a l’URSS, en canvi de Hango Hanko, per a l’emplaçament d’una base naval Tornà a Finlàndia el 1956
Pori
Ciutat
Ciutat de la Finlàndia sud-occidental, port a la mar Bàltica.
És centre comercial, administratiu, cultural i industrial establiments metallúrgics i mecànics i filatures de cotó
Popocatépetl
Volcà
Volcà de la serralada Neovolcánica, de Mèxic, a l’estat de Puebla.
Amb una altitud de 5 452 m, és el segon pic més important El cràter té una profunditat de 250 a 300 m i un diàmetre de 800 m El nom en nàhuatl significa ‘muntanya que fumeja’ Inactiu llevat d’emissions de fum ocasionals des del 1702, el 1994 i el 1997 tingueren lloc noves erupcions, la darrera de les quals afectà els estats de Tlaxcala, Morelos, Puebla i Mèxic
la Gavarra
Barri
Barri de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), a Cornellà de Dalt, entre la carretera de Fogars de Tordera i el barri de Sant Ildefons.
Es començà a formar durant el primer terç del s XX en forma de ciutat jardí Actualment és totalment ocupat i densificat per la construcció de cases de pisos en els espais lliures
Gavamar
![](/sites/default/files/media/FOTO/A008979.jpg)
Un aspecte del barri de Gavamar, antic barri marítim de Gavà (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Barri
Antic barri marítim de Gavà (Baix Llobregat).
Amb motiu de l’expansió de l’estiueig i del turisme s’hi ha desenvolupat notablement des dels anys seixanta la construcció de xalets i d’apartaments El projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances incloïa, també, el sector costaner de Gavà
Gavà
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099442.jpg)
Torre Lluc, seu del Museu i la Casa de Cultura de Gavà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, a la costa, a la part W del delta del Llobregat.
Situació i presentació El terme municipal s’estén des del litoral fins a la serra de Ponent, darrers contraforts del massís de Garraf Limita amb els termes de Sant Climent de Llobregat NE i de Viladecans E per la riera de Sant Llorenç, que fa de partió de termes ja prop de la seva capçalera sota la serra de Roca Salena, més amunt dels contraforts del Sitjar, fins a l’estany de la Murtra, ran del litoral A migdia hi ha la mar, i a ponent el municipi confronta amb el de Castelldefels des de la Pleta del Cérvol 314 m, pel turó d’en Vinader 186 m, i un petit tram de la riera dels Canyars, que…
Fresnillo
Ciutat
Ciutat de l’estat de Zacatecas, Mèxic.
Principal centre urbà i comercial de l’estat, als contraforts de la Sierra Madre Oriental Centralitza la producció minera del Cerro de Proaño or, argent, zinc, coure i plom i té indústria metallúrgica Es comunica a través del ramal central de la carretera Panamericana
les Franqueses del Llobregat
Història
Nom donat antigament als llocs de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i de les Corts de Sarrià, els habitants dels quals, tot i pertànyer al territori de Barcelona fins al decret de Nova Planta, foren lliures de tota mena de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs.
Eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme Abans del s XIV pertanyien a les Franqueses del Llobregat Santa Creu d’Olorda, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Santa Eulàlia de Provençana, Sants i Sant Boi de Llobregat, però aquests llocs foren alienats per la corona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina