Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Chihuahua
Ciutat
Capital de l’estat homònim, Mèxic, situada a l’àrea de contacte entre la Sierra Madre, la regió dels Llanos de los Gigantes al sud-est i la de Casas Grandes al nord-oest, a la vora dreta del Chuviscar.
Mercat agrícola cereals, fruites, llegums Centre d’un districte miner productor de zinc, argent, or, ferro i plom, posseeix installacions industrials per a la fosa d’aquests metalls Té també tallers ferroviaris, indústria tèxtil, i fàbriques de ciment, cellulosa i productes alimentaris Oleoducte a Reynosa Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universitat Autònoma de Chihuahua, fundada el 1954 i Instituto Tecnológico de Chihuahua, el 1948
Durango
Ciutat
Capital de l’estat de Durango, Mèxic.
És situada a l’àrea de contacte de la Sierra Madre Occidental amb l’altiplà, al peu de les mines de ferro de Cerro del Mercado Les seves primeres oportunitats derivaren de l’explotació minera al s XIX s’hi uní el sector industrial, i al s XX, la indústria del paper i la cellulosa, a partir de la primera matèria de la Sierra Mercat agropecuari tabac, cotó i canya de sucre
Jalisco
Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic.
La capital és Guadalajara Té 30 km de costes al Pacífic, i és travessat per la Sierra Neo-volcánica i la Sierra Madre del Sur El clima és càlid i sec La xarxa hidrogràfica principal és formada pels rius Lerma i Santiago i el llac Chapala Hi ha nombroses valls, on la major part de la població es dedica a l’agricultura blat de moro, fesols, cigrons Jalisco és el primer productor de cereals del país És un dels estats amb més extensió forestal La indústria principal és la minerometallúrgica jaciments de ferro i d’argent Nuño Beltrán de Guzmán 1529 conquerí aquest estat i l’anomenà…
Hidalgo
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, fronterer al N amb San Luis Potosí i Veracruz, a l’E amb Veracruz i Puebla, al S amb Tlaxcala i Mèxic (districte federal) i a l’W amb Querétaro.
La capital és Pachuca La major part de l’estat és compresa dins l’altiplà meridional, amb una altitud mitjana de 2 000 m El clima és en general sec, sobretot al NW La xarxa hidrogràfica és tributària del golf de Mèxic el riu més important és el Moctezuma, que, juntament amb els seus afluents, ha estat aprofitat per a importants obres de regadiu blat de moro, farratge, blat, canya de sucre Els recursos minerals són molt importants, especialment l’argent primer productor del país, el coure, l’or i el ferro Posseeix indústria alimentària i tèxtil Hi ha fàbrica de vagons de…
Monterrey
Ciutat
Capital de l’estat de Nuevo León, Mèxic.
Situada en una vall fèrtil, a 540 m d’alçada, a la sortida d’un pas de la Sierra Madre Oriental De planta ortogonal, és un nucli industrial, potenciat per les seves comunicacions ferroviàries amb Laredo Texas, EUA, la ciutat de Mèxic i el port de Tampico Es beneficia de l’energia hidroelèctrica provinent de la gran presa de Falcón, al Río Bravo, i dels recursos miners carbó, ferro i plom de Coahuila Indústries siderúrgiques, químiques àcids i fibres sintètiques, automòbils, materials elèctrics, elaboració del tabac, ceràmica i tèxtil Universitat de Nuevo León 1933 i de Labastida…
Sonora
Jonathan McIntosh (CC BY-NC-ND 2.0)
Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic, a la costa oriental del golf de Califòrnia.
La capital és Hermosillo És limitat al N pels EUA, a l’E pels estats de Chihuahua i Sinaloa, al S per aquest últim i a l’W pel golf de Califòrnia S'hi distingeixen tres regions fisiogràfiques ben diferenciades la Sierra Madre Occidental, profundament travessada pel curs alt del riu Yaqui, la plana costanera nord-occidental, recorreguda pel riu Yaqui, i el gran desert de Sonora, que forma part del desert americà A part el Yaqui, els rius més importants són el Sonora, el Matape, el Mayo i el Colorado El clima és càlid a la costa i fred a la muntanya, amb una escassa pluviositat 350 mm Població…
Zacatecas
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, situat a l’altiplà septentrional.
La capital és Zacatecas És limitat pels estats de Durango i Coahuila N, San Luis Potosí E, Guanajuato, Aguascalientes i Jalisco S i aquest i Durango W És un territori amb extenses i àrides planes, travessades per serres Calabazal, Masapil, Concepción del Oro d’altituds superiors a 2 500 m Cap al S la regió és travessada per la serra de Zacatecas, que forma una zona molt accidentada, composta per roques basàltiques, principalment, i també sedimentàries És important la serra de Los Pinos 3 100 m Els rius són de molt poca importància, i cap al N hi ha endorreisme El clima és molt àrid i fred La…
Nuevo León
Divisió administrativa
Estat del NE de Mèxic.
La capital és Monterrey El recorre de NW a SE la Sierra Madre Oriental, que té altituds superiors als 2 000 m Peña Nevada, 3 864 m al NW hi ha regions desèrtiques el sector N i NE forma part de la plana litoral del golf de Mèxic El clima és càlid i sec al N i humit al S Els rius més importants són el Salado i el San Juan La població 48 h/km 2 tingué un creixement 1960-70 del 50%, a causa de l’elevat índex de natalitat i és urbana en un 70% Hi ha conreus de cotó, de tarongers primer productor mexicà i de cereals, i ramaderia bestiar porquí i boví Els importants recursos miners plom, argent,…
Colima
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la regió del Pacífic Sud.
La capital és Colima Limita al nord i nord-est amb l’estat de Jalisco, i al sud-est, amb el de Michoacán La major part del territori ocupa la plana costanera, llevat de les parts nord i est, que són accidentades pels contraforts de la Sierra Madre Occidental d’origen volcànic La costa és baixa, i s’hi distingeix la badia de Manzanillo, prop de la qual hi ha la Laguna de Cuyutlán El clima és tropical uns 25°C de temperatura mitjana i entre 790 mm i 1 300 mm de pluviositat anual a la muntanya el clima és més suau La xarxa fluvial és formada pels rius Chihuatlán al nord, Armería al centre i…
Oaxaca de Juárez
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’estat d’Oaxaca, Mèxic, situada a l’ampla vall d’Oaxaca.
És un centre administratiu i un mercat agrícola de cereals, canya de sucre, fruita, etc Té indústries derivades de l’agricultura i també artesanals, com les de teixits, de ceràmica i d’argenteria Centre d’ensenyament superior Universitat Benito Juárez, fundada el 1827 És també un centre turístic Rebé el nom d’Oaxaca sota el comandament d’Alvarado Despoblada per ordre d’Hernán Cortés 1522, els seus veïns l’ocuparen novament, amb el nom d’Antequera 1526-28 El 1872 rebé el nom actual El monument més important de la ciutat és el convent de Santo Domingo, construït al s XVII La façana i l’exterior…