Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
séquia reial del Xúquer
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
les Franqueses del Llobregat
Història
Nom donat antigament als llocs de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i de les Corts de Sarrià, els habitants dels quals, tot i pertànyer al territori de Barcelona fins al decret de Nova Planta, foren lliures de tota mena de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs.
Eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme Abans del s XIV pertanyien a les Franqueses del Llobregat Santa Creu d’Olorda, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Santa Eulàlia de Provençana, Sants i Sant Boi de Llobregat, però aquests llocs foren alienats per la corona
Albalat de la Ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a l’esquerra del Xúquer, entre aquest riu i la carretera de València a Gandia.
És en un territori completament pla i totalment conreat i regat amb aigua conduïda des de la séquia reial del Xúquer a través de la séquia d’Albalat El rendiment de la terra ha anat augmentant gràcies als drenatges o alcadufs a què ha estat sotmesa Les terres estan repartides entre els arrossars, l’horta i els camps de tarongers La propietat agrària està força repartida i un 85% de la terra és conreada en règim d’administració directa la resta, en arrendament Algunes indústries agrícoles i de joguines i la cria de bestiar oví, boví, porcí, alimentat amb derivats de l’arròs i…
Almussafes
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, situat prop de l’Albufera.
El terme és parcialment ocupat per conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua de la séquia reial del Xúquer que passa pel terme veí de Benifaió, de fonts especialment de la font del Vicari, utilitzada ja al segle XVIII i del subsol produeix arròs, taronges i hortalisses La installació de la fàbrica d’automòbils Ford 1974 dins el terme modificà profundament l’estructura econòmica i demogràfica del municipi, amb la pèrdua de gran part de les millors terres de conreu, l’augment considerable de la població, la conversió en treballadors industrials de gran part d’una població…
Sollana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, al límit amb l’Horta, estès al S de l’Albufera.
El terreny és totalment pla i pantanós, però gràcies al sanejament tot el terme és conreat i regat a través de la séquia reial del Xúquer 3700 ha El conreu bàsic ha estat i és l’arròs Sollana és un dels principals municipis productors d’arròs del País Valencià Però la crisi de rendibilitat ha fet que els darrers anys s’hagi reduït l’àrea de conreu a benefici de nous cultius taronger, hortalisses i blat de moro L’arròs ocupa unes 1000 ha a les terres més baixes La ramaderia té importància per l’aprofitament hivernenc dels pasturatges de la marjal La indústria havia estat poc…
el Xúquer
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix a Ojuelos de Valdeminguete, prop del Cerro de San Felipe, a 1.506 m alt., als Montes Universales, a Castella (Conca), i desguassa a la Mediterrània a l’altura de Cullera (Ribera Baixa).
Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía aquestes…
Sant Ponç de Corbera
© Fototeca.cat
Priorat
Antiga quadra i antic priorat benedictí del municipi de Cervelló (Baix Llobregat), que depèn de la parròquia de Corbera de Llobregat, a 325 m alt., damunt la riba esquerra de la riera de Rafamans, als vessants orientals del coll de la Creu d’Ordal.
L’edifici Del conjunt de l’antic monestir es conserven l’església, que és l’element més important, i una bona part de les dependències monàstiques, totalment transformades en adaptar-les com a masoveria L’església, ben conservada gràcies a diverses campanyes de consolidació realitzades al llarg del segle XX, s’emplaça al sector nord de tot el conjunt És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de mig punt i dividida en tres trams per quatre arcs torals, amb una capçalera de tres absis de planta semicircular i un transsepte entre tots dos espais Una volta de canó de mig punt…
Sant Boi de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat.
Situació i presentació El municipi és situat a la dreta del riu i ocupa terrenys plans d’alluvió a la Marina, o delta del Llobregat, mentre que la part de ponent del terme és accidentada pels darrers contraforts del massís de Garraf-Ordal muntanya de Sant Ramon de les Golbes, 309 m, partió de termes entre Sant Boi, Viladecans i Sant Climent de Llobregat La vila de Sant Boi, al capdavall de la vall del Llobregat, però emplaçada al vèrtex superior del delta, és un punt geogràficament estratègic per al pas del riu en direcció a…
Cullera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa.
Situat a la costa, a la plana alluvial estesa a banda i banda del Xúquer, des del peu de la serra de Corbera, al sud on el terme és limitat per les séquies de Llaurí, dels Mollonets i de la Ratlla, fins als marenys meridionals de l’Albufera, al nord on la séquia del Pla el separa del terme de Sueca El front costaner és centrat per la muntanya de Cullera 233 m alt o de les Raboses , serra cretàcia formada per un esperó del Sistema Ibèric, que emergeix com una illa ho fou possiblement en temps quaternaris a la zona deltaica del Xúquer i que s’endinsa a la mar formant el cap de Cullera Sobre el…
Esplugues de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat.
Situació i presentació El terme municipal, el més petit de la comarca, se situa al Pla del Llobregat És parcialment accidentat pels vessants meridionals de la muntanya de Sant Pere Màrtir 389 m, de la serra de Collserola, on trobem el turó de Picalquers, el coll de Finestrelles per on passava lsantic camí de Pedralbes, la Plaça de les Bruixes i el turó del Temple, anomenat al segle XVIII Puig Marrobí 268 m El relleu és brusc a la zona més alta, i baixa després en relleus suaus El municipi confronta a llevant amb els antics termes de Sarrià i de les Corts de Sarrià, avui incorporats a…