Resultats de la cerca

Les restes del seu impressionant castell, que pertangué a Álvaro de Luna, s’enlairen sobre l’Alberche Fou edificat sobre les ruines d’un castell àrab anterior, però la major part de les restes visibles pertanyen al s XV

D’economia agrària oliveres, cereals, regadiu, té indústria derivada de l’agricultura farina, sucre, xocolata, oli, sabó És l’antiga Eiskadi ibera i Astigi romana Es reté a Tāriq quan els musulmans envaïren la península Ibèrica Des del 891 al 913 fou centre de resistència als omeies Ferran III la reconquerí el 1240 Les guerres civils del s XIX i les malifetes de Los siete niños de Écija aguditzaren l’absentisme dels propietaris Hi destaquen les esglésies de Santiago, gòtica s XV, amb torre del s XVIII, i la de Santa Cruz final del s XVII, amb restes d’un edifici anterior mudèjar…

Les formes pesades i arrodonides de les llicorelles i els esquists cristallins de l’eix no impedeixen que s’hi drecin els gegants peninsulars Mulhacén, 3 478 m Veleta, 3 392 m Alcazaba, 3 366 m L’altitud baixa ràpidament quan hom passa lateralment dels materials paleozoics als triàsics, també esquistosos, i torna a ascendir amb el triàsic calcari de la perifèria, que es manté en una altitud de 2 500-2 000 m fins a prop de les valls que envolten el massís dels rius Genil i Guadiana Menor afluents del Guadalquivir, Gérgal i Andarax, el seu collector, i Cádiar i Lecrín, que formen el Guadalfeo…

La geografia La geografia física Des d’un punt de vista morfològic, Castella-la Manxa comprèn dues grans regions la plana de la Meseta, que els monts de Toledo divideixen en dues al N la conca del Tajo i La Alcarria, i al S la conca del Guadiana, i l’orla muntanyenca que voreja les planúries esmentades A l’E, el S i l’W els límits físics de la Manxa coincideixen amb l’orla de terrenys paleozoics i mesozoics Al N, les diferències paisatgístiques entre la plana manxega i els altiplans páramos de La Alcarria són de caràcter morfològic, consistents en la continuïtat a la Manxa del nivell…

Establert al vessant d’un tossal testimoni 381 m, envoltat per un ample meandre del Guadalop, la facilitat de comunicacions amb Saragossa, Reus i Barcelona li dóna un caràcter estratègic que el fa cap de la Tierra Baja d’Aragó És centre de subàrea comercial dins l’àrea principal de Tortosa cereals, vi, fruita, oli És el mercat principal de la Tierra Baja i de part dels pobles de la comarca catalana del Matarranya Al costat de les indústries derivades de l’agricultura refineria d’oli amb capacitat superior a les 5 000 t/any fàbrica de conserves hi ha petites plantes industrials de material…

Situació i presentació El municipi de la Bisbal del Penedès és situat a la part ponentina de la comarca, a la rodalia de les serres de ponent El terme té una extensió de 32,54 km 2 i limita al N amb el terme del Montmell, a l’E amb els termes de Sant Jaume dels Domenys i Llorenç del Penedès, al SE amb Banyeres del Penedès, al S amb l’enclavament de l’Albornar, que pertany a Santa Oliva, i amb el terme d’Albinyana, i a l’W amb els termes de Masllorenç i Rodonyà, aquest darrer de la comarca de l’Alt Camp El terme és accidentat pels contraforts meridionals de la serra del Montmell, que cobreix…

Situació i presentació Limita a l’E amb la Bisbal del Penedès, al SE amb Albinyana i al S amb Bonastre El seu territori és accidentat lleugerament pels darrers contraforts meridionals de la serra del Montmell, amb una altitud mitjana entre 270 i 280 m cap a llevant trobem els màxims valors, al voltant de 360 m cap a la Font d’en Talló A les terres incultes hi ha un predomini de garriga sobre el bosc El terme comprèn el poble de Masllorenç, cap de municipi, l’agregat de Masarbonès i la urbanització de la Font d’en Talló Les comunicacions se centren en diverses carreteres locals que enllacen…

Situació i presentació Accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Montmell, el terme participa també, bé que parcialment, de les terres planes de la depressió penedesenca Els seus límits són al N, les Quatre Fites, el puig de Tiula i el fondo de Sant Antoni, amb el terme del Montmell a l’E, la divisòria amb Castellví de la Marca de l’Alt Penedès passa a prop de les caseries de Gomila i de la Carronya i el límit amb Castellet i la Gornal també de l’Alt Penedès coincideix, en part, amb la riera de Marmellar Al SE el municipi de Sant Jaume dels Domenys confronta amb l’Arboç, al S…

La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…

Situació i presentació Limita a l’W amb Calafell, al N amb Castellet i la Gornal, terme de l’Alt Penedès, a l’E amb Cubelles, que pertany al Garraf, i al S amb la Mar Mediterrània, amb un front de 2,5 km de platja sorrenca i aigües tranquilles, protegides per set espigons que formen sis cales El terme és accidentat pels darrers contraforts sud-occidentals de la Serralada Litoral Les cotes màximes són a la partió del terme amb Castellet i la Gornal 195 m Predominen les formacions de calcàries cretàcies als costats oriental i occidental del terme, amb una clapa miocènica a l’extrem N que abasta…