Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Alaó
![](/sites/default/files/media/FOTO/6446332243_b939ab990e_b.jpg)
Monestir de Santa Maria d’Alaó
© Xavier Varela
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria d’Alaó) de la Ribagorça, municipi de Sopeira, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de la confluència de la Valira de Cornudella, sortint del Congost d’Escales.
L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de dimensions més grans, esqueixada recta i ornamentat…
San Pedro de Cardeña
Monestir
Antic monestir benedictí situat al terme de Cardeña-Jimeno, 10 km al SE de Burgos.
Fundat al s IX, Alfons III el Magne 866-910 li concedí un privilegi com a nucli repoblador A mitjan s X fou destruït pels musulmans i reedificat pel comte García-Fernández de Castella Fou panteó de personatges emparentats amb els comtes de Castella conserva el sepulcre del Cid i la seva família Sofrí constants reformes en el curs dels s XIV al XVII De la fàbrica antiga hi ha restes del claustre i la sala capitular El 1502 era unit a la congregació vallisoletana i després de l’exclaustració del 1836 fou casa correccional del clericat i, posteriorment, cedit a trapencs…
San Martín de Frómista
Monestir
Monestir benedictí situat al municipi de Frómista, a la província de Palència, Castella i Lleó.
Fou fundat al s XI per Nuna, vídua de Sanç el Major de Navarra Al s XII fou unit a San Zoilo de Carrión com a dependència de Cluny Situat al camí de Sant Jaume de Galícia, només en resta l’església, restaurada al s XIX, de tres naus i creuer sense sobresortir de la planta Els campanars són dues torres cilíndriques on hom pot veure influències del romànic pirinenc d’altra banda, el cimbori influí en els de les esglésies romàniques castellanes posteriors
Graus
![](/sites/default/files/media/FOTO/Graus_osca.jpg)
Aspecte de la plaça Major de Graus
© CIC-Moià
Municipi de la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça que s’estén a la vall mitjana de l’Éssera i a la vall baixa de l’Isàvena.
La vila grausins , centre de la Ribagorça occidental, davant la confluència de l’Éssera i de l’Isàvena, és d’origen romà El 1063 Ramir I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça, en intentar de conquerir la població, morí davant les muralles ferit per les forces defensores d’al-Muqtadir de Saragossa ajudades per l’infant Sanç de Castella, el futur Sanç II tanmateix, el seu fill Sanç Ramires prengué Graus després de deu dies de setge Després de la unió de Catalunya i d’Aragó, restà compresa dins Catalunya fins el 1305, com tot el comtat de Ribagorça Els abats de Sant Victorià d’Assan discutiren amb…
Sant Martí del Sas
Monestir
Antiga quadra i monestir benedictí del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), dins l’antic terme de Cornudella de Valira, a 852 m alt, al N de Ribera de Vall.
Existia ja el 874 com a cella amb monjos El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per l’abat Jeremies, amb els frares Galitó, Getafred i Toderic i alguns servents Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 rebé terres a Castelló, Eroles i Miravet, entre d’altres El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen
monestir de Vilet
Santuari
Antic priorat benedictí (Santa Maria de Vilet), actual santuari de la Mare de Déu de Vilet, situat al terme de Peralta i Calassanç (Llitera), fins el 1970 del de Gavasa.
Antigament era anomenat de Vilet o de Siurana El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó El 1153 ja no tenia comunitat El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó Es feu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa