Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Tajuña
Riu
Riu de Castella-la Manxa i la comunitat autònoma de Madrid, afluent del Jarama i, per tant, subafluent del Tajo (248 km).
Neix a la serralada Ibèrica, prop de Maranchón Guadalajara, i desguassa prop de Titulcia Madrid
Gelves
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat al SW de la ciutat de Sevilla, vora el Guadalquivir.
La seva economia es basada en l’agricultura fruiters, cotó, oliveres, etc, tant de secà com regadiu
Ledesma
Municipi
Municipi de la província de Salamanca, Castella i Lleó, situat al NW de la capital provincial i drenat pel riu Tormes.
L’economia es basa en el sector primari agricultura, tant de regadiu com de secà, i ramaderia bestiar de llana Se'n conserven les muralles i un pont medieval
Moguer
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, situat al NE de la capital provincial i prop de l’estuari del riu Tinto.
N'és destacable l’agricultura, tant la de secà, com la de regadiu maduixots i tarongers i l’explotació forestal En el terme, hi ha el monestir de Santa Clara gòtic-mossàrab, fundat el s XIV
Fuenmayor
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, situat a ponent de Logronyo, al límit amb la província d’Àlaba, País Basc.
L’Ebre drena el terme i en constitueix el límit septentrional, tant del municipi com de la comunitat La font econòmica bàsica és el conreu de la vinya i l’elaboració de vins de La Rioja Destaca la vila de Fuenmayor , cap del municipi amb un nucli antic on abunden les cases senyorials L’església parroquial és gòtica segle XVI
Proció
Astronomia
Estel α de la constel·lació del Ca Menor.
És un estel de la seqüència principal, té una magnitud aparent de 0,53, pertany al tipus espectral F5 i és situat a una distància de la Terra d’11 anys llum i, per tant, és un dels estels més pròxims al sistema solar Al voltant de Proció gira un estel nan blanc amb un període de 40 anys i una magnitud aparent de 10,8
el Tucà
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Grua, el Fènix, l’Hidra mascle, l’Octant, el Gall Dindi i l’Indi.
Conté 44 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Tucanae , és de magnitud 2,91, pertany al tipus espectral K5 i és situat a una distància de 142 anys llum La constellació conté també el Petit Núvol de Magalhães núvols de Magalhães i el cúmul globular 47 Tucanae , NGC104 Aquest cúmul és de tercera magnitud i, per tant, és un dels pocs objectes d’aquest tipus visibles a ull nu és situat a molt poca distància del Petit Núvol de Magalhães, en direcció NE no té l’aspecte d’un estel, sinó que abasta una extensió del firmament de 23° de diàmetre
la Taula
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de l’Orada, el Camaleó, l’Octant i la Hidra mascle.
És una de les constellacions que foren descrites per primera vegada per Lacaille en la seva obra Coelum australe stelliferum Conté 24 estels visibles a ull nu, dels quals no n'hi ha cap de les quatre primeres magnituds per tant, és una constellació poc aparent L’astre principal, α -Mensae , té una magnitud de 5,14 i pertany al tipus espectral G6 és situat a una distància de 28 anys llum i té unes dimensions una mica més petites que les del Sol Al N d’aquesta constellació hi ha una petita part de la galàxia anomenada Gran Núvol de Magalhães , bé que la…
Prepirineus
© Fototeca.cat
Nom donat modernament a les serralades adossades als Pirineus axials.
Hi ha, per tant, un Prepirineu septentrional, en bona part dins la conca de la Garona, i un Prepirineu meridional, dins la conca de l’Ebre en la més gran part La zona de fricció entre ambdues unitats tectòniques és ben desenvolupada entre el Pirineu axial central i el Prepirineu meridional zona de les Nogueres Aquest Prepirineu, el més complex, consta d’unes serres Interiors, una Depressió Mitjana i unes serres Exteriors En conjunt, els Prepirineus es distingeixen litològicament dels Pirineus axials pel predomini de les calcàries enfront dels granits i les llicorelles axials I…
Sierra Morena
Serralada
Serralada de la península Ibèrica, de plegament hercinià, que constitueix el contrafort meridional de la Meseta, i, per tant, separa la Manxa, Extremadura i l’Alentejo de la vall del Guadalquivir, la de l’Odiel i l’Algarve.
Això explica que, vista de migjorn, només aparegui com una serralada seguida, mentre que dels 400-600 m d’altitud de la Meseta apareix com un seguit de serres discontínues de 500-700 m Els nuclis principals són els de Despeñaperros pic d’Estrella, 1 300 m, serres Madrona 1 323 m i d’Alcudia, planell de Los Pedroches, serres de Los Santos, Tudía 1 104 m i Aracena, Picos de Aroche, serra de Monchique Bé que en general separa les conques del Guadalquivir, l’Odiel i els rius de l’Algarve de la del Guadiana, l’erosió remuntant dels afluents del Guadalquivir, més potent Guadalén, Jándula i afluents…