Resultats de la cerca

Els seus contraforts afecten tres comarques valencianes el Racó, els Serrans i l’Alt Palància Al Racó són constituïts per les serres de La Matanza 1839 m al pic de Calderón, punt més alt del País Valencià i de Tortajada als Serrans, per la serra d’El Sabinar 1511 m alt a La Muela L’Alt Palància resta clos al NW per la serra del Toro, que culmina a 1618 m És un relleu alpí de materials juràssics, que a Javalambre i als contraforts més propers són recoberts de calcàries cretàcies Els cims són retallats per una ampla superfície d’erosió, bombada a la fi del Terciari Els rius…

Hi ha, per tant, un Prepirineu septentrional, en bona part dins la conca de la Garona, i un Prepirineu meridional, dins la conca de l’Ebre en la més gran part La zona de fricció entre ambdues unitats tectòniques és ben desenvolupada entre el Pirineu axial central i el Prepirineu meridional zona de les Nogueres Aquest Prepirineu, el més complex, consta d’unes serres Interiors, una Depressió Mitjana i unes serres Exteriors En conjunt, els Prepirineus es distingeixen litològicament dels Pirineus axials pel predomini de les calcàries enfront dels granits i les llicorelles axials I tectònicament…

Hom hi pot distingir tres unitats principals l' àrea prebètica, que va des de prop de Martos, a la província de Jaén, fins al cap de la Nau i és formada per sediments postpaleozoics que presenten una estructura relativament simple a base de plecs de cobertora i de revestiment, de direcció general est-nord-est — oest-sud-oest l' àrea subbètica, formada gairebé exclusivament per sediments marins postpaleozoics amb nombrosos exemples de colades submarines pillow lavas d’edat juràssica, cretàcia i eocènica i abundants afloraments d’ofites del Triàsic i l' àrea bètica, formada sobretot per…

La geografia La geografia física La forma dominant del relleu és constituïda per planes molt extenses i elevades, sense gairebé accidents topogràfics i en els vorells de les quals apareixen sistemes orogràfics de desigual importància Essencialment, Castella i Lleó ocupa els sediments miocènics que fossilitzen el sòcol, nucli fonamental de la península Ibèrica, al qual s’anaren adossant les restants unitats geològiques Cap al N i cap al S el relleu es fa més abrupte, si bé continua formant part d’una mateixa unitat geològica En efecte, la Meseta septentrional és constituïda pel primitiu sòcol…

Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent…

La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de muralla muntanyosa cap a…

La geografia física El relleu i la geologia Astúries és estructurada en dues serralades paralleles orientades d’est a oest, l’una litoral i l’altra interior, que emmarquen una depressió prelitoral Aquest relleu té com a origen tectònic el reaixecament d’una antiga serralada herciniana, que donà lloc a dos horste que emmarquen una fossa tectònica Les serralades paralleles a la mar s’ajunten en un colze brusc cap a l’oest en topar amb el bloc rígid del massís gallec Aquest colze, format per esquists i quarsites paleozoiques, és d’estructura massissa i d’altituds modestes 1000-1500 m cap a l’est…

La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…

La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…