Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Carpesa
Poble
Poble (carpesans) del municipi de València, en plena horta, al nord de la ciutat, prop del barranc de Carraixet.
Antiga alqueria islàmica, el 1242 passà a poder de l’orde del Temple, que hi establí la comanda de Carpesa i, a la seva dissolució 1312, al de Montesa, fins el segle XIX La carta de poblament és del 1252 Formà part de la batllia de Montcada Fou annexat a València el 1898 L’església de Sant Pere ha tingut diverses ampliacions
Jaén
Panoràmica de Jaén amb la catedral al centre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Andalusia, drenat pel riu Guadalbullón, capital de la província homònima i d’una rica comarca agrària.
Principal centre olivarer de la península Ibèrica És centre d'àrea comercial i el mercat més important de l'alt Guadalquivir Sembla correspondre a l'antiga Aungi Conquerida pels musulmans, depengué del califat de Còrdova, i posteriorment de la taifa de Sevilla i de Granada El 1246 Muḥammad ibn al'Aḥmar l'hagué de cedir a Ferran III de Castella per un pacte de vassallatge Deprimida econòmicament i demogràficament a partir del segle XIX, el 1953 fou objecte d'un pla de desenvolupament Entre els monuments es destaquen els banys àrabs segle XI, el castell de Santa Catalina segles XIII-XIV i la…
Alcalá de Henares
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la Campiña, situada on l’Henares s’eixampla, prop de la seva confluència amb el Jarama.
Fins al 1945 fou una ciutat eminentment rural, centre de la Vega d’Alcalá, amb importants conreus de regadiu alfals, bleda-rave, arbres fruiters, hortalisses, cereals Els darrers anys ha augmentat l’activitat industrial filatures de cotó, indústria pesant de material ferroviari, productes farmacèutics i químics, ceràmiques, fàbriques de teules i maons Té una universitat fundada el 1977 i la Facultat Filosòfica Complutense, dels jesuïtes, fundada el 1894 Potser correspon a la Complutum romana Els àrabs li donaren el nom actual Fou reconquerida el 1088, i definitivament amb el castell, el 1118…
el Real de València
Arquitectura civil
Palau construït per Jaume II a l’Almúnia o parc que havia bastit ‘Abd al-‘Azīz ibn Abī ‘Amir al s. XI, a València, a l’esquerra del Túria i vora el raval de la Vilanova, juntament amb un palau reial del qual no resten vestigis i on el 1093 s’havia instal·lat el Cid.
El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú Constança, exemperadriu de Grècia —a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit—, hi sojornà sovint Pere el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348 Saquejat pels castellans de Pere el Cruel 1364, Pere el Cerimoniós —que no el volgué fortificar—, considerant-lo alberg delitós , el restaurà i millorà molt els seus jardins Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I,…