Resultats de la cerca

És un centre agrícola i ramader Fou fundada en temps d’Alfons III de Castella pel seu fill Garcia, i fou repoblada per un important nombre d’elements mossàrabs A la mort de Ferran I 1065, Toro i la seva comarca, amb la condició de restar sotmesa al regne de Lleó, passà en herència a la infanta Elvira, que en detingué la senyoria fins a la mort 1101 Alfons VII n'establí els límits del terme 1153, i Alfons IX li donà una forta empenta repobladora 1222 en atorgar furs a la ciutat, més tard ratificats pel seu fill Ferran III Durant l’etapa que governà la plaça Maria de Molina, muller…

Té vidrieries, salines i molins d’oli és port pesquer i d’exportació dels vins de Jerez de la Frontera Fou conquerit temporalment als moros per Ferran III de Castella 1250 i d’una manera definitiva per Alfons X de Castella És el port d’on sortiren moltes de les expedicions de la descoberta americana Conserva el castell de San Marcos s XIII i l’església de Santa María, d’estil gòtic s XIII, amb una façana barroca

Tot i la importància ramadera en el passat, actualment predomina l’activitat residencial La vila era originàriament una petita caseria, desenvolupada arran de la construcció del monestir d’El Escorial  i, sobretot, des de Carles III, que hi feu bastir edificis destacables El 1792 fou separada de San Lorenzo de El Escorial per Carles IV Entre els seus monuments destaquen les esglésies Herreriana i de Sant Bernabé segle XVII i la Caseta del Príncep segle XVIII

Construït al final del s III sobre una villa suburbana de l’època de l’alt Imperi, estava estructurat a partir d’una gran exedra semicircular entorn de la qual es disposaven radialment diferents construccions de planta basilical —similars a l’aula palatina de Trèveris— amb absis tricònquids Les grans dimensions del conjunt i els models en què s’inspira indiquen que es tractava d’un palau imperial Al s VI el lloc fou ocupat per una basílica cristiana, i, posteriorment, per un assentament islàmic

La baronia fou segrestada per raó de dèbits a Joan de Boïl d’Arenós mort el 1609, i lliurada a la seva germana Francesca tot i això, el seu fill Antoni i el seu net, Pere, primer marquès de Boïl, s’intitularen barons de Boïl El quart marquès de Boïl, Josep Vicent de Boïl d’Arenós mort el 1757, recuperà la baronia, la qual restà incorporada al marquesat

El fill d’aquest, Pere, senescal d’Aragó, contragué matrimoni primer amb María Fernández de Luna i, després, amb Violant Ventimiglia, dita de Grècia d’aquest segon enllaç tingué dues filles, Constança i Maria, però la baronia passà, sembla, a la corona en morir el segon Pere Alfons III la donà 1329 a la seva muller Elionor, i aquesta la cedí al seu fill, l’infant Ferran, el qual la vengué el 1360 a Pedro Martínez de Arbea, que la cedí a Pedro Jordán de Urríes mort el 1386, lloctinent general d’Aragó El 1720 fou erigida en marquesat

Fundat al s IX, Alfons III el Magne 866-910 li concedí un privilegi com a nucli repoblador A mitjan s X fou destruït pels musulmans i reedificat pel comte García-Fernández de Castella Fou panteó de personatges emparentats amb els comtes de Castella conserva el sepulcre del Cid i la seva família Sofrí constants reformes en el curs dels s XIV al XVII De la fàbrica antiga hi ha restes del claustre i la sala capitular El 1502 era unit a la congregació vallisoletana i després de l’exclaustració del 1836 fou casa correccional del clericat i, posteriorment, cedit a trapencs…

Els conreus principals són el de la vinya, d’oliveres i de cereals hi ha indústria tèxtil del cànem, espart i jute, i alimentària Hi celebren festes de moros i cristians Jaume I la conquerí el 1244 fou vila reial amb vot a corts Pere III de Catalunya-Aragó li concedí unes fires per Sant Miquel, que perduraren fins el 1707 Del 1422 al 1436 pertangué a Castella Per la seva fidelitat a la causa austriacista el 1707 fou segregada definitivament del Regne de València i annexada a Villena fins el 1950 pertangué a la diòcesi d’Oriola El 1736 recuperà la independència municipal

Centre de subàrea comercial oli, vi, hortalisses, ovelles, cabres, porcs Mines i refineria d’urani Antic poblat ibèric Iliturgi , després romà Andua Ferran III conquerí definitivament la ciutat als musulmans el 1224 El 1766 la fam provocà a Andújar uns avalots semblants als del motí de Squillace, l’organització dels quals també fou atribuïda als jesuïtes Esdevingué la seu del conveni de Bailèn signat el 1808 Durant l’expedició francesa enviada a Espanya en ajut de Ferran VII, el duc d’Angulema publicà l’ ordenança d’Andújar 1823 a fi de minvar la repressió contra els liberals…

Situada a la riba esquerra del Cea, 67 km al SE de Lleó, és un centre agrícola important Antiga fortalesa d’Alfons III d’Astúries, prop de l’ermita dels sants Facund i Primitiu, el nucli urbà es formà a redós del monestir de San Benito, conegut ja el 883, i que arribà a posseir 130 cases dependents Mostra de la seva prosperitat són les set-centes escriptures del Liber testamentorum Sancti Facundi , conegut per Cartulari de Sahagún començat el 857 Entre les seves restes, la més important és l’església romànica —iniciada el 1121— de tres naus i transsepte La vila posseeix encara les esglésies…