Resultats de la cerca

Engloba, principalment, les serres d’Ubiña 2 417 m, Peña Prieta 2 536 m i els Picos de Europa 2 648 m Regada per afluents del Duero i l’Ebre, té un clima humit, amb trets continentals a les valls La població, que acusa una forta emigració, es concentra a les valls Hom viu de l’explotació agrícola i ramadera i del turisme

Al començament del segle IV hi tingué lloc el primer concili d’Hispània, que reuní 19 bisbes, 26 preveres, diaques i laics Deixà 81 cànons les actes conciliars més antigues conegudes, que tracten de l’organització del clericat, de la relació amb els jueus i els pagans, de la penitència i de l’excomunió Acusa un rigorisme, i és important per a la història del celibat obligatori dels clergues

Passa per Granada, Loja, Puente Genil i Écija i desemboca a Palma del Río Té un cabal de 34 m 2 /s a Puente Genil, on té altes aigües de febrer-març i un estiatge considerable d’agost A la capçalera el seu règim acusa molt la fosa de la neu, la seva retenció de gener i les pluges tardorals d’ascendència mediterrània La seva conca forneix energia elèctrica a diverses centrals

Neix a Cueto Albo, prop del port de Somiedo, a La Babia, en terreny lleonès En direcció S s’encaixa a la Sierra de Gistreo i entra a la depressió de Ponferrada En direcció W entra a Galícia i desguassa al Miño per Penalva, poc abans d’Ourense Porta uns 150 m 3 , per una conca vessant de 8 558 km 2 , o sia una abundància de 17,5 l/s/km 2 , que és, doncs, molt alta De règim pluvionival oceànic acusa sensiblement la fosa de neu de la capçalera, és d’una regularitat remarcable Està molt equipat per a la producció d’energia més d’un milió de kW

La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…

El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…

La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…