Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
senyoria d’Albarrasí
Història
Territori d’una antiga taifa musulmana, que es transformà en senyoria cristiana independent taifa d'Albarrasí).
Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit ~1167 pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández de Azagra en…
vescomtat de Besiers
![](/sites/default/files/media/FOTO/BesiersId'Agde_vescomtesde.jpg)
Vescomtes de Besiers i d’Adge
©
Història
Territori entorn de Besiers, regit per un vescomte.
El 881 Carloman, rei de França, el donà a Reinard I L’heretà Adelaida, la seva filla, casada amb Bosó, vescomte d’Agde La unió d’ambdós vescomtats es mantingué en la seva descendència A la mort de Guillem I vers el 994 els heretà la seva filla Garsenda, muller de Ramon Roger I, comte de Carcassona llurs fills es repartiren el comtat de Carcassona Besiers passà a Pere Ramon I 1034, casat amb Ramgarda de la Marca Mort el seu fill Roger I vers el 1066, l’heretà, juntament amb la meitat de Carcassona i el comtat de Rasès, la seva germana Ermengarda, casada amb Ramon Bernat I Trencavell, vescomte…
Albarrasí
Vista de les muralles que envolten el poble d’Albarrasí
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al peu de la serra d’Albarrasí i vora el riu Guadalaviar.
Té serradores que aprofiten la fusta de les pinedes veïnes i bestiar boví que a l’estiu pastura a muntanya Antic cap d’un regne de taifa taifa d’Albarrasí, d’una senyoria independent senyoria d’Albarrasí i d’un bisbat bisbat d’Albarrasí Damunt un poblament prehistòric del qual es conserven coves importants prop la ciutat amb pintures epipaleolítiques, es constituí la població romana de la qual no ha estat possible de fixar el nom s’han proposat identificacions amb Segobriga, Arcavica i Lobetum , no confirmades En queden escasses restes romanes làpides, un baix relleu i basaments de torres…
el Kremlin
![](/sites/default/files/media/FOTO/kremlin.jpg)
El Kremlin, amb el riu Moskva en primer terme
© Corel / Fototeca.cat
Fortalesa
Kremlin de Moscou.
De forma triangular, és encerclat pel riu Moskva, per la plaça Roja antigament un fossat ple d’aigua i per l’avinguda prospektiva Marx, antigament una riera Erigit al segle XII, fou refet al segle XV per arquitectes italians Les muralles, de més de 2 km de perímetre, tenen vint-i-vuit torres, algunes amb fletxes del segle XVII, la principal de les quals és la torre del Salvador Spasskaja A l’interior hi ha diverses esglésies, convertides en museus les més importants són la de la Dormició Uspenskij 1475-79, obra de l’italià Aristotile Fieravanti , la de l’Anunciació Blagoveščenskij ,…
Osca
Municipi
Municipi i capital de la província homònima, Aragó, situat a la riba esquerra del riu Isuela, al centre de la fossa d’Osca.
El creixement demogràfic ha estat molt lent al s XX 12 626 h el 1900, la població no es duplicà fins el 1960 Tradicionalment ha estat un centre de caràcter administratiu i agrari amb industrialització molt feble, motiu pel qual el desenvolupament urbà és lent La indústria és bàsicament alimentària farina, oli i mecànica maquinària agrícola Entre els seus monuments destaquen, d’època romànica, el monestir de San Pedro el Viejo s XI-XIII, amb notables timpans escultòrics La catedral, gòtica d’inspiració autòctona, fou començada el 1274 per iniciativa de Jaume I el Conqueridor, i fou acabada…
el Soler
Poble
Poble del municipi de Graus, Aragó, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, a la dreta de l’Isàvena, prop del límit amb el terme català de Güel, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere.
Al s XIX formà part del municipi de Torrelabat i el Soler
llengua d’Aragó
Història
Circumscripció de l’orde de l’Hospital, creada el 1462 pel gran mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, amb el gran priorat de Catalunya, la castellania d’Amposta, la batllia de Mallorca i el gran priorat de Navarra, com a escissió de l’antiga llengua d'Espanya
.
De fet, la llengua d’Aragó fou considerada la continuadora de la vella llengua d’Espanya i sovint mantingué aquest nom a més, la batllia de gran conservador o draper de l’orde, tradicionalment vinculada a cavallers de la llengua d’Espanya, fou conservada pels de la nova llengua d’Aragó Malgrat la separació, els cavallers de les dues llengües continuaren reunint-se a Rodes al mateix alberg, l’antic alberg d’Espanya
Sant Petersburg
L’Ermitage de Sant Petersburg, un dels museus més importants de tot el món
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Leningrad, Rússia.
Situada en el delta del riu Neva, sobre 42 illes, és el principal port de Rússia, en el golf de Finlàndia Fundada el 1703, inicià tot seguit una ràpida expansió demogràfica, gràcies, sobretot, al període en què fou capital de Rússia 1712-1918, cosa que la convertí en un destacat centre polític, comercial, industrial, cultural i científic, actualment el segon en importància de Rússia 1750 90000 h 1853 500000 h 1926 1690065 h 1939 3191304 h La branca principal de la indústria és la de la maquinària, de la qual sobresurt la de la construcció naval, l’energètica i la instrumental Té nombrosos…
Vitòria
Façana de l’ajuntament de Vitòria
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat del País Basc, capital d’Àlaba i capital oficial del País Basc, on ha estat establerta la seu del govern autonòmic.
Situada en una cruïlla de camins entre les muntanyes Basques, els Prepirineus meridionals i la serralada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre i el vessant cantàbric, és damunt un turó que domina la vall del Zadorra, aprofitada per les rutes de Castella a França Mercat agrari, s’industrialitzà des del començament del s XX maquinària agrícola, sucre, naips, mobles La població passà de 30 700 h el 1900 a 49 752 el 1940 A partir del 1947 una nova onada industrialitzadora metallúrgia de transformació, indústria del cautxú, etc, basada en la infraestructura de la diputació foral, el capital biscaí, la…
Almeria
![](/sites/default/files/media/FOTO/CIC_20121013_03275_Almeria.jpg)
Vista del port d’Almeria
© C.I.C.-Moià
Municipi
Ciutat d’Andalusia, capital de la província d’Almeria, situada en el centre de la badia homònima, a la desembocadura del riu Andarax, a banda i banda de les rambles de Belén, Amatisteros i El Obispo, i al peu de la serra de Gádor.
És un important port de pesca 2% d’Espanya Centre administratiu i comercial L’activitat industrial és poc important química, materials per a la construcció, alimentària L’activitat portuària és actualment una de les més importants de la Mediterrà nia pel seu volum de mercaderies exportació de minerals i fruita El turisme s’ha vist afavorit en aquests darrers anys Aeroport A la darreria del s VIII, Almeria esdevingué un port amb drassanes que succeí el de Petxina com a centre de comerç entre Al-Andalus, Àfrica i Orient El comte Sunyer II d’Empúries l’atacà 891-892 amb 15 naus, fet que provocà…