Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
estadi de Son Moix
Estadi de futbol
Estadi de futbol del Reial Club Esportiu Mallorca.
Construït el 1999, esdevingué aquell mateix any el principal camp de joc des del RCD Mallorca, que havia arribat a un acord amb l’Ajuntament de Palma dos anys abans Això permeté a l’equip deixar l’antic estadi Lluís Sitjar , inaugurat el 1945 Té una capacitat per a 23142 espectadors asseguts i disposa d’una zona de premsa amb una superfície de 1500 m 2 amb capacitat per a 300 periodistes En motiu de patrocinis, el camp també se l’ha conegut amb els noms d’ONO estadi i Iberostar Estadi, però el nom popular és el de la finca de Son Moix, on s’edificà
Tordesillas
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó.
És un centre comercial situat a la vora d’un gual del riu Duero Tingué un paper important en la història de Castella i fou un lloc freqüent de residència dels reis castellans i de les corts de Castella El 1494 hi fou signat l’acord de Tordesillas L’edifici més important és el convent de Santa Clara, originàriament palau d’Alfons XI, d’estil mudèjar l’església, del s XIV, té una sola nau, coberta amb volta ogival són notables les capelles de Fernán López Saldaña i la Dorada els banys àrabs de l’antic palau reial són dels més ben conservats a la península Ibèrica L’església de San…
taifa de Mallorca
Història
Taifa independent que comprenia les Illes Balears, constituïda entre el 1076 i el 1078 com a conseqüència de la derrota dels Banū Muǧāhid de Dénia (que també governaven Mallorca) per part del rei de Saragossa al-Muqtādir.
El valí de Mallorca, aleshores ‘Abd Allāh al Murtaḍī, se n'autoanomenà emir En temps del seu successor, Mubāšir Nāṣir al-Dawla, fou signat l’acord de Sant Feliu de Guíxols entre Ramon Berenguer III i l’arquebisbe Pere, representant de Pisa, que originà la croada pisanocatalana 1114-15 contra les Illes L’èxit cristià comportà, tanmateix, l’annexió de les Balears a l’imperi almoràvit Un segon període independent s’inicià posteriorment, el 1158, amb l’entronització almohade a la península Ibèrica, i perdurà fins el 1203 Mallorca, seu i refugi de la causa almoràvit andalusina, fou…
regne de Viguera
Història
Regne navarrès creat al segle X, centrat en la ciutat homònima, que servia de defensa de les noves conquestes cristianes contra les reaccions musulmanes de Calahorra i Tudela.
El rei de Pamplona Garcia III, volent defensar els accessos meridionals del regne, feu donació al seu fill, l’infant Ramir, d’una haereditas , que coincidia amb el territori de Viguera, amb la titulació de rex Aquest fet és corroborat per un document que fa referència a Sanç II Abarca com a rei de Pamplona i a Ramir com a rei de Viguera 970-971 En morir Ramir I de Viguera, fou succeït pels seus fills Sanç I i Garcia I La mort prematura de Sanç I de Viguera feu que el reialme de Viguera passés íntegrament al seu germà Garcia I de Viguera 991- a 1030, que es casà amb Toda i tingué dues filles…
Calataiud
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, drenat pel riu Jalón.
S'estén al peu d’un antic castell d’origen musulmà, en un lloc estratègic que domina una important cruïlla de camins naturals el de la vall Jiloca-Túria vers Terol i el País Valencià, i el de Jalón-Henares, cap a l’interior de la Meseta Centre agrícola, últimament s’hi ha desenvolupat la indústria Hi és tradicional la fabricació de ceràmica A la ciutat es destaquen l’església de San Andrés, gòtica amb una torre mudèjar, la de San Pedro de Francos, de portalada gòtica s XV i torre inclinada, la de San Juan Bautista, amb portalada del s XVI, i les collegiates de Santa María, de portada…
Tudela
© Laura Martínez Ajona
Municipi
Municipi de Navarra, País Basc.
Situat a la riba dreta de l’Ebre, a la confluència amb el Queiles, és el centre comercial de la Ribera Tudelana Té indústries derivades de l’agricultura conserves i de pinsos, cellulosa, arts gràfiques, etc Ciutat de fundació romana Tutela , la seva posició estratègica a les ribes de l’Ebre la convertí en un baluard de la frontera superior d’Al-Andalus durant els segles de dominació sarraïna s VIII-XII Als s VIII i IX estigué en mans de la família muladí dels Banū Qasī, i fins al s XII, juntament amb Saragossa, Lleida i Tortosa, contribuí decisivament a contenir els progressos territorials…
Almeria
© C.I.C.-Moià
Municipi
Ciutat d’Andalusia, capital de la província d’Almeria, situada en el centre de la badia homònima, a la desembocadura del riu Andarax, a banda i banda de les rambles de Belén, Amatisteros i El Obispo, i al peu de la serra de Gádor.
És un important port de pesca 2% d’Espanya Centre administratiu i comercial L’activitat industrial és poc important química, materials per a la construcció, alimentària L’activitat portuària és actualment una de les més importants de la Mediterrà nia pel seu volum de mercaderies exportació de minerals i fruita El turisme s’ha vist afavorit en aquests darrers anys Aeroport A la darreria del s VIII, Almeria esdevingué un port amb drassanes que succeí el de Petxina com a centre de comerç entre Al-Andalus, Àfrica i Orient El comte Sunyer II d’Empúries l’atacà 891-892 amb 15 naus, fet que provocà…
Cartagena
© Istockphoto
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, vora la badia de Cartagena.
L’establiment, a mitjan segle XX, de la refineria de petroli d’Escombreras repercutí en l’augment de població de la ciutat i la industrialització de la regió El port, d’excellents condicions naturals i un dels més protegits militarment de la península Ibèrica, té un intens comerç, principalment de productes petroquímics Hi ha indústria petroquímica, metallúrgica, i central tèrmica a més, hi ha els recursos tradicionals industrials construcció naval militar i mines plom, argent És cap del departament naval de Cartagena, que s’estén des del cap de Gata fins a la frontera amb França, les Illes…
Burgos
© C.I.C - Moià
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella i Lleó, situada a la vora del riu Arlanzón.
La geografia Té un clima extrem d’hiverns freds i llargs i estius calorosos, i una pluviositat a la ratlla dels 560 mm l’any És un nucli industrial indústria química, alimentària, tèxtil, fabricació de paper, administratiu, comercial i turístic S'hi distingeixen dos grans sectors la ciutat vella, entre el castell i el riu, i els barris nous, situats al sud i a l’est de la ciutat És un nus ferroviari i de carreteres i un centre d’àrea comercial Seu de l’Audiencia Territorial, de regió militar i d’arquebisbat Art i cultura La catedral, començada el 1221, fou completada al segle XV amb capelles…
Duero
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, col·lector de les aigües de la Meseta nord (913 km de longitud i 98.200 km2 de conca).
Neix a les muntanyes d’Urbión, recorre la Meseta d’est a oest i, travessant els relleus de Trás-os Montes, desguassa a l’Atlàntic per Porto El seu aiguavés és limitat per les muntanyes de la serralada Cantàbrica, al nord, i les del Sistema Central, a migdia El seu pendent és singular, puix que és més abrupte al curs baix El seu cabal és d’uns 630 m 3 /s a la desembocadura, i prové sobretot dels afluents cantàbrics, gallecs i portuguesos A l’aiguabarreig amb el Pisuerga porta 55 m 3 /s el Pisuerga n'hi aporta 82, i l’Esla n'hi afegeix 180 finalment, abans del Tormes, el Duero porta ja 360 m 3…