Resultats de la cerca

Situat al límit lingüístic entre el català i el castellà, ha conservat un parlar de transició amb menys trets catalans, tanmateix, que el de Jusseu

És constituït per un anticlinal triàsic, format per quarsites i conglomerats i fracturat El relleu presenta alguna resta de circs glacials L’altitud màxima és de 2 313 m Les alzines i els roures formen la vegetació del sector menys enlairat, juntament amb les fagedes del vessant nord Les coníferes i els prats es troben a les zones més altes

Neix al terme de Villarroya de los Pinares, i rep, prop d’Aiguaviva dins la comarca catalana de Matarranya, el Bergantes Desguassa a l’Ebre prop de Casp, després de passar per Alcanyís Té un cabal mitjà de 8,7 m 3 /s a Alcanyís La pluviositat de capçalera no sobrepassa els 700 mm i ja a Aiguaviva entra en la regió àrida de la depressió ibèrica, amb menys de 300 mm anuals 2,61 l/s/km 2 de cabal relatiu Les seves aigües són aplicades a l’agricultura regadius del Mas de les Mates, Alcanyís i Casp, servides pels embassaments de Santolea 40 hm 3 i Gallifuén 35 hm 3 , al Guadalopillo…

Centre agrícola i ramader d’abast comarcal La ciutat conserva un recinte emmurallat del segle XVIII L’Ajuntament actual fou l’antic palau dels ducs de Cadoval Hi destaca també l’església de la Magdalena Objecte de litigi històric entre Espanya i Portugal, Olivença fou ocupat finalment per Espanya el 1801, durant la guerra de les Taronges En virtut dels tractats de Badajoz de 6 de juny i de Madrid de 29 de setembre de 1801, restà en poder d’Espanya El congrés de Viena del 1815, signat entre altres potències per Espanya i Portugal, reconegué els drets de Portugal sobre Olivença i en demanà el…

Pertany a l’arxipèlag Chinijo, que conjuntament amb les illes i els illots d’Alegranza, Montaña Clara, Roque del Este i Roque del Oeste o del Infierno, les aigües circumdants i el massís de Famara i altres zones del N de Lanzarote formen des del 1986 el parc natural maritimoterrestre de l’Archipiélago Chinijo De clima àrid molt similar al de l’illa de Lanzarote, de la qual és separada per poc menys de 2 km, hi ha quatre formacions volcàniques i l’elevació màxima ateny 266 m Habitada des de la segona meitat del segle XIX, la població es concentra al nucli de Caleta del Sebo Les…

Les excavacions, a càrrec de G Rosselló, han localitzat, fins ara, un talaiot de planta quadrada amb columna central que dóna suport a les grans pedres radials que fan de cobertura de l’edifici, diverses habitacions adossades al talaiot i un edifici rectangular de dimensions considerables amb murs fets de grans blocs de pedra poligonals que, per les seves característiques arquitectòniques, és considerat únic a l’illa Hom en desconeix la funció inicial, encara que posteriorment fou compartimentat i foren habilitades com habitatges almenys dues habitacions

Constituït per una sèrie de dovelles allargades segons la direcció general NE-SW, aixecades per damunt dels 2 000 metres d’altitud, s’estén des dels contraforts més occidentals de la Serralada Ibèrica fins a Portugal D’orient a occident se succeeixen les serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia, Gata i la da Estrêla És format per roques del sòcol paleozoic de la Meseta, del qual es diferencia morfològicament a causa de les grans fractures mestres, de direcció general igual que la de la serralada, i que en conjunt l’han aixecat Aquestes fractures tenen la rèplica en d’altres…

Formada per les províncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Valladolid i Palència, de l’actual comunitat autònoma de Castella i Lleó A la major part de la regió apareixen els materials paleozoics del sòcol, bé que a l’E aquest resta sota dipòsits argilosos, modelats en suaus ondulacions El conjunt presenta un paisatge monòton, dominat per relleus residuals, en el qual alternen páramos pobres amb rics camps Els relleus principals, a part el vorell muntanyós de la Meseta, són les muntanyes de Lleó, al N, en les quals l’Esla i els seus afluents han obert llurs valls, i els Arribes del Duero, blocs…

La punta d’Albercutx o de l’Avançada tanca per llevant el port de Pollença i el separa del caló d’Albercutx Hom hi construí la fortalesa d’Albercutx contra les incursions dels corsaris, no acabada, però, fins al final del s XVII En direcció a la punta fou construïda posteriorment una bateria anomenada Avançada que ha donat un dels noms amb què són coneguts la punta i la fortalesa, actualment utilitzada com a base d’hidroavions de l’exèrcit de l’aire Sobre la costa septentrional de la península de Formentor, a 390 m d’altitud, es troba l’antiga talaia d’Albercutx , encara en servei al final…

S'estén de NW a SE, entre la depressió de l’Ebre i la Meseta, des del Corredor de la Bureba fins a la Mediterrània Dividida en moltes unitats, les principals son, a l’extrem NW, la serra de la Demanda 2 037 m, els picos de Urbión 2 264 m, la serra Cebollera 2 147 m, el Moncayo 2 313 m i la plana de Sòria entre 1 100 i 1 200 m a la regió central, la conca de Calataiud, la conca de Terol, la serra d’Albarrasí Caimodorro, 1 921 m, la serra de Gúdar Peñarroya, 2 019 m i Penyagolosa 1 813 m, per on enllaça amb la Serralada Prelitoral Catalana al S, la serra de Javalambre 2 020 m, que arriba fins a…