Resultats de la cerca

Economia ramadera boví i abundants pastures i agrícola

És un terme amb boscs i pastures abundants N'és remarcable el pazo do Cotón, amb l’aparença d’una fortalesa medieval

El nucli del terme és Pacios Boscs abundants Hi és important el sector primari agricultura i ramaderia Central hidroelèctrica Hi ha mines de carbó i pedreres de guix

El nucli del terme és San Roque Població majoritàriament disseminada Els boscos hi són abundants pins, roures i castanyers Activitats econòmiques derivades de l’agricultura i la ramaderia Manufactures de la fusta

L’economia del terme es sustenta en l’agricultura i la ramaderia Les pinedes hi són abundants L’any 2013 es fusionà amb el municipi de Cesuras per a formar el nou municipi d’Oza-Cesuras

L’economia del terme es sustenta bàsicament en el sector primari Les pastures són abundants i han facilitat l’activitat ramadera bestiar de llana, cabrum, boví i porcí Els cultius predominants són la vinya, els cereals, els fruiters i el cotó La indústria està directament vinculada amb el sector primari fabricació de pinsos i farines

Hi són abundants els boscs de pins i roures que han afavorit les manufactures de la fusta Hi destaca la ramaderia bestiar boví i de llana En el terme s’hi troben les ruïnes del monestir de Carboeiro, fundat el 936 i l’església romànica de Santiago de Breixa, decorada amb motius pagans i astrològics

Neix a l’estany d’Escalar, a la zona axial del Pirineu aragonès, i la seva vall alta és de tipus glacial, encaixada en calcàries devonianes, que talla alhora que remunta un amfiteatre format per morenes laterals entre Aratorés i Castiello de Jaca Passat Jaca, gira vers l’oest i penetra a la Canal de Berdún, a la sortida de la qual resta embassat al pantà de Yesa Aigües avall, rega l’horta de Xavier, Zangoza i Caseda, i rep l’Irati Prop de Caparroso rep el Cidacos, poc després, l’Arga, per desembocar prop d’Alfaro El seu curs baix és format per meandres, aprofitats per al regatge de l’horta…

Situat a la conca de Guadix-Baza, hom hi troba una zona de jaciments paleolítics remarcable per l’extensió, per l’abundància d’indústries lítiques i, sobretot, perquè conté les restes més antigues de la presència d’homínids a l'Europa occidental Aquesta riquesa excepcional cal atribuir-la a la gran llacuna d’uns quaranta quilòmetres de diàmetre que durant el Plistocè ocupà la conca, actualment semidesèrtica, i que la convertia en una zona fèrtil, apta per a suportar una població variada i abundant de grans mamífers, la qual, al seu torn afavoria assentaments humans…

S'estén de NW a SE, entre la depressió de l’Ebre i la Meseta, des del Corredor de la Bureba fins a la Mediterrània Dividida en moltes unitats, les principals son, a l’extrem NW, la serra de la Demanda 2 037 m, els picos de Urbión 2 264 m, la serra Cebollera 2 147 m, el Moncayo 2 313 m i la plana de Sòria entre 1 100 i 1 200 m a la regió central, la conca de Calataiud, la conca de Terol, la serra d’Albarrasí Caimodorro, 1 921 m, la serra de Gúdar Peñarroya, 2 019 m i Penyagolosa 1 813 m, per on enllaça amb la Serralada Prelitoral Catalana al S, la serra de Javalambre 2 020 m, que arriba fins a…