Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Fuente Obejuna
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat a la capçalera del riu Guadiato, a Sierra Morena, al límit amb la província de Badajoz.
Hi ha agricultura horta, olivera, cereals i ramaderia oví, porcí, aviram, així com una certa activitat industrial i minera esfalerita, feldespat
Igüeña
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Catella i Lleó, situat a l’extrem NE d’El Bierzo, a la serra de Gistreo.
En són destacables els boscs d’alzines, roures i pins, així com les mines d’hulla i antracita L’economia se sustenta en el sector primari agricultura i ramaderia
Hermandad de Campóo de Suso
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, delimitat a l’E per l’Embassament de l’Ebre i al S per la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
El cap del municipi és Espinilla En són destacables els boscs de faigs i roures, així com les pastures que afavoreixen la ramaderia bestiar de llana i boví El cultiu de cereals i patates centra l’activitat agrícola
Guillena
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, drenat per la Rivera de Huelva, al N de la capital provincial.
En són remarcables les deveses Hi ha agricultura cereals, cotó, remolatxa, patates, oliveres, ramaderia bestiar de llana i porcí i indústries derivades, així com relacionades amb la construcció i el cautxú L’embassament de Gergal és utilitzat per la producció d’electricitat
Torrelaguna
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, prop del Jarama.
Centre comercial Agricultura de regadiu i ramaderia Destaca l’església d’estil gòtico-mudèjar de la Magdalena s XV, l’ajuntament s XVI i el palau Conserva bona part del recinte emmurallat, així com les ruïnes del convent dels franciscans, fundat per Francisco Jiménez de Cisneros, originari del terme
Tartessos
Ciutat
Ciutat i país que les referències dels autors grecs antics (Heròdot i d’altres) situen al litoral meridional de la península Ibèrica pels volts dels s. VI-V aC, i que generalment hom creu que enllacen amb les referències de la Bíblia al país de Tarsis.
La majoria d’autors situen Tartessos al baix Guadalquivir, però els esforços fets per localitzar aquesta ciutat han estat fins ara inútils Les confusions dels texts clàssics entre les referències a “ciutat” i “país” de Tartessos són constants La tradició literària el presenta com un país d’estructura monàrquica amb noms concrets de reis, com Argantoni, ric en metalls or i argent, amb una economia agrícola i sobretot ramadera bous, així com amb una alta civilització escriptura Els turdetans, coneguts en època de la conquesta romana, situats a la part central i occidental d’Andalusia, sembla…
Ronda
Municipi
Municipi de la província de Màlaga, a Andalusia.
Situada a uns 720 m d’altitud, a la Serranía de Ronda, és travessada pel Guadalevín per una gorja de 80 m de profunditat, anomenada Tajo, i que la separa en dos barris Dedicada sobretot a l’agricultura cereals, és centre comercial i mercat comarcal La ramaderia cavalls, sobretot hi és en decadència La ciutat conserva vestigis de l’època musulmana, tots del s XIV uns banys, una casa, dues portes de l’antiga muralla L’església major s XVI fou bastida damunt l’antiga mesquita s XIII-XIV La famosa plaça de Ioraus és del s XVIII, així com el pont sobre el Tajo, obra de JMartínez de Aldehuela 1784-…
monestir de Leyre
Aspecte del monestir de Leyre
© CIC-Moià
Monestir
Monestir, sota l’advocació de sant Salvador, situat en els contraforts del Prepirineu navarrès.
Pertanyent a l’orde benedictí, apareix citat a mitjan segle IX Destruït per Almansor, fou començat a reconstruir el 1022 i consagrat el 1098 d’aquest moment són la cripta, de planta quadrada, i quatre naus separades per fileres de columnes amb capitells de grans dimensions, i la capçalera de l’església És del segle XII la nau principal, així com la Capella dels Reis, amb els sepulcres dels reis de Navarra El 1239 el monestir passà a mans dels cistercencs, i fou acabat en estil gòtic cistercenc A causa de la desamortització el monestir fou abandonat, i no tornà a ésser habitat fins el 1954,…
corona de Castella
Evolució de la corona de Castella
© fototeca.cat
Història
Estat format originàriament amb la unió definitiva (1230), sota Ferran III, dels regnes de Lleó (amb l’antic regne de Galícia) i de Castella (amb la terra de Guipúscoa i la ciutat de Vitòria) i el conjunt de territoris conquerits als musulmans per ambdós regnes: el regne de Toledo (1085) i Extremadura (1229-30).
La corona amplià aviat els seus territoris amb la conquesta dels anomenats regnes de Còrdova 1236, de Múrcia 1243, de Jaén 1246, de Sevilla 1248 i de Niebla 1262, i posteriorment, dels de Tarifa 1292, de Gibraltar 1309, d’Algesires 1344 i de Granada 1492 Incorporà també el comtat d’Àlaba 1200, 1332, la senyoria de Biscaia 1379 i el regne de Navarra 1515, així com les places africanes de Melilla 1497 i el Peñón de los Vélez de La Gomera 1508, les illes Canàries 1500 i els territoris de les Índies Occidentals 1492 Jurídicament, la corona de Castella desaparegué amb les primeres temptatives…
regne de Galícia
Història
Territori sobirà corresponent a un període de la història de Galícia.
Exceptuant l’època sueva, l’existència de Galícia com a regne independent fou efímera Entre el 910 i el 914 Ordoni II governà amb el títol de rei Més tard 926 Sanç I, expulsat de Lleó per Alfons IV, es refugià a Galícia i governà el territori fins el 929, també com a rei A conseqüència de la repartició del regne entre els seus fills, efectuada per Ferran I 1063, Galícia correspongué a Garcia I de Galícia, que establí la capital a Ribadavia i imposà el vassallatge als reis àrabs de Badajoz i Sevilla El 1071 penetraren a Galícia els reis Alfons VI de Lleó i Sanç II de Castella i deposaren el…