Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Palos de la Frontera
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, situat prop de la desembocadura del riu Tinto.
Agricultura, pesca i conserves La sorra ha anat obturant el port del qual, suposadament, partiren i arribaren les naus de la descoberta d’Amèrica Al seu terme municipal hi ha el monestir de La Rábida
Irun
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, País Basc.
Situada al baix Bidasoa, prop de la frontera francesa, té duanes internacionals de ferrocarril i carretera És un actiu centre de comerç internacional El seu fort creixement demogràfic ha anat lligat al desenvolupament industrial des del 1916 Hi ha indústria metallúrgica, química i alimentària L’antiga Uranzu restà sota jurisdicció d’Hondarribia fins el 1766 Escenari bèllic guerres entre la monarquia hispànica i França, contra Napoleó i carlines, el 1936 fou ocupada per les forces procedents de Navarra
Ferrol
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, estès a la riba dreta de la ria del seu nom.
La ciutat s’ha format al voltant d’un petit poble pescador, el nucli antic, anomenat O Ferrol Vello , gràcies a la creació, al segle XVIII, durant el regnat de Ferran VI, d’una base naval militar La construcció de la dàrsena i de l’arsenal donà lloc a la nova ciutat, de traçat ortogonal, entorn de la qual ha anat creixent l’actual El ritme de creixement, tret d’alguns períodes d’estancament, ha estat continuat des del principi del segle XIX, que no superava els 5000 h És cap de partit judicial i del departament marítim, amb un port militar de primer ordre Centre de construcció naval, té també…
Càceres
La plaça Major de Càceres, a Extremadura
© B. Llebaria
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat d’Extremadura, situada a l’altiplà anomenat Meseta Trujillo-Cacereña.
La ciutat es desenvolupà al voltant del nucli primitiu al turó de La Mosca, i s’ha anat estenent cap a la plana És centre d’una àrea comercial L’economia depèn essencialment del sector primari Hi són celebrades fires ramaderes, en les quals hom determina els arrendaments de les pastures És també un nucli industrial indústria química i sucrera Centre d’ensenyament superior Universidad de Extremadura, fundada el 1973 Del seu interessant conjunt d’arquitectura medieval i renaixentista cal destacar les esglésies gòtiques de San Juan i de Santa María la Mayor i el convent de San Pablo…
Múrcia
Façana de l’Ajuntament i vista de la torre de la catedral de Múrcia
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Múrcia.
D’origen musulmà i situada originàriament a l’esquerra del riu Segura, conservà el seu caràcter medieval fins a mitjan segle XIX, que inicià la seva expansió urbana amb la formació del nou barri del Carmen, a l’altra banda del riu Centre d’una rica horta, el seu creixement fou impulsat, en gran part, per la construcció del ferrocarril, que donà sortida als productes de l’horta Gràcies a això, el municipi de Múrcia registrà un creixement demogràfic notable de 111 539 h que tenia el 1900 passà a 158 724 h el 1930 i a 249 738 h trenta anys després Durant el decenni dels seixanta hi hagué, però,…
Madrid
La Puerta del Sol
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de l’Estat espanyol i de la comunitat autònoma homònima.
La geografia Situada en un ample altiplà àrid, al centre de la comunitat autònoma de Madrid, a la zona de contacte —assenyalat pel curs del Manzanares, que travessa la ciutat per l’W— dels alluvions quaternaris procedents dels vessants meridionals de la serra de Guadarrama, amb un ample sector de sorres, argiles i margues miocèniques Els moviments econòmics i els condicionants de tipus polític han orientat la dinàmica geogràfica i, per tant, l’estructura urbana de la capital El 1546 Madrid tenia uns 30000 h, i el 1625 havia doblat aquesta xifra El cens del 1860 indica 300000 h, i ja poc abans…
Castella i Lleó

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la zona septentrional de la Meseta i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Àvila, Burgos, Lleó, Palència, Salamanca, Segòvia, Sòria, Valladolid i Zamora; la capital és Valladolid.
La geografia La geografia física La forma dominant del relleu és constituïda per planes molt extenses i elevades, sense gairebé accidents topogràfics i en els vorells de les quals apareixen sistemes orogràfics de desigual importància Essencialment, Castella i Lleó ocupa els sediments miocènics que fossilitzen el sòcol, nucli fonamental de la península Ibèrica, al qual s’anaren adossant les restants unitats geològiques Cap al N i cap al S el relleu es fa més abrupte, si bé continua formant part d’una mateixa unitat geològica En efecte, la Meseta septentrional és constituïda pel primitiu sòcol…
Aragó

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada a la zona mitjana de la vall de l’Ebre, entre els Pirineus i la Serralada Ibèrica; comprèn les províncies d’Osca, Saragossa i Terol; la capital és Saragossa.
La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…
Castella
Claustre romànic de San Juan de Duero, Sòria (segle XIII)
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…
Andalusia

Comunitat autònoma
Regió meridional de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; comprèn les províncies d’Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla; la capital és Sevilla.
La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de muralla muntanyosa cap a…