Resultats de la cerca

Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’Arlanzón a l’Arlanza, amb la…

Les ruïnes, excavades en bona part, són al Cerro de Garray, prop de Sòria La primera fase de la lluita fou provocada per l’acolliment que els numantins donaren als belles , que lluitaven contra els romans Numància fou atacada pel cònsol QFulvi Nobilior 153 aC, però resistí El cònsol MClaudi Marcel, amb un segon exèrcit, aconseguí una pau negociada 151aC La segona fase de la lluita derivà de l’alçament de Viriat, al qual els celtibers s’afegiren 143 aC Després d’haver resistit diversos atacs, Escipió Emilià, que havia acabat d’arrasar Cartago, establí un setge sòlid, amb campaments permanents…

Tenia la capital a Conca Comprenia un sector de Castella i la Vall de Cofrents, a la zona de llengua castellana del País Valencià El 1810 fou acceptada per Josep I i li fou canviat el nom pel de prefectura de Conca

Comprenia l’alta conca del Duero arevacs i pelèndons, les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre belles, tites i lusons i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra celtibers en sentit estricte Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana celtiber

Convertida en colònia per Juli Cèsar l’any 45 aC, fou una de les ciutats romanitzades més importants de la part central de la vall de l’Ebre

Ben comunicada, és un centre comercial important té indústries alimentàries, del cuir, tèxtils mantes, del vi i de la ceràmica És seu episcopal Habitada ja pels vacceus, fou més tard romanitzada i convertida en nucli de comunicacions hi passava la via Argenta, que anava de Mèrida a Astorga, i la que unia Saragossa i Braga El nom de Zamora arrenca possiblement de l’època goda Durant l’edat mitjana fou anomenada també Medina Zamorati , i en algunes ocasions Numància /> Durant la reconquesta fou un baluard fronterer molt valuós Després de la seva restauració 893, feta fer per…

D’economia agrària, té indústria derivada de l’agricultura farina, oli Correspon a l’antiga Carmo , probablement d’origen tartessi fou dominada pels cartaginesos i pels romans 206 aC Durant les guerres civils Carmona fou aliada de Juli Cèsar i hom l’erigí en municipi romà inclòs al convent jurídic astigità de la província Bètica Ocupada per Mūsà ibn Nuṣayr el 711, durant el s XI esdevingué centre de la taifa de Carmona , de la família berber dels Banū Birzal, annexada al regne de Sevilla el 1067 Fou reconquerida per Ferran III de Castella 1247 Conserva vestigis…

El terme, pla en la seva major part, és regat pel canal d’Aragó i Catalunya, que permet el conreu de 1 850 ha de regadiu cereals, farratge, arbres fruiters, hortalisses, bleda-rave sucrera, cotó, lli el secà 180 ha produeix cereals i vinya i olivera associades Hi ha ramaderia bovina, porcina i ovina La industrialització, especialment la derivada de l’agricultura, ha ajudat al desenvolupament de la vila, que rebé durant els anys setanta un fort corrent immigratori, que comprenia població catalana procedent de l’alta Llitera i de Ribagorça Aquest desenvolupament féu que el seu…

Fou conquerida el 1170 per Alfons I de Catalunya-Aragó i donada quinze anys més tard a l’orde del Temple, extingit el qual, el 1307, passà al de l’Hospital La casa de la vila és l’antiga casa dels hospitalers conserva també una porta de les antigues muralles i moltes de les seves cases foren construïdes durant els s XV, XVI i XVII, cosa que dóna a la vila un aspecte d’antiguitat La població ha disminuït durant el s XX per emigració, principalment, a Barcelona i a Castelló de la Plana, però l’emigració temporal dels homes a les terres de regadiu de la Plana és tradicional, cosa…

Hom ha dit també que fou un refugi de monjos de Sant Victorià durant la invasió àrab