Resultats de la cerca

Dins el terme hi ha la necròpolis ibèrica de Tútugi segles IV i III aC

La capital és A Carballa Hi ha mines de tungstè i pedreres de granit i pissarra Dins de la parròquia de Borneiro hi ha el dolmen de Dombate segle IV aC, un sepulcre de corredor collectiu, el millor exemplar del megalitisme a Galícia

Dins el seu terme hi ha un important santuari ibèric, davant una balma, del qual procedeixen molts exvots, figuretes de bronze conservades principalment al Museo Arqueológico Nacional de Madrid El culte hi perdurà tota l’època romana des de la primera època ibèrica segles V-IV aC

El castell de Xalamera , concedit als templers per Ramon Berenguer IV, esdevingué el centre de la comanda de Xalamera , la qual passà el 1317 als hospitalers, dins la castellania d’Amposta Li fou unida la comanda de Bellver, i tingué comanadors propis fins a la fi del segle XVIII

Bé que el seu estudi ha presentat i presenta encara problemes, sembla que fou originàriament un temple pagà cristianitzat entre els segles IV i V de planta rectangular i amb columnes corínties al voltant d’una piscina central, conserva interessants pintures murals segles V-VI, de certes influències orientals i també pompeianes

Ha proporcionat un conjunt de més de 250 escultures de pedra, de caràcter votiu, masculines, femenines i animalístiques Són molt interessants les escultures de dones oferents, assegudes o dempeus, vestides amb vestits complicats i joies recarregades, entre les quals sobresurt la Gran Dama Oferent Cronològicament cal situar-les als segles V, IV i part del II aC

Al començament del segle IV hi tingué lloc el primer concili d’Hispània, que reuní 19 bisbes, 26 preveres, diaques i laics Deixà 81 cànons les actes conciliars més antigues conegudes, que tracten de l’organització del clericat, de la relació amb els jueus i els pagans, de la penitència i de l’excomunió Acusa un rigorisme, i és important per a la història del celibat obligatori dels clergues

Situat a la riba dreta de l’Ebre, a uns 16 km de Saragossa en direcció Logronyo Té conreus de regadiu alfals i blat de moro i un polígon industrial Hi ha l’església barroca de Santiago segle XVII El palau dels comtes de Sobradiel segle XIX, actual seu de l’ajuntament, es construí sobre diverses dependències de l’antic palau, encara dempeus el 1816 en el mateix indret, anteriorment hi havia hagut el castell de Sobradiel La història El lloc és conegut des del 1091, que apareix esmentat en la carta de poblament de super Caesaraugusta coneguda posteriorment com la vila d’ El Castellar, atorgada…

De fundació probablement fenícia, el 171 aC passà a ésser colònia romana amb estatut de dret llatí, la primera d’aquest tipus creada fora d’Itàlia Colonia Libertorum , poblada amb lliberts fills de soldats romans i dones hispàniques Es desenvolupà a partir del segle I aC a causa del seu port comercial i de les seves fàbriques de garum Decaigué des del segle IV dC, i fou abandonada en època àrab Alguns autors antics la identificaren erròniament amb Tartessos

Al segle XVIII era un refugi de pescadors catalans, fundat per un català de Canet de Mar cognomenat Arnau Desfet pel terratrèmol del 1755, un pescador de Mataró, Josep Faneca, hi excavà un pou prop d’una figuera l’aigua trobada permeté l’establiment de pescadors catalans en el poblat, que anomenaren La Figuereta Carles IV li donà categoria de municipi La Higuerita , i el 1834 prengué el nom actual, en honor de Maria Cristina de Borbó