Resultats de la cerca

El cap del terme és Mataporquera Hi ha agricultura i ramaderia La indústria hi és representada en els sectors químic i de la construcció

És un centre comercial, amb agricultura de regadiu bleda-rave sucrera, farratge, pomeres i indústries dels sectors metallúrgic i químic En són remarcables l’església parroquial i l’ajuntament, i també diverses cases pairals

Hi ha certa agricultura ferratges, fruiters i hortalisses i ramaderia bestiar boví, però el terme és sobretot industrial, amb predomini dels sectors químic i siderúrgic En el nucli hi destaca l’antic centre urbà

És un centre industrial en el qual destaquen els sectors químic, de materials de construcció, del cautxú i alimentaris El regadiu afavoreix el cultiu d’hortalisses especialment espàrrecs, i remolatxa, a més de llegums i patates

És un centre industrial amb gran activitat en els sectors metallúrgic, químic i paperer N'és remarcable, des del punt de vista arquitectònic, l’església parroquial, del s XVIII, l’ajuntament i les cases del barri antic

El nucli del terme és Posada El sector terciari és el més desenvolupat ocupa més de la meitat de la població activa En la indústria, a banda de les manufactures de la fusta, hi predomina el sector químic i siderúrgic El sector primari, poc important, és essencialment agrícola cultius farratgers i patates Hi ha argila i carbó

Rep el nom de les mines de pirites de ferro i coure excavades generalment a cel obert i conegudes des del 800 aC, foren explotades pels romans concedides modernament a suecs i anglesos, al s XIX eren les primeres productores mundials de coure i el 1954 foren adquirides per la banca espanyola a llur entorn ha estat creat un complex metallúrgic i químic

La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’interior…

La geografia La geografia física Des d’un punt de vista morfològic, Castella-la Manxa comprèn dues grans regions la plana de la Meseta, que els monts de Toledo divideixen en dues al N la conca del Tajo i La Alcarria, i al S la conca del Guadiana, i l’orla muntanyenca que voreja les planúries esmentades A l’E, el S i l’W els límits físics de la Manxa coincideixen amb l’orla de terrenys paleozoics i mesozoics Al N, les diferències paisatgístiques entre la plana manxega i els altiplans páramos de La Alcarria són de caràcter morfològic, consistents en la continuïtat a la Manxa del nivell…

La geografia física El territori de Cantàbria s’assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcàries cretàcies intensament plegades S'ha creat un paisatge morfològic essencialment muntanyós, en el qual predominen les inversions del relleu Dintre la complexitat del relleu, de direcció latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisòria amb la Meseta castellana les unitats següents una plataforma litoral, les muntanyes de l’interior La Montaña , 1500-2000 m, i les terres de l’alt Ebre La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on es concentra…