Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
la Corunya
Ajuntament de la Corunya
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Galícia.
És a la vora de la ria de la Corunya, a la península de Torre de Hércules, on se situà el nucli primitiu de la població Des de mitjan segle XIX la ciutat s’eixamplà per l’istme d’Orzán entorn de la platja de Riazor i de la costa de la badia on hi ha el port, formant el barri de Pescadería Al començament del segle XX tenia 43 971 h i experimentà un ràpid creixement fins el 1960 Això s’explica pel paper capdavanter que té la ciutat en el conjunt de Galícia constitueix un gran centre d’immigració, moltes vegades de primer pas cap a l’emigració internacional La competència d’uns altres nuclis…
Lugo
El municipi de Viveiro, a la província de Lugo, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Vigo
Pazo, casa pairal característica de Galícia, als afores de Vigo
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi de les Rías Baixas, Galícia, a la província de Pontevedra.
Situat al SE del sector més ampli de la ria de Vigo, tocant a la frontera portuguesa, és un important port de pesca, el primer peninsular i potser el primer d’Europa 185 121 t el 1985 El port, malgrat que no pot competir amb el de la Corunya per manca de refineria de petroli, té una zona franca amb indústria automobilística És el primer centre industrial de Galícia metallúrgia bàsica i de transformació i indústria química, de materials per a la construcció, de la fusta, de conserves de peix, automobilístic i la primera ciutat en nombre d’habitants És també el principal centre editorial en…
Cangas de Onís
Pont medieval sobre el riu Sella, a Cangas de Onís, Astúries
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi d’Astúries, a la confluència dels rius Gueña i Sella.
Les activitats econòmiques són, principalment, l’agricultura blat de moro, patates i la ramaderia vaques i ovelles, amb indústries derivades alimentàries i aprofitament de la fusta del bosc Antiga localitat romana, fou residència dels reis asturs des de Pelagi 718 fins a Siló 774
la Corunya
Vista del municipi de Laxe, a la província de la Corunya, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Picos de Europa
Els Picos de Europa, massís de la serralada Cantàbrica de morfologia calcària
© M. Pujol i R. Poyato
Massís
Massís de la serralada Cantàbrica, el tercer de la península Ibèrica per la seva altitud.
Constitueix un gran bloc calcari, limitat per la vall del Sella a l’oest i del Deva a l’est, amb cims per sobre dels 2500 m És tallat en tres blocs de profundes valls l’oriental o Sierra d’Andara, el central o de Bulnes, el més elevat, amb els cims de Peña Cerredo 2642 m, Torre de Llambrión 2617 m, Peña Vieja 2613 m i Naranco de Bulnes 2519 m, i l’occidental o Sierra de Covadonga El sector occidental fou declarat parc nacional el 1918, el primer en declarar-se en territori espanyol, i rebé el nom de parc nacional de La Montaña de Covadonga L’any 1995 s’amplia la protecció a la resta del…
Tui
El riu Miño al seu pas per la ciutat de Tui, a la província de Pontevedra, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, capital d’O Baixo Miño.
Fronterer amb Portugal, és situat a l’aiguabarreig del Miño amb el Louro Centre agrícola i comercial a causa del pont internacional sobre el Miño, té una important indústria de la fusta i de la ceràmica Seu episcopal, des del 1959 la diòcesi comparteix la capitalitat amb Vigo Hom ha suposat que l’origen de la ciutat fou la colònia grega de Tyde Seu episcopal ja en època romana, Vítiza hi establí la cort Despoblada amb la invasió sarraïna, fou repoblada per OrdoniI d’Astúries mitjan segle IX i atacada repetidament pels normands al segle X A partir del segle XII fou escenari de les guerres…
Setefilla
Jaciment arqueològic
Emplaçament arqueològic situat a Lora del Río, Sevilla, que comprèn dos jaciments: l’un situat al turó conegut per Mesa de Setefilla
i l’altre al peu del turó, constituït per una necròpolis.
El jaciment de Mesa de Setefilla és format per un turó artificial de 8 m d’alçada màxima, situat en un ampli altiplà rocallós Hom hi ha constatat una ocupació ininterrompuda des de l’edat del bronze mitjà entorn del 1600 aC fins a la plena època ibèrica vers el 400 aC, moment en què fou desocupat fins a època medieval La superposició de tretze estrats d’habitació preromana permet de constatar l’existència de fases sense solució de continuïtat des d’una societat altament organitzada durant el bronze mitjà, a l’horitzó tartessi, fins a la cultura ibèrica Les excavacions del turó, dirigides per…
Lleó
Vista de la catedral de Lleó
Miquel González Page (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i capital de la província de Lleó, Castella i Lleó.
D’origen bàsicament militar l’antiga Legio Septima Gemina dels romans, és situada a la confluència del Bernesga i el Torio afluent de l’Esla, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya Pel seu emplaçament, tingué un paper molt important durant la reconquesta, període en el qual ostentà la capitalitat del regne El seu creixement arrenca de l’explotació de les mines de carbó i, així, dels 15000 h del 1900 passà a més de 100000 h el 1970 Actualment les seves funcions principals són les comercials i les de serveis És també nucli industrial construcció, indústria alimentària, tèxtil,…
Toledo
Vista de la ciutat de Toledo sobre un batòlit envoltat pel riu Tajo
© CIC-Moià
Municipi
Ciutat de la comunitat de Castella-la Manxa, capital de la província homònima.
Bastida damunt un batòlit granític fendit pel riu Tajo, que la mig encercla i s’hi encaixa epigènicament, la situació estratègica controlant la ruta E-W del Tajo, explica el seu paper de capital fins el 1563 La manca d’indústria i l’absorció comercial per part de Madrid expliquen que els 37000 h que li són atribuïts durant el califat de Còrdova no hagin estat superats fins el 1950 40243 h La seva artesania, de gran prestigi or de Toledo —avui en part fabricat a Menorca—, armes blanques, ha cedit la importància davant les noves indústries pol de descongestió de Madrid i, sobretot, davant el…