Resultats de la cerca

Situada a la vall mitjana del Miño És un nucli comercial agrícola important, però la indústria és escassa i de tipus tradicional Té establiments vinícoles i fabricació de mobles Hom en desconeix l’origen exacte Els romans en feren una estació balneària Ocupada pels sueus segle V, fou durant un curt temps capital del regne de Galícia Al segle XI fou elevada a la categoria de senyoria eclesiàstica Durant la baixa edat mitjana fou un centre comercial important, per raó de la rellevant colònia jueva que tenia Fou testimoni de les lluites entre els Trastàmara i Pere I de Castella…

Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord on limitava amb la Tarraconense, fins al golf d’Almeria, al sud on limitava amb la Bètica, i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans fins al límit amb Lusitània, el dels carpetans fins al límit amb Gallècia i part del dels celtibers compartit amb la Tarraconense, a més fins el 385 de les Balears Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de València, Sagunt, Sogorb i altres poblacions de l’antic convent…

La geografia Situada a la vall baixa del Guadalquivir, que la delimita al NW i al S en un ampli meandre, a 10 m d’altitud, és una ciutat d’estuari i port fluvial on arriben les marees i és el terme de la navegació fluvial Aquesta situació privilegiada la convertí en un port important ja en època romana i musulmana evacuava tota la producció agrària de la conca del Guadalquivir i l’explotació minera de Sierra Morena i li procurà la màxima esplendor entre el 1503 i el 1717 amb el monopoli del comerç americà el 1588 era la primera ciutat peninsular, amb 150000 h Amb la canalització del…

La geografia Situada al centre de la depressió de l’Ebre, a la vora del riu i a la confluència d’aquest amb el Gállego i el Huerva, i equidistant de les zones industrials de Catalunya i la mar Cantàbrica i de Madrid, a les quals li donen fàcil accés les valls dels rius La seva situació de cruïlla li ha estat favorable al llarg de la seva història, i en l’actualitat n’ha potenciat el desenvolupament industrial Al llarg del segle XX ha triplicat la població, sobretot a partir dels anys cinquanta 264456 h 1950 Històricament, la ciutat es desenvolupà a la dreta del riu, al voltant del nucli antic…

El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a Hispània la primera unitat administrativa i…

Administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra La capital és Santiago de Compostella La geografia física El relleu i la geografia Galícia és un país molt vell Les roques metamòrfiques es dipositaren a les mars del Precambrià i hom els calcula mil milions d’anys, i als gneis de l’anomenat Complex Antic anteriors a l’orogènia herciniana, més de 500 milions d’anys Els moviments hercinians metamorfosaren les antigues formacions paleozoiques, i els granits hercinians consolidaren les primeres estructures i els donaren rigidesa i, així, crearen, definitivament…

La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus Meridionals…

La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…