Resultats de la cerca

Drassanes i indústries alimentàries, ceràmica, etc Les seves salines són les més grans de la península Ibèrica És capital del departament marítim de Cadis Antiga colònia fenícia i fortalesa meridional, adquirí importància a partir del 1769, quan Carles III d’Espanya hi traslladà el departament de Marina Seu de les corts constituents de Cadis, rebé des d’aleshores el nom actual És interessant el castell de San Romualdo, del s XIV, reformat posteriorment

Fundat al final del segle X, en un indret d’antiga tradició eremítica, hom en coneix la llista d’abats des del 1055 Formà part de la Congregació Claustral Tarraconense fins que fou unit, no sense resistència, a la congregació de Valladolid segle XVI Tingué un famós escriptori Incendiat i destruït per les tropes napoleòniques i dispersada la comunitat arran de la supressió 1835, fou restaurat per monjos de Montserrat 1883 L’any 1954 una part de la comunitat es traslladà a El Paular Segòvia En són administradors els bisbes de Calahorra La imatge de la Mare de Déu segle XII que hom…

De planta rectangular i emmurallada 1 518 × 745 m, tenia clavegueres, aigua corrent i carrers empedrats conservats fins a mitjan s XVII Fou projectada en terrasses esglaonades, la part alta destinada a dependències palatines i administratives —el 947 s’hi traslladà la seca de Còrdova— i la inferior a habitatges, a mesquita inaugurada el 941, a botigues, a jardins i àdhuc a un parc zoològic Els relats de les ambaixades cristianes que hi acudiren permeten de reconstruir-ne, en part, la sumptuositat del protocol i el luxe arquitectònic Saquejada i destruïda el 1010 Muḥammad II de Còrdova, amb l’…

Sembla que fou la primitiva catedral d’Osca de l’època mossàrab, que després de la conquesta cristiana es traslladà a l’antiga mesquita major El rei Pere I cedí aquesta església a l’abat Frotard de Sant Ponç de Tomeres, que el 1097 hi fundà un priorat benedictí dependent d’aquella abadia El 1117 fou aterrada la primitiva edificació i s’aixecà l’actual, que no s’acabà fins a mitjan segle XVII És un edifici de tres naus, amb absis semicircular i coberta amb volta de canó El cimbori fou construït entre el 1236 i el 1240 i, a la fi del segle XIII, hom construí la capella…

Aglutinador dels refugiats i naturals contra el domini musulmà fou Pelagi, probablement un noble got, enfrontat amb el governador musulmà de Gijón, Munusa Perseguit, es refugià a les muntanyes i fou reconegut cabdill o príncep 718 Una expedició contra ell fou finalment derrotada a Covadonga ~722 Pelagi mort el 737 pogué mantenir la independència del primer nucli de la Reconquesta hispana S'establí a Cangas de Onís i fou cap d’una dinastia, bé que electiva, vinculada a la seva família Alfons I 739-757 consolidà el regne astur i inicià la seva expansió Incorporà part de Galícia, la Liébana, la…

Es troba a la vall d’Atarés, en una balma, sota una gran penya, que li ha donat el nom Era un lloc habitat per eremites quan el 920 el comte Galí III Asnar d’Aragó hi fundà un monestir dedicat a sant Julià i santa Basilissa, que regí l’abat Transiric El nou monestir decaigué molt aviat en resta, però, l’església, de tipus mossàrab, que ara serveix de cripta a l’església superior El 1071 el rei Sanç III Ramires, amb l’ajuda de l’abat Hug de Cluny i amb monjos d’aquesta abadia, hi fundà el monestir actual de Sant Joan, per al qual hom construí l’església superior,…

Història Fou fundat per la reina Sança de Castella, muller d’Alfons I de Catalunya-Aragó Després d’uns tempteigs d’establir-hi una comunitat de benedictines, s’hi reuní el 1188 la comunitat de santjoanistes, composta d’una priora i tretze monges, entre les quals Dolça, filla dels fundadors Redactà una regla especial per a la comunitat el bisbe d’Osca, aprovada pel gran prior de Sant Joan de Jerusalem El monestir es construí sobre una antiga llacuna, on la tradició assenyalava la troballa d’una imatge de Santa Maria Es planejà entorn d’un gran claustre, al voltant del qual es disposen l’…

La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…